Què es considera enriquiment injust?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Hi ha enriquiment injust quan una persona augmenta el seu patrimoni, o s'estalvia una despesa que li tocava suportar, a costa d'una altra i sense cap raó jurídica que ho justifiqui. Qui s'ha empobrit pot reclamar que se li restitueixi el que l'altre ha guanyat a costa seva. Ni el Codi civil comú ni el Codi civil de Catalunya no el regulen amb caràcter general, així que els seus requisits els han fixat els tribunals. És una via d'últim recurs, que només es pot fer servir quan la llei no dona cap altra acció, com la del contracte o la de devolució del que es va pagar per error. Els quatre requisits Qui reclama ha de provar que es donen tots quatre alhora: Que l'altre s'hagi enriquit, perquè el seu patrimoni ha augmentat o perquè s'ha estalviat una despesa o una pèrdua que li corresponia. Que vostè s'hagi empobrit per aquest mateix fet, perquè ha perdut diners o béns o ha carregat amb alguna cosa que no li tocava. Que no hi hagi cap causa que ho justifiqui. És a dir, que no existeixi un contracte vàlid, una llei ni cap altre títol que permeti a l'altre quedar-se el que ha guanyat. Si vostè li ho va regalar, en canvi, hi ha causa. Que no hi hagi cap altra acció per corregir-ho. És el que els juristes anomenen subsidiarietat. No cal que qui es va enriquir hagi actuat amb culpa ni de mala fe. N'hi ha prou que el desequilibri entre els dos patrimonis no tingui justificació. Una via d'últim recurs La publicació insisteix que aquesta acció no serveix per saltar-se els requisits o els terminis d'altres accions. Abans cal veure si la llei dona una altra via: Si hi ha un contracte vàlid, es reclama pel contracte. L'enriquiment injust no serveix per corregir un mal negoci. Si algú li va causar un dany, es reclama per la via de la responsabilitat civil. Si va pagar per error alguna cosa que no devia, com en una transferència equivocada, la via és el cobrament de l'indegut. La llei té a més regles pròpies per a altres casos, com el que es construeix en un terreny aliè. Només quan no existeix cap d'aquestes vies, o s'han tancat per raons alienes a qui reclama, entra en joc l'enriquiment injust. Per això tampoc no serveix per reobrir un assumpte ja jutjat ni per esquivar el termini d'una acció que ha prescrit. Un cas El cas que comenta la publicació ho mostra bé. Una societat havia aportat a una junta de compensació, que és l'entitat que formen els propietaris d'una zona per urbanitzar-la, una finca que no era seva. El veritable propietari va guanyar el plet, però no va poder recuperar la finca ni cobrar-ne el valor, perquè la societat i la junta s'havien dissolt. També va reclamar, sense èxit, als administradors de la societat. Només aleshores va demandar per enriquiment injust els socis de la societat dissolta. Els requisits són els mateixos a Catalunya que a la resta d'Espanya. El que canvia és el termini per reclamar, que és una altra qüestió.