Es pot vendre una propietat amb un poder general notarial?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Depèn del que digui el poder. Si només dona facultats generals, serveix per administrar els béns, però no per vendre'ls. Si diu expressament que l'apoderat, la persona que actua amb el poder, pot vendre immobles, sí que serveix, encara que no esmenti el pis o la finca concrets. Abans de signar l'escriptura de venda, el notari revisa el poder i comprova que és suficient per a aquesta venda. Tot i així, la venda pot no ser vàlida si l'apoderat fa servir el poder contra els interessos de qui l'hi va donar i el comprador ho sabia o ho havia de saber. El que ha de dir el poder El Codi civil de Catalunya diu que qui actua per encàrrec d'un altre només pot fer actes d'administració ordinària, llevat que se'l faculti expressament per a altres actes. Vendre un immoble no és administració ordinària. Per això cal llegir bé el poder: Si es limita a donar facultats generals per gestionar o administrar, no serveix per vendre. Si dona expressament la facultat de vendre els immobles, o d'alienar-los, que és transmetre'ls a un altre, serveix encara que no esmenti el pis. El Ple del Tribunal Suprem va dir el 2019 que n'hi ha prou que les facultats es refereixin en general als béns de qui dona el poder. Si l'apoderat vol comprar ell mateix el pis, el poder ho ha d'autoritzar expressament, llevat que fixi les condicions de la venda amb tant de detall que no hi hagi risc de perjudici. A la major part de la resta d'Espanya el resultat és el mateix, perquè el Codi civil comú també exigeix una facultat expressa per vendre. El que comprova el notari L'apoderat ha de portar la còpia autoritzada del poder, la que expedeix el notari amb la seva signatura. No serveixen una fotocòpia ni una còpia simple, que és només informativa. El notari de la venda revisa el poder, en deixa constància a l'escriptura i declara sota la seva responsabilitat que les facultats són suficients per a aquesta venda. Si no ho són, no autoritza l'escriptura. Si el pis és l'habitatge familiar de qui dona el poder, cal a més el consentiment del seu cònjuge o de la seva parella estable, encara que el pis sigui només seu. Si el poder es va atorgar davant d'un notari estranger, normalment necessita l'apostilla, una certificació que la signatura i el segell del notari són autèntics. Si no és en castellà ni en català, necessita a més una traducció. El poder signat en un consolat d'Espanya no necessita apostilla. Si el poder no és suficient i tot i així se signa un contracte privat de venda, en principi qui va donar el poder no queda obligat, llevat que després ho doni per bo, cosa que s'anomena ratificar-ho. Quan la venda pot no ser vàlida Que el poder sigui suficient no ho cobreix tot. El Tribunal Suprem admet que els tribunals deixin sense efecte la venda si l'apoderat va abusar del poder en contra de qui l'hi va donar i el comprador ho sabia o ho havia de saber. En el cas que va resoldre, un fill havia fet servir el poder de la seva mare per donar, en garantia d'un préstec seu, el dret a comprar l'habitatge d'ella per menys de la meitat del que valia. Com que els qui van rebre aquest dret no van actuar de bona fe, es va confirmar que l'operació no era vàlida. D'aquí surten dos consells pràctics: A qui compra li convé desconfiar d'un preu molt per sota del de mercat o d'un pagament que no va a un compte de qui ven. Qui dona el poder per a una venda concreta hi pot fixar un preu mínim i exigir que els diners s'ingressin en un compte seu.