Quin és el termini per reclamar per enriquiment injust?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

A Catalunya són deu anys, que és el termini general del Codi civil de Catalunya per a les reclamacions que no en tenen un d'especial. A la major part de la resta d'Espanya són cinc, que és el termini del Codi civil comú per a les accions personals sense termini especial i el que explica la publicació. El termini comença quan qui reclama coneix, o pot conèixer raonablement, el que ha passat i la persona contra la qual s'ha de dirigir. Si pels mateixos fets hi ha un procés penal, en general el termini no corre mentre dura i torna a començar des que és ferma la resolució que hi posa fi. Deu anys a Catalunya i cinc a la resta d'Espanya El Codi civil de Catalunya fixa deu anys per a qualsevol reclamació que no tingui un termini especial. Els terminis curts, de tres anys, són per a casos concrets, com els pagaments periòdics o els danys causats fora d'un contracte. L'enriquiment injust no és entre aquests casos i l'Audiència de Barcelona hi aplica els deu anys. Aquest termini val quan la relació entre les parts es regeix pel dret català, el normal si tot ha passat a Catalunya entre persones que viuen aquí. La publicació explica el termini del Codi civil comú, que és el que regeix a la major part de la resta d'Espanya. Són cinc anys per a les accions personals que no tenen un termini especial. En el cas que comenta se'n van aplicar quinze, el termini que tenia el Codi civil comú abans de la reforma del 2015. Convé no equivocar-se d'acció, perquè cadascuna té el seu termini. Si en realitat el que hi va haver va ser un dany causat fora d'un contracte, a Catalunya hi ha tres anys i no deu. Des de quan es compta i quan torna a començar El codi català compta el termini des que qui reclama coneix, o pot conèixer raonablement, els fets en què es basa i la persona contra la qual s'ha de dirigir. La publicació ho concreta així per al Codi civil comú. Cal haver pogut conèixer l'enriquiment de l'altre, l'empobriment propi i la manca de causa. Els dubtes sobre quan va començar no s'han de resoldre en perjudici de qui reclama. A Catalunya el termini torna a començar sencer amb qualsevol d'aquestes coses: Una reclamació per escrit, com un burofax. Una demanda, encara que el jutge la rebutgi per un defecte processal, o l'inici d'un arbitratge. Que l'altre reconegui el dret de qui reclama. Si s'està negociant, convé deixar constància per escrit de la reclamació abans que passi el termini. Si abans hi va haver un procés penal És la qüestió en què se centra la publicació. Mentre se segueix un procés penal pels mateixos fets, la reclamació civil no pot tirar endavant per separat. Per això el termini no corre mentre dura i torna a començar des que és ferma la resolució que hi posa fi, sigui una sentència condemnatòria o absolutòria o un arxivament. No cal que les parts siguin les mateixes en els dos processos. N'hi ha prou que els fets siguin substancialment els mateixos i que el que decideixi el jutge penal pugui influir en l'assumpte civil. En el cas que comenta, una societat havia aportat a una junta de compensació una finca que no era seva. El propietari va presentar una querella per estafa contra l'administrador, que va ser absolt. Després va demandar per enriquiment injust els socis de la societat, ja dissolta. La publicació explica que la seva reclamació no havia prescrit, perquè el termini havia tornat a començar quan la sentència penal va ser ferma. Adverteix també que acudir a la via penal ha d'estar justificat i que, mentre dura, la reclamació civil queda en espera. En principi, el mateix val a Catalunya amb el termini de deu anys. Però el codi català no té una regla pròpia per al procés penal i, perquè el termini torni a començar, exigeix que la reclamació es dirigeixi contra qui ha de respondre. Si vostè no va intervenir en el procés penal, o aquest no se seguia contra la persona a qui vol reclamar, el més prudent és reclamar-li per escrit sense esperar que acabi.