Es pot denunciar un veí per males olors?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Depèn d'on vingui l'olor. Si surt d'una activitat, com ara un restaurant, un taller o una granja, o d'una situació de brutícia, com ara escombraries acumulades, excrements d'animals o un desguàs en mal estat, ho pot denunciar a l'Ajuntament, que pot inspeccionar, ordenar que es corregeixi i sancionar d'acord amb les seves ordenances. Si és una olor domèstica normal, com la de cuinar, no sol haver-hi cap infracció i la via és la civil. Per aquesta via, el Codi civil de Catalunya permet exigir al veí que acabi amb les olors que li causen un perjudici substancial i que li pagui els danys. La denúncia davant l'Ajuntament Els ajuntaments vetllen, amb les seves ordenances i amb la normativa d'activitats, de salut pública i d'animals, perquè les cases i els negocis no causin problemes de salubritat. Per això té sentit adreçar-s'hi en casos com aquests: Les olors d'un negoci, com ara un restaurant, un obrador, un taller o una granja, sobretot si incompleix la seva llicència o les condicions de la seva sortida de fums. Les escombraries acumulades, els excrements d'animals, les plagues o un desguàs en mal estat. L'Ajuntament pot inspeccionar, ordenar que es netegi o es corregeixi i sancionar d'acord amb la seva ordenança. Si és una olor domèstica normal, com la de cuinar, una barbacoa de tant en tant o el tabac, no sol haver-hi infracció administrativa, llevat que l'ordenança del seu municipi digui una altra cosa. Una mala olor entre veïns tampoc no és, per si sola, un delicte, així que fora de casos molt greus no es denuncia davant la policia. La reclamació civil El codi català prohibeix les olors, el fum, els gasos i les altres immissions, que és com anomena la llei el que arriba des de la finca veïna, quan provenen d'actes il·legítims i causen danys a la finca o a les persones que hi viuen. Però obliga a tolerar les que són innòcues o causen un perjudici que no és substancial. Per decidir-ho es tenen en compte els límits que fixin les lleis o els reglaments i, si no hi ha límits per a aquesta olor, el jutge ho valora en cada cas. El codi català hi afegeix aquestes regles: Encara que el perjudici sigui substancial, s'ha de tolerar si prové de l'ús normal de la finca veïna i evitar-lo costaria una despesa desproporcionada. En aquest cas té dret que el compensin pels danys i a exigir que la molèstia es produeixi en el moment menys perjudicial. Que el negoci tingui llicència no li impedeix reclamar. Li pot exigir les mesures tècnicament possibles i econòmicament raonables per evitar el dany i que l'indemnitzi. Ningú no ha de tolerar les olors dirigides expressament cap a casa seva. Pot exigir que les olors cessin mentre durin. La indemnització dels danys es pot reclamar durant tres anys des que coneix les molèsties. Si el veí viu al mateix edifici, la comunitat de propietaris també pot actuar. Amb el Codi civil comú, que regeix a la major part de la resta d'Espanya, no hi ha una regla tan detallada, però els tribunals protegeixen el veí de manera semblant i el termini per a la indemnització és d'un any. Com preparar-ho Anoti els dies i les hores en què arriba l'olor i faci fotos o vídeos del seu origen, com ara les escombraries o la sortida de fums. Reuneixi proves de pes, com ara l'informe de la inspecció municipal, una acta notarial, l'informe d'un tècnic o el testimoni d'altres veïns. Parli abans amb el veí o escrigui-li. Abans de demandar, la llei exigeix, en general, intentar arribar a un acord, per exemple amb una proposta per escrit o una mediació.