Quina diferència hi ha entre el poder general i l'especial?

Quins assumptes abasta cadascun

Amb un poder, una persona, que s'anomena poderdant, autoritza una altra, l'apoderat, a actuar en nom seu. El que l'apoderat fa dins del que el poder li permet obliga el poderdant com si ho hagués fet ell mateix. Segons els assumptes que abasta, el poder pot ser de dues classes:

• General, si comprèn tots els assumptes del poderdant. És còmode, perquè amb un sol document l'apoderat es pot ocupar de tot, però deixa molt a les seves mans.
• Especial, si es dona per a un o diversos assumptes determinats, com ara vendre un pis concret, acceptar una herència o signar una hipoteca. Limita el risc i s'acaba quan es compleix l'encàrrec.

És una classificació del Codi civil comú que també es fa servir a Catalunya.

Què permet fer

El que de debò decideix què pot fer l'apoderat són les facultats que li dona el poder. El Codi civil de Catalunya diu que qui actua per encàrrec d'un altre només pot fer actes d'administració ordinària, llevat que se'l faculti expressament per a altres actes. A la pràctica, això vol dir el següent:

• Sense facultats expresses, l'apoderat pot cobrar rendes, pagar rebuts i despeses, fer les gestions corrents amb el banc o tramitar papers davant l'Administració.
• Per vendre, comprar, hipotecar, donar, renunciar a un dret, demanar un préstec o arribar a un acord per evitar o acabar un plet, el poder ha d'esmentar expressament aquesta facultat.
• El que queda a mig camí, com ara encarregar una obra important o llogar per molts anys, també convé que el poder ho digui expressament, perquè el codi català parla d'administració “ordinària”.

Per això són freqüents els poders generals amb facultats de disposició, que són les que permeten vendre els béns o gravar-los, per exemple amb una hipoteca. Són generals perquè serveixen per a tots els assumptes, però enumeren una per una les facultats importants. Si l'apoderat fa alguna cosa que el poder no li permet, en principi el poderdant no queda obligat, llevat que després ho doni per bo, cosa que s'anomena ratificar-ho. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú també exigeix que les facultats per vendre o hipotecar constin expressament.

Quin convé

• Per a una operació concreta, com ara vendre un pis o acceptar una herència des d'una altra ciutat, el més segur és un poder especial, amb les condicions que interessin, per exemple un preu mínim.
• Un poder general amb facultats de disposició només convé donar-lo a algú de plena confiança, perquè li permet vendre o hipotecar tot el que vostè té.
• Per als actes que se signen davant notari, com ara l'escriptura de venda d'un pis, el poder també ha de ser notarial. Per a algunes gestions n'hi ha prou amb una autorització per escrit, com ara per votar a la junta de la comunitat de propietaris.
• Un poder es pot revocar en qualsevol moment, llevat d'excepcions.