Publicacions

Fiscal

Es posa en marxa el calendari d'implantació obligatòria de la factura electrònica B2B

L'entrada en vigor de l'Ordre HAC/1028/2026, de 2 d'octubre, ha posat en marxa el calendari d'implantació obligatòria de la factura electrònica en les operacions entre empresaris i professionals. En execució del que preveuen l'article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, i el Reial Decret 1007/2024, de 3 de desembre, sobre el sistema de facturació, l'ordre concreta els terminis en funció del volum d'operacions de l'obligat.
Llegir-ne més
Novetat legislativa

Novetats en matèria d'arrendaments urbans introduïdes pel Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre

El Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre, en vigor des del 8 d'octubre de 2026, reforma la Llei d'Arrendaments Urbans i afegeix altres mesures sobre el lloguer d'habitatge. La reforma regula per primera vegada el lloguer de temporada, que passa a anomenar-se arrendament d'habitatge temporal i que només s'admet quan hi ha una causa real que en justifiqui la temporalitat. Incorpora a la llei el lloguer per habitacions i fixa la durada màxima dels pisos turístics. Reforça la posició de l'inquilí en matèria de despeses, garanties, reparacions, desistiment i dret de compra preferent. Fora de la llei d'arrendaments, el reial decret-llei permet als inquilins demanar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys i limita les pujades de renda fins a final de 2027. En aquest article expliquem cadascuna d'aquestes novetats, a qui afecten i què passa amb els contractes ja signats.
Llegir-ne més
Arrendaments urbans

El terratrèmol jurisprudencial de 2026 sobre el Registre Únic d'Arrendaments de curta durada

Les sentències del Tribunal Suprem de maig i juny de 2026 han anul·lat els elements essencials del procediment de Registre Únic d'Arrendaments de curta durada previst en el Reial Decret 1312/2024, i han desactivat la inscripció obligatòria en els Registres de la Propietat i de Béns Mobles com a condició per oferir lloguers de curta durada. Després d'aquest “terratrèmol jurisprudencial”, subsisteixen la Finestreta Única Digital d'Arrendaments i les obligacions de transmissió de dades amb finalitats estadístiques i de coordinació, però desapareix el nucli registral civil‑administratiu. Aquest treball analitza què queda del Registre Únic després de les sentències i com es connecta amb el model català, on ja existia una forta regulació administrativa i comunitària del lloguer turístic.
Llegir-ne més
Litigació

MASC i desnonament: criteris jurisprudencials sobre el contingut, la forma i el termini

Des del 3 d'abril de 2025, la Llei Orgànica 1/2025 ha introduït, amb caràcter general, un requisit de procedibilitat consistent en la realització prèvia d'una activitat negociadora o d'un mitjà adequat de solució de controvèrsies en els processos declaratius civils. En matèria d'arrendaments urbans, aquesta exigència ha generat problemes pràctics rellevants: identitat entre la reclamació extrajudicial i la demanda, acreditació de l'intent negociador, relació amb el requeriment que impedeix l'enervació, articulació en les reclamacions de rendes i en els desnonaments per expiració del termini contractual. A Catalunya, alguns òrgans judicials, com ara la Secció Civil de l'Audiència Provincial de Girona, han començat a perfilar criteris sobre el contingut, la forma i el termini del MASC exigible en els desnonaments, i configuren un nou mapa de pressupòsits processals de les accions arrendatícies.
Llegir-ne més
Cas d'èxit

El que es va callar en el primer plet ja no es pot al·legar en el segon. Cosa jutjada i preclusió davant la reobertura d'un acord comunitari

Una societat propietària d'un habitatge va voler discutir per segona vegada, nou anys després, si la prohibició estatutària d'ús turístic del seu edifici li era aplicable. Ho va intentar amb un embolcall nou, impugnant el que s'havia dit en una junta posterior i recolzant-se en una sentència administrativa que havia obtingut entremig. El jutjat va apreciar l'excepció de cosa jutjada que va plantejar aquest despatx d'advocats de Barcelona en defensa de la comunitat de propietaris, va acordar el sobreseïment del procediment en la mateixa audiència prèvia i va imposar les costes a la demandant. El plet va acabar sense judici.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Fins on pot limitar un professional la seva pròpia responsabilitat? Clàusules d'exoneració, honoraris i autonomia de la voluntat després de la STS 949/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 949/2026, de 18 de juny, analitza un contracte de serveis professionals d'un despatx d'advocats que limitava la responsabilitat màxima del professional a l'import dels honoraris percebuts. La Sala declara la nul·litat de la clàusula, no perquè es tracti de condicions generals davant d'un consumidor, sinó per la seva incompatibilitat amb els principis estructurals del contracte i amb la funció indemnitzatòria de la responsabilitat contractual, fins i tot en un context de contractació professional negociada. El Tribunal qüestiona que el mateix prestador pugui determinar indirectament el seu sostre de responsabilitat mitjançant els honoraris, que la limitació operi amb independència de la gravetat de l'incompliment i que pugui arribar a buidar de contingut l'obligació d'indemnitzar. Encara que el cas es refereix a advocats, la doctrina és projectable a auditors, assessors fiscals, enginyers, consultors i altres prestadors de serveis professionals.
Llegir-ne més
Herències i successions

Herències, dependència i influència indeguda. Qui pot ser afavorit en testament després de la Llei catalana 13/2026

La Llei 13/2026 introdueix una reforma de gran abast en el règim d'inhabilitat successòria del Codi Civil de Catalunya i en modifica l'article 412‑5 per preveure expressament la posició de qui ha exercit suports formalitzats de caràcter representatiu i per reforçar les cauteles respecte de cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials afavorits pel causant. Aquesta reforma se situa en la confluència entre el nou model de suports a la capacitat, la protecció davant la influència indeguda i la necessitat de preservar la llibertat de testar de persones grans o en situació de dependència. Per a la pràctica privada, l'impacte és immediat en testaments atorgats per persones que viuen en residències, reben cures particulars o compten amb assistents, i obre un camp de litigiositat potencial al voltant de conflictes d'interessos, rendició de comptes i impugnació per legitimaris.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

Es pot imposar una reestructuració a qui hi vota en contra? L'arrossegament de creditors i socis

Una de les característiques més rellevants del nou sistema de reestructuració introduït per la Llei 16/2022 i per la Directiva (UE) 2019/1023 és la possibilitat que, en determinades condicions, un pla homologat afecti creditors que no hi han donat suport i fins i tot, en certs supòsits, classes senceres de creditors o els mateixos socis. Aquest arrossegament, conegut en la terminologia anglosaxona com a cram-down o cross-class cram-down, no significa que una majoria pugui imposar lliurement qualsevol solució. Està condicionat per la correcta formació de classes, per la valoració de l'empresa, pel tractament dels creditors dissidents i per la comparació amb l'alternativa concursal. Entendre aquests elements és essencial per comprendre com s'articula el poder de decisió en una reestructuració i quins límits jurídics té la imposició de sacrificis a qui hi vota en contra.
Llegir-ne més
Immobiliari

Llicències d'habitatges d'ús turístic a Catalunya després de la STC 64/2025

El Decret llei català 3/2023 va sotmetre l'explotació d'habitatges d'ús turístic en 262 municipis a llicència urbanística prèvia, amb llicències de cinc anys prorrogables i un màxim legal de deu habitatges d'ús turístic per cada cent habitants. La STC 64/2025, de 13 de març, va desestimar íntegrament el recurs d'inconstitucionalitat i va considerar que aquestes restriccions delimiten la funció social de la propietat, en lloc de constituir una privació expropiatòria. Aquest nou paradigma planteja amb especial intensitat la qüestió de si existeix un dret adquirit a explotar turísticament un habitatge i obliga a connectar el règim de propietat horitzontal, l'urbanisme i el dret de propietat a Catalunya.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Consells d'administració i representació equilibrada: com afecten les noves exigències l'organització societària

Les exigències de representació equilibrada de dones i homes en els consells d'administració han deixat de ser una recomanació de bon govern per convertir-se, en determinats casos, en un mandat legal. La Llei de Societats de Capital imposa a les societats cotitzades i, per remissió, a certes entitats d'interès públic, l'obligació d'assegurar que el consell tingui una composició que garanteixi la presència, com a mínim, d'un quaranta per cent de persones del sexe menys representat. Més enllà de la dada percentual, aquestes exigències impacten directament en l'organització societària: condicionen la planificació de nomenaments i renovacions, obliguen a revisar els procediments de selecció, exigeixen una documentació més acurada de les decisions i reforcen la dimensió de govern corporatiu del consell i de l'alta direcció.
Llegir-ne més
Propietat horitzontal

Habitatges d'ús turístic i comunitats de propietaris a Catalunya: majoria de quatre cinquens, drets adquirits i eficàcia de les prohibicions estatutàries

La prohibició comunitària de l'ús turístic dels elements privatius s'ha convertit en un dels temes centrals de la propietat horitzontal catalana. El règim del Codi Civil de Catalunya, que permet aprovar aquestes prohibicions per majoria de quatre cinquens, s'ha consolidat davant del model estatal de l'art. 17.12 LPH. La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les resolucions recents de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública han perfilat qüestions clau com la inscripció registral, la irretroactivitat de les limitacions i la protecció dels drets adquirits de qui ja exercia l'activitat turística. Aquest treball analitza, amb enfocament pràctic, la majoria exigida, l'eficàcia davant de tercers, la distinció entre propietaris anteriors i posteriors a l'acord i el paper de la qualificació registral.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

Intel·ligència artificial i assegurances el 2026: tarifació, discriminació algorítmica i noves obligacions regulatòries

L'entrada en aplicació general del Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial el 2 d'agost de 2026 marca un punt d'inflexió en l'ús de sistemes algorítmics en la contractació i la tarifació d'assegurances, especialment en vida i salut. Aquests sistemes es consideren d'alt risc i queden sotmesos a requisits estrictes de governança, qualitat de dades, transparència, supervisió humana i ciberseguretat, tot i que part de les obligacions per als sistemes de l'annex III s'ha ajornat fins al 2 de desembre de 2027. El marc s'articula, a més, amb el RGPD i amb la Llei Orgànica de protecció de dades, i amb criteris d'EIOPA sobre ètica i fiabilitat de la IA, la qual cosa planteja qüestions molt actuals sobre segmentació de l'assegurat, explicabilitat de decisions automatitzades, discriminació algorítmica, rebuig de la cobertura i responsabilitat quan la decisió asseguradora deriva d'un algoritme.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Accions amb vot múltiple: quan participació econòmica i control de la societat deixen de coincidir

L'evolució recent del Dret societari europeu mostra una creixent obertura cap a estructures de capital que permeten atribuir drets de vot diferents a accions amb una participació econòmica equivalent. Les accions amb vot múltiple, juntament amb altres tècniques com les accions sense vot, les limitacions al dret de vot, les accions amb dret de veto o les loyalty shares, permeten desacoblar la propietat econòmica del control societari. El problema empresarial que aquestes estructures pretenen resoldre és clar: oferir als fundadors o accionistes de referència la possibilitat de captar capital als mercats sense perdre de manera immediata el control de les decisions estratègiques. Alhora, plantegen qüestions delicades sobre els seus límits, la protecció de la resta d'accionistes i el debat més ampli sobre fins a quin punt capital i poder han de romandre necessàriament vinculats.
Llegir-ne més
Fusions i adquisicions

Una adquisició pot necessitar diversos controls regulatoris abans de poder tancar-se

Una mateixa adquisició pot estar subjecta de manera simultània a diversos controls públics abans de poder tancar-se. Més enllà de l'acord entre comprador i venedor, determinades operacions han de superar el control de concentracions, el règim d'inversions estrangeres i, si escau, el nou control de subvencions estrangeres que distorsionen el mercat interior. No es tracta de règims alternatius, sinó acumulatius i amb lògiques diferents. El resultat pràctic és que una compravenda pot estar perfectament pactada entre les parts i, tanmateix, no poder-se executar fins que s'hagin obtingut determinades autoritzacions o hagin conclòs els procediments regulatoris corresponents. Integrar aquests controls en l'estructura contractual des de l'inici és essencial per gestionar terminis, riscos i, en darrer terme, la mateixa viabilitat de l'operació.
Llegir-ne més
Herències i successions

Testar amb suports: la nova capacitat testamentària a Catalunya després de la Llei 13/2026

La Llei 13/2026, de 3 d'agost, suposa una reforma de gran abast del llibre IV del Codi Civil de Catalunya en matèria de successions, amb entrada en vigor prevista per al 4 de febrer de 2027. L'eix de la reforma és la redefinició de la capacitat per testar al voltant de la capacitat natural en el moment de l'atorgament, l'adaptació del judici notarial de capacitat a un model de suports i la regulació específica del testament de persones amb discapacitat sensorial. La reforma s'insereix en el procés general d'adequació del dret civil català al nou paradigma de la discapacitat, centrat en l'autonomia, els suports i l'accessibilitat, i planteja qüestions rellevants sobre la distinció entre capacitat natural i capacitat jurídica, la intervenció de facultatius, la impugnació posterior del testament, la influència indeguda i la responsabilitat notarial.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Intel·ligència artificial i gestió jurídica en massa: què es pot automatitzar i què ha de continuar decidint un advocat

La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.
Llegir-ne més
Fusions i adquisicions

Què ha de descobrir realment una due diligence abans de comprar una empresa

La due diligence en una compravenda d'empresa no s'hauria de concebre com una mera acumulació de documentació i troballes, sinó com un instrument de decisió. La seva funció és identificar quins riscos poden alterar el preu, condicionar l'estructura de l'operació o fins i tot desaconsellar-la. La utilitat de l'exercici no rau a detectar el nombre més gran possible d'incidències, sinó a distingir quines són rellevants per a l'operació i a traduir-les en decisions concretes sobre l'estructura de la compravenda, les condicions suspensives, les manifestacions i garanties, les indemnitzacions i les retencions de preu. Una due diligence veritablement útil és la que connecta l'anàlisi tècnica amb el disseny contractual.
Llegir-ne més
Arrendaments urbans

Contenció de rendes el 2026: com es determina realment la renda màxima a les zones tensionades catalanes

L'aplicació combinada de la Llei 12/2023, la Llei d'Arrendaments Urbans i la normativa catalana d'habitatge ha configurat a Catalunya un sistema complex de determinació de la renda inicial en zones de mercat residencial tensionat. La renda màxima depèn de l'existència o no de contracte previ en els últims cinc anys, de la condició de gran tenidor, de l'índex estatal de referència i de les excepcions per obres de millora o contractes de llarga durada. Aquest treball exposa, amb enfocament pràctic, com es determina la renda inicial el 2026 a Catalunya, i aborda supòsits com ara contractes sense arrendament previ, repercussió de despeses, obres de millora, habitatges prèviament arrendats per habitacions i canvis de superfície o de condicions.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Reclamacions massives i accions col·lectives: dues maneres diferents d'afrontar un mateix problema jurídic

Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.
Llegir-ne més
Arrendaments urbans

El nou règim català del lloguer temporal i per habitacions: frau de llei, contenció de rendes i límits competencials

Les Lleis catalanes 11/2025 i 11/2026 reconfiguren l'arrendament de temporada i per habitacions, i els connecten amb la contenció de rendes i la noció d'“habitatge permanent”. Aquest treball analitza els nous arts. 66 bis i 66 ter —de la primera— i 66 quater i 66 quinquies —de la segona— de la Llei 18/2007, la seva interacció amb la LAU i el Codi Civil i els problemes competencials que plantegen, entorn de la causa de temporalitat, la càrrega de la prova, la concatenació de contractes i els efectes civils d'una eventual inconstitucionalitat.
Llegir-ne més
Dret administratiu

Treballs encarregats sense contracte vàlid: què pot cobrar el contractista de l'Administració

La contractació irregular per part d'Administracions Públiques, especialment mitjançant encàrrecs verbals o contractes nuls per infracció de la normativa de contractació, planteja un conflicte clàssic entre la interdicció de la contractació al marge de la llei i la necessitat d'evitar l'enriquiment injust de l'Administració que ha rebut i aprofitat la prestació. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 15 de juny de 2026, Secció Quarta, recurs de cassació 9117/2024, delimita amb precisió la compensació procedent en aquests supòsits: el contractista pot recuperar el cost efectiu de la prestació, incloent-hi l'Impost sobre el Valor Afegit que no hagi pogut recuperar, però no les despeses generals ni el benefici industrial propis d'un contracte vàlidament adjudicat. A més, no s'aplica automàticament el règim d'interessos de demora de la Llei 3/2004, de lluita contra la morositat en les operacions comercials, sinó l'interès legal previst en la Llei General Pressupostària. La qüestió resulta especialment rellevant per a contractistes municipals i entitats públiques que, a la pràctica, continuen rebent treballs sense cobertura contractual adequada.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Més enllà dels terminis de la LOE: responsabilitat contractual d'arquitectes i legitimació de les comunitats després de la STS 860/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 860/2026, de 4 de juny, aborda un supòsit en què una comunitat de propietaris exercita conjuntament accions de responsabilitat decennal de la Llei d'Ordenació de l'Edificació i accions contractuals de l'article 1101 del Codi Civil contra arquitecte superior i arquitecte tècnic. Les accions LOE contra els tècnics estaven prescrites, però el Tribunal Suprem confirma que això no elimina necessàriament la via contractual i reconeix la legitimació de la comunitat per exercitar les accions que originàriament corresponien a la cooperativa promotora. La resolució relativitza l'obstacle de l'article 1257 CC davant d'adquirents successius i comunitats de propietaris i permet aclarir la diferència entre terminis de garantia de la LOE, prescripció de l'article 18 LOE i prescripció de l'acció contractual.
Llegir-ne més
Dret administratiu

Notificacions electròniques administratives: com es compten els deu dies per entendre-les rebutjades

La generalització de les notificacions electròniques ha convertit el còmput de terminis en un element crític de la relació entre ciutadans, empreses i Administracions Públiques. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, estableix en l'article 43.2 que, quan la notificació electrònica sigui obligatòria o hagi estat expressament escollida per l'interessat, s'entendrà rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició sense que s'accedeixi al seu contingut. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 12 de juny de 2026, en línia amb la crònica oficial de la Sala per al bienni 2025–2026, aclareix per primera vegada que aquests deu dies naturals es compten des de l'endemà d'aquell en què la notificació es posa a disposició de l'interessat a la seu electrònica o a l'adreça electrònica habilitada única. Transcorregut el termini sense accés, la notificació s'entén rebutjada i comencen a computar-se els terminis de recurs. La decisió té conseqüències directes per a empreses, professionals i ciutadans obligats a relacionar-se electrònicament amb l'Administració i reforça la importància de controlar regularment les bústies electròniques.
Llegir-ne més
Fusions i adquisicions

Comprar una empresa a Espanya sent inversor estranger: quan l'operació necessita autorització administrativa

No totes les adquisicions d'empreses a Espanya poden tractar-se com a operacions purament privades entre comprador i venedor. La identitat de l'inversor, el seu país de residència o de titularitat real, el sector d'activitat de l'empresa objectiu, la naturalesa dels actius adquirits i el grau de control que es pretén exercir poden activar mecanismes de supervisió i autorització prèvia d'inversions exteriors. La Llei 19/2003 sobre moviments de capitals i el seu desenvolupament reglamentari, juntament amb règims sectorials específics, han configurat un sistema en què determinades inversions estrangeres directes queden sotmeses a suspensió del règim de liberalització i a autorització administrativa. Detectar aquesta qüestió en la fase inicial de l'operació és essencial, perquè pot condicionar el signing, el closing, les condicions suspensives i les obligacions de cooperació entre les parts.
Llegir-ne més
Fiscal

Venda de l'antic habitatge després d'una separació: quan es manté l'exempció per reinversió en l'IRPF

La transmissió de l'habitatge familiar després d'una separació, divorci o nul·litat planteja un problema recurrent en l'IRPF: pot el cònjuge que va haver d'abandonar el domicili continuar beneficiant-se de l'exempció per reinversió en habitatge habitual prevista a l'article 38 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, quan ven la seva part i adquireix un nou habitatge? La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de maig de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 6833/2024, confirma i consolida la doctrina iniciada per la STS 553/2023, de 5 de maig, i respon afirmativament: el cònjuge que abandona l'habitatge per imperatiu d'una resolució judicial pot complir el requisit d'ocupació exigit per a l'exempció quan l'altre cònjuge i els fills comuns han continuat residint-hi. La clau rau en la interpretació sistemàtica del concepte d'habitatge habitual de l'article 41 bis del Reglament de l'IRPF, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, i en la consideració de l'habitatge familiar com a unitat de referència.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Gestió jurídica en massa: tecnologia, traçabilitat i control de grans volums de procediments

Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.
Llegir-ne més
Fiscal

Retribució d'administradors: una irregularitat mercantil no converteix automàticament la despesa en no deduïble

La deduïbilitat fiscal de les retribucions d'administradors ha estat tradicionalment un terreny de fricció entre societats i Administració tributària, especialment quan la remuneració no s'ajusta de manera estricta a les exigències de la Llei de Societats de Capital. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 18 de maig de 2026 (Sala del Contenciós‑Administratiu, Secció Segona, recurs de cassació 8019/2023) consolida la doctrina iniciada per la STS 1053/2024, de 13 de juny, i aclareix que una irregularitat mercantil, com ara la manca d'aprovació per la junta general de l'import màxim de la remuneració anual dels administradors, no és suficient per si sola per convertir la despesa en no deduïble a l'empara de l'article 15.f de la Llei 27/2014, de l'Impost sobre Societats. Quan els serveis són reals, la remuneració ha estat satisfeta i comptabilitzada i hi ha correlació amb l'activitat empresarial, l'Administració no pot negar la deducció simplement invocant un incompliment formal societari. La qüestió passa a ser què ha de documentar la societat per acreditar la realitat i necessitat de la despesa i en quins supòsits l'Administració encara pot rebutjar-la legítimament.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

No tots els creditors es poden agrupar com convingui: la formació de classes en els plans de reestructuració

La formació de classes de creditors en un pla de reestructuració no és una qüestió formal ni un exercici d'enginyeria al servei del deutor. És una decisió central que determina com es reparteix el poder de vot entre els diferents grups de creditors, quines majories són necessàries per aprovar el pla i, en última instància, si el pla podrà ser homologat judicialment i resistir impugnacions. El text refós de la Llei Concursal, després de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, ha incorporat una regulació detallada de la formació de classes, basada en l'existència d'un interès comú dins de cada classe i en criteris objectius de rang i naturalesa del crèdit. Entendre aquesta lògica és essencial per dissenyar plans viables i per evitar que una classificació incorrecta comprometi l'homologació.
Llegir-ne més
Fusions i adquisicions

Com està canviant el control de concentracions i què pot significar per a una operació de M&A

El control de concentracions ha deixat de ser un exercici gairebé mecànic de comparació de quotes de mercat per convertir-se en una anàlisi molt més sofisticada sobre com una operació pot alterar la competència futura. La normativa de defensa de la competència continua partint de llindars de volum de negoci i de quotes, però les autoritats han ampliat el focus cap a qüestions com la competència potencial, la innovació, l'accés a actius estratègics, els efectes en mercats relacionats i la capacitat d'una adquisició per modificar l'estructura competitiva a mitjà i llarg termini. Per a compradors i venedors, identificar el risc de competència en una fase primerenca ja no és un formalisme: pot condicionar el calendari, la documentació contractual, l'assignació de riscos i, en últim terme, la mateixa viabilitat de l'operació.
Llegir-ne més
Dret administratiu

La comunicació prèvia permet iniciar l'activitat, però no és una autorització administrativa

La generalització de la comunicació prèvia i de la declaració responsable com a instruments substitutius de llicències ha transformat la manera en què ciutadans i empreses es relacionen amb les Administracions. Tanmateix, aquesta transformació ha generat també confusions sobre la naturalesa jurídica d'aquests instruments i sobre el seu control contenciós. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 20 d'abril de 2026, Secció Cinquena, recurs de cassació 2290/2023, precisa que una comunicació prèvia no és un acte administratiu recurrible com si fos una llicència. És una declaració del particular a la qual la llei atribueix eficàcia habilitant per iniciar l'activitat o exercir el dret des del dia de la seva presentació, sense perjudici de les posteriors potestats de comprovació, inspecció i reacció de l'Administració. Si es detecten falsedats, omissions o incompliments, serà l'acte administratiu posterior –d'ineficàcia, suspensió, clausura o sanció– el que es podrà impugnar. La doctrina té conseqüències rellevants per a obertures d'establiments, activitats econòmiques, titulars d'immobles, ajuntaments i tercers afectats.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Obra inacabada, responsabilitat intacta: la responsabilitat de l'arquitecte abans de la recepció després de la STS 643/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 643/2026, de 28 d'abril, aborda un supòsit d'habitatge unifamiliar l'obra del qual va quedar inacabada i no va arribar mai a ser formalment rebuda d'acord amb l'article 6 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació. Malgrat això, l'arquitecte havia incorregut en errors de projecte i de direcció facultativa i havia subscrit un certificat final d'obra que no es corresponia amb la realitat. El Tribunal Suprem rebutja que la manca de terminació i recepció pugui servir a l'arquitecte per eludir la seva responsabilitat, i subratlla que la LOE regula el procés d'edificació i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen. La resolució permet analitzar la recepció de l'obra, el certificat final, els errors de projecte i direcció, la diferència entre responsabilitat LOE i contractual i el principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment, amb especial interès en el context català.
Llegir-ne més
Herències i successions

Herències internacionals el 2026: residència habitual, professio iuris i prova del Dret estranger

Les successions internacionals s'han convertit en un terreny d'alta complexitat tècnica el 2026. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la sentència Isergartler, C‑618/24, de 26 de març de 2026, ha tornat a interpretar de manera àmplia el concepte de successió del Reglament (UE) 650/2012, i n'ha reforçat la vocació de regulació integral. Paral·lelament, una Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 27 d'abril de 2026 ha abordat una herència transfronterera i ha insistit en la correcta determinació de la residència habitual del causant, de la llei successòria aplicable i de la prova del Dret estranger, tot distingint acuradament entre certificat successori europeu i certificats successoris nacionals. Per a Catalunya, la combinació entre Reglament europeu, nacionalitat estrangera, residència a Catalunya i veïnatge civil català afegeix un nivell addicional de complexitat.
Llegir-ne més
Arrendaments urbans

IRAV, índex de referència i renda anterior: tres conceptes diferents per calcular el lloguer a Catalunya

Des del gener de 2025 coexisteixen en l'ordenament espanyol dos instruments que incideixen sobre el preu del lloguer d'habitatge i que es confonen sovint a la pràctica: l'índex de referència per a l'actualització anual de la renda, elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística, i el sistema estatal d'índexs de preus de referència utilitzat per fixar la renda inicial màxima en zones de mercat residencial tensionat. A aquests s'hi suma, a Catalunya, la referència de la renda anterior dels últims cinc anys com a límit específic en zones tensionades. Aquest treball distingeix conceptualment l'índex d'actualització anual, l'índex estatal de referència i la renda anterior, i analitza la seva interacció pràctica en la determinació del lloguer a Catalunya.
Llegir-ne més
Dret administratiu

Nous desenvolupaments urbanístics i disponibilitat d'aigua: quan es pot anul·lar el planejament

L'expansió urbanística ja no es mesura només en metres quadrats de sòl classificat, sinó també en metres cúbics d'aigua jurídicament disponible. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 15 d'abril de 2026, Secció Cinquena, recurs de cassació 9014/2023, fixa amb claredat que la creació de nous àmbits urbanístics obliga a comprovar la suficiència i la disponibilitat jurídica dels recursos hídrics, encara que el municipi estigui perdent població. L'informe vinculant de l'organisme de conca no es pot ometre ni buidar de contingut quan el desenvolupament generarà noves demandes d'aigua, i el seu incompliment pot conduir a la nul·litat del planejament. La sentència també admet limitar la nul·litat a sectors concrets quan el vici es pugui individualitzar sense afectar la coherència de la resta del pla. La doctrina interessa directament promotors, propietaris, ajuntaments i operadors que intervenen en la preparació o la impugnació del planejament.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

Períodes de carència i clàusules sorprenents en l'assegurança de vida: fins on arriba l'art. 3 LCS després de la STS 531/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 531/2026, de 9 d'abril, qualifica com a clàusula limitativa dels drets de l'assegurat una estipulació de carència de 90 dies per a la cobertura d'infart de miocardi en una assegurança de vida, en considerar-la sorprenent respecte d'una cobertura expressament contractada. En ser limitativa, la clàusula ha de complir les exigències de l'article 3 de la Llei de Contracte d'Assegurança: destacat especial i acceptació específica per escrit. La resolució ofereix una ocasió idònia per revisar la frontera entre clàusules delimitadores, limitatives i lesives, un dels principals focus de litigació en l'àmbit assegurador.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Responsabilitat notarial a Catalunya: Codi Civil, CCCat i prescripció després de la STS 506/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 506/2026, de 7 d'abril, aborda de manera directa quin règim de prescripció s'aplica a una acció de responsabilitat contractual contra un notari per una escriptura atorgada a Catalunya. L'Audiència Provincial havia considerat aplicable el termini de deu anys del Codi Civil de Catalunya per a les accions personals, però el Tribunal Suprem revoca aquest plantejament i conclou que s'ha d'aplicar el Codi Civil estatal. El raonament es fonamenta en el fet que la responsabilitat notarial està vinculada a l'ordenació dels instruments públics, matèria de competència exclusiva de l'Estat, i en la necessitat d'una resposta uniforme amb independència del districte notarial en què es produeixi l'actuació negligent.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Incomplir no sempre permet resoldre: incompliment essencial, article 1124 CC i conseqüències de la resolució contractual

L'article 1124 del Codi Civil consagra la facultat de resoldre les obligacions recíproques en cas d'incompliment, però no tot incompliment legitima la resolució. Cal un incompliment greu o essencial que frustri la finalitat del contracte. La part complidora pot optar entre exigir el compliment o la resolució, en tots dos casos amb dret a danys i interessos. La resolució desplega conseqüències patrimonials importants, com la restitució de prestacions, interessos, fruits, dany emergent i lucre cessant, que poden interactuar amb clàusules penals i amb la retenció de quantitats lliurades. La jurisprudència recent, inclosa la STS 489/2026, mostra la rellevància pràctica d'aquestes qüestions en controvèrsies sobre resolució per incompliment i clàusules de retenció de pagaments en contractes d'obra i compravenda.
Llegir-ne més
Fiscal

Factura electrònica B2B i VERI*FACTU: dues obligacions diferents que les empreses no han de confondre

El sistema espanyol de factura electrònica obligatòria entre empresaris i professionals i el règim de sistemes informàtics de facturació VERIFACTU comparteixen protagonistes –empreses, factures i Agència Tributària– però responen a lògiques diferents i es basen en normes diferents. El Reial Decret 238/2026 ha definit el marc de la factura electrònica B2B, desplegant l'article 12 de la Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses, mentre que el Reial Decret 1007/2023, de 5 de desembre, i la seva modificació pel Reial Decret‑llei 15/2025, de 2 de desembre, regulen els requisits dels sistemes i programes informàtics de facturació i l'estandardització de formats de registres de facturació, inclòs el sistema VERIFACTU. Són dues obligacions que se solapen en el temps i en els subjectes, però que no s'han de confondre: una afecta com s'expedeixen, s'envien i es reben les factures entre empresaris i professionals; l'altra, com es generen, es registren i, si escau, es remeten a l'AEAT les dades de facturació.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Quan una societat entra en dificultats: com canvia la posició de l'òrgan d'administració

Les dificultats financeres d'una societat no són només un problema econòmic. A partir d'un cert punt, activen deures jurídics específics de l'òrgan d'administració i en modifiquen de manera substancial la posició. La relació entre pèrdues, tensions de tresoreria, causa de dissolució, probabilitat d'insolvència i insolvència pròpiament dita marca diferents llindars d'actuació. La Llei de Societats de Capital i la Llei Concursal imposen deures de convocatòria de junta, de promoció de la dissolució o de sol·licitud de concurs, i el règim de reestructuració preventiva introdueix la probabilitat d'insolvència com a categoria pròpia. La documentació correcta de les decisions de l'òrgan d'administració i l'actuació primerenca amplien les alternatives per preservar l'empresa i redueixen de manera significativa els riscos de responsabilitat.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

La nova harmonització europea de la insolvència: cap a on es dirigeix el Dret concursal

La insolvència ha deixat de ser un fenomen estrictament nacional. Des del Reglament (UE) 2015/848 sobre procediments d'insolvència, que harmonitza competència judicial, reconeixement i llei aplicable, fins a la Directiva (UE) 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, la Unió Europea ha anat construint un “dret de la crisi” comú. La nova directiva aprovada el 2026, orientada a harmonitzar determinats aspectes substantius dels procediments d'insolvència, no parteix de zero: es recolza en aquest entramat previ i l'estén a matèries com ara accions rescissòries, localització d'actius, pre-pack, deures d'administradors o intervenció de creditors. Més que un comentari article per article, interessa entendre què pretén aproximar Europa, quines matèries poden veure's afectades en els pròxims anys i per què aquestes qüestions formen part d'una tendència cap a sistemes concursals europeus cada vegada més connectats.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Propietat, possessió i pas del temps: reivindicació, usucapió i retard deslleial després de la STS 386/2026

La tensió entre propietat i possessió és un dels eixos centrals del Dret civil patrimonial. L'acció reivindicatòria permet al propietari recuperar la cosa davant del posseïdor sense títol, però el pas del temps pot consolidar la posició del posseïdor mitjançant la usucapió i, en certs casos, la inactivitat prolongada del titular pot ser valorada a través de la doctrina del retard deslleial. La Sentència del Tribunal Suprem 386/2026, d'11 de març, relativa al Pazo de Meirás, ofereix un marc excepcional per estudiar aquests problemes civils generals: acció reivindicatòria, usucapió extraordinària, possessió en concepte d'amo, domini públic, possible desafectació tàcita, retard deslleial i liquidació de l'estat possessori, sense necessitat de centrar-se en les circumstàncies històriques del cas.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Consentiment informat i pèrdua d'oportunitat: el nou criteri indemnitzatori de la STS 374/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 374/2026, de 10 de març, introdueix una precisió rellevant en la responsabilitat civil mèdica quan hi ha vulneració del consentiment informat sense mala praxi tècnica. En un cas de part vaginal després de cesària prèvia, les instàncies havien indemnitzat la manca d'informació com un dany moral autònom, amb quanties al voltant de 10.000 a 15.000 euros, desvinculat del greu dany corporal patit per la filla. El Tribunal Suprem corregeix aquest plantejament i aplica la doctrina de la pèrdua d'oportunitat, i desplaça el focus cap al que la pacient hauria pogut decidir si hagués rebut una informació completa. La quantificació passa a dependre de la gravetat del risc no informat, de les alternatives terapèutiques, del caràcter necessari o voluntari de la medicina i de la probabilitat que el pacient hagués rebutjat l'actuació.
Llegir-ne més
Arrendaments urbans

La nova “policia administrativa” de la renda a Catalunya: sancions, publicitat, prova i inspecció després dels Decrets‑llei 1/2025 i 3/2026

Des del 2025 Catalunya ha passat d'un control essencialment civil de la renda a un sistema d'enforcement administratiu intens sobre el mercat del lloguer. Els Decrets‑llei 1/2025 i 3/2026 reforcen el règim sancionador de la Llei 18/2007 i la Llei 13/1996, i articulen obligacions d'informació, publicitat, documentació i dipòsit, així com un Registre de grans tenidors. Aquest treball analitza com es prova i es sanciona el sobrepreu, la relació entre sanció administrativa i restitució a l'arrendatari i el valor probatori de les dades de l'INCASÒL.
Llegir-ne més
Fiscal

Pot Hisenda utilitzar la taxació hipotecària per elevar el valor fiscal d'un immoble?

La utilització per part de l'Administració tributària de la taxació hipotecària incorporada a l'escriptura per elevar el valor fiscal d'un immoble ha estat objecte d'intensa discussió doctrinal i jurisprudencial. Les Sentències de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 23 i 27 de febrer de 2026, en línia amb la crònica oficial de la Sala per al bienni 2025–2026, consoliden que, en els supòsits en què escaigui una comprovació de valors, l'Administració pot acudir al valor de taxació hipotecària quan hi hagi una diferència rellevant amb el valor declarat, sense necessitat d'acreditar prèviament frau o ocultació. Ara bé, aquesta taxació no es converteix en una presumpció irrebatible: el contribuent la pot combatre mitjançant prova pericial i, si escau, a través de la taxació pericial contradictòria prevista en la Llei General Tributària. La figura s'ha de distingir clarament del valor de referència cadastral, que opera com a base imposable directa en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i en l'Impost sobre Successions i Donacions.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Enriquiment injust en el Dret civil patrimonial: requisits, subsidiarietat i prescripció de l'acció

L'acció d'enriquiment injust s'ha consolidat com un instrument transversal del Dret civil patrimonial per corregir situacions en què una persona s'enriqueix a costa d'una altra sense causa jurídica que ho justifiqui i sense que existeixi una acció específica de restitució. La seva configuració exigeix la concurrència d'enriquiment, correlatiu empobriment, absència de causa i subsidiarietat davant altres vies, i la seva delimitació davant el pagament indegut, la responsabilitat civil i les accions contractuals. La STS 271/2026, de 20 de febrer, aporta un element de gran actualitat en analitzar una acció d'enriquiment injust i abordar quan un procediment penal previ pot interrompre la prescripció de la posterior acció civil, i exigeix una connexió substancial entre els fets investigats penalment i els que sustenten la reclamació civil.
Llegir-ne més
Propietat horitzontal

Ascensors, accessibilitat i repartiment de despeses: la nova jurisprudència del Suprem i el seu contrast amb el CCCat

La instal·lació d'ascensors i les obres d'accessibilitat han estat tradicionalment un dels focus de conflicte en la propietat horitzontal, tant per la necessitat d'eliminar barreres arquitectòniques com pel repartiment de les despeses i les possibles exempcions. La STS 277/2026, de 23 de febrer, ha precisat, sota la Llei de Propietat Horitzontal estatal, que els acords directament vinculats a la instal·lació de l'ascensor, inclòs el repartiment de despeses i les exempcions, segueixen la mateixa majoria exigida per a l'acord principal, encara que impliquin modificar el títol constitutiu o els estatuts. L'interès per al dret català rau a analitzar si el règim del Codi Civil de Catalunya condueix a una solució equivalent o si exigeix un tractament diferent, a la llum dels arts. 553‑25 i 553‑26 CCCat i de la regulació específica d'accessibilitat.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

La data del sinistre en les assegurances de vida i invalidesa: malaltia, incapacitat i declaració de l'INSS després de la STS 283/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 283/2026, de 23 de febrer, torna sobre una qüestió clau en les assegurances de vida amb cobertura d'invalidesa: quan s'ha de situar la data del sinistre si la malaltia es manifesta i es tracta durant la vigència de la pòlissa, però la declaració administrativa d'incapacitat permanent es produeix després d'extingir-se el contracte. La Sala considera decisiu que, d'acord amb la pòlissa i amb les circumstàncies mèdiques, la patologia irreversible determinant de la invalidesa s'hagués manifestat durant la cobertura, de manera que la posterior resolució de l'INSS no resulta necessàriament determinant. El criteri té un alt potencial litigiós en relació amb la vigència temporal de l'assegurança, l'impagament de primes, les malalties preexistents, la tensió entre realitat mèdica i declaració administrativa i les assegurances de vida vinculades a préstecs hipotecaris.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

El dies a quo en la responsabilitat mèdica: diagnòstic incert, estabilització de seqüeles i prescripció després de la STS 182/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 182/2026, de 10 de febrer, reforça la doctrina sobre l'inici del còmput de la prescripció en reclamacions per negligència mèdica quan el diagnòstic i l'abast de les seqüeles són incerts durant anys. En un cas de lesions neurològiques en una menor, els informes mèdics parlaven de diagnòstic “possible”, “probable” o de “sospita”, i la confirmació definitiva va arribar després. El Tribunal insisteix en el principi actio nondum nata non praescribitur: la prescripció no comença fins que el perjudicat disposa d'elements suficients per conèixer realment l'entitat i l'abast del dany. A més, subratlla que qui invoca la prescripció ha d'acreditar clarament el dies a quo i que els dubtes no s'han de resoldre en perjudici del perjudicat, la qual cosa adquireix especial rellevància en lesions neurològiques infantils, danys evolutius, seqüeles que triguen a estabilitzar-se i reconeixements administratius posteriors de discapacitat.
Llegir-ne més
Dret administratiu

Administracions que decideixen mitjançant algoritmes: quina transparència exigeix el cas BOSCO

La progressiva automatització de l'actuació administrativa ha situat en primer pla la qüestió de com s'han d'explicar i controlar les decisions adoptades mitjançant algoritmes. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem 1119/2025, d'11 de setembre, coneguda com a cas BOSCO i destacada en la crònica oficial de la Sala Tercera 2025–2026, fixa una fita en aquesta matèria en reconèixer que, quan les Administracions utilitzen sistemes automatitzats per concedir drets o prestacions socials, el dret d'accés a la informació pública pot exigir, en determinades circumstàncies, conèixer fins i tot el codi font del programa. La decisió es fonamenta en l'article 105 b) de la Constitució, en la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en la regulació de l'actuació administrativa automatitzada de la Llei 40/2015 i en el marc europeu de protecció de dades del Reglament (UE) 2016/679. La transparència algorítmica deixa de ser una qüestió tècnica per convertir-se en una exigència estructural de l'Estat de Dret digital.
Llegir-ne més
Fiscal

Testament hològraf i Impost sobre Successions: la protocol·lització notarial no atura el termini tributari

El testament hològraf és una figura clàssica del Dret civil que exigeix, per desplegar plenament els seus efectes, un tràmit posterior d'adveració i protocol·lització. A la pràctica, molts hereus han entès que aquest tràmit “suspèn” o desplaça el moment en què neix l'obligació de declarar i pagar l'Impost sobre Successions i Donacions. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de gener de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 1845/2024, corregeix de manera clara aquesta percepció: quan la protocol·lització del testament hològraf es tramita com a jurisdicció voluntària i no es converteix en un procediment contenciós, l'impost es merita amb la defunció del causant i la protocol·lització posterior no desplaça per si mateixa l'inici del termini de sis mesos per presentar l'autoliquidació. La decisió té conseqüències pràctiques rellevants en termes de recàrrecs, interessos de demora i prescripció, i obliga a distingir entre una simple tramitació notarial o judicial de jurisdicció voluntària i una veritable controvèrsia judicial amb efectes suspensius sobre els terminis.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

Vendre el negoci abans de destruir-ne el valor: transmissió d'unitats productives en situacions d'insolvència

La insolvència d'una societat no implica necessàriament que el seu negoci no tingui valor. Una activitat pot ser econòmicament viable i, tanmateix, trobar-se atrapada en una estructura financera que ja no la pot sostenir. El Dret concursal espanyol ha evolucionat precisament per permetre que, en aquests casos, el negoci se separi de la societat insolvent i es transmeti com a unitat productiva a un tercer, tot preservant actius, contractes, activitat i, quan sigui possible, llocs de treball. La clau és actuar amb prou antelació: com més es prolonga el deteriorament financer, més es destrueix el valor que s'hauria pogut transmetre.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Majories, vetos i situacions de bloqueig: com repartir el poder entre els socis sense paralitzar la societat

La distribució del poder en una societat de capital no s'esgota en el percentatge de capital que ostenta cada soci. El disseny de majories reforçades, matèries reservades, drets de veto, la composició de l'òrgan d'administració i els mecanismes per resoldre situacions de bloqueig condicionen de manera decisiva qui mana realment i com es prenen les decisions. El repte pràctic consisteix a protegir raonablement socis majoritaris i minoritaris sense construir una arquitectura que faci impossible adoptar acords quan sorgeixen discrepàncies. El Dret de societats ofereix un marc flexible, però també imposa límits per evitar abusos de majoria i de minoria, i per garantir la funcionalitat de la persona jurídica.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

El crèdit canvia de creditor, però canvia l'obligació? Cessió de crèdits, accessoris i excepcions del deutor

La cessió de crèdits és una figura central del Dret d'obligacions i de la pràctica contractual. Permet que un creditor transmeti a un tercer el seu crèdit, amb les seves garanties i accessoris, sense necessitat de crear una nova obligació. El Codi Civil, a partir dels articles 1526 i següents, i la Llei Hipotecària, en els seus preceptes sobre cessió de crèdits hipotecaris, ofereixen el marc bàsic per analitzar què es transmet amb el crèdit, quin paper hi fan el consentiment i la notificació al deutor, quins efectes té el pagament al cedent, quines excepcions pot oposar el deutor al cessionari i com s'articula la compensació. La STS 22/2026, de 14 de gener, torna sobre un principi essencial: la cessió no crea una obligació nova, el cessionari adquireix el mateix crèdit, amb la seva identitat i contingut, i el canvi de creditor no equival al naixement d'un crèdit diferent. Aquest principi permet construir una doctrina àmplia sobre la identitat de l'obligació, la posició del deutor i la diferència entre cessió, subrogació i novació.
Llegir-ne més
Cas d'èxit

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.
Llegir-ne més
Fusions i adquisicions

El preu d'una empresa no sempre es pot fixar en signar: locked box, comptes de tancament i earn-outs

En la compravenda d'empreses, el preu poques vegades és una xifra estàtica fixada d'una vegada i per sempre en el moment de la signatura. La valoració econòmica inicial, basada en hipòtesis sobre deute, caixa, circulant i resultats, no sempre coincideix amb l'import que finalment ha de pagar el comprador. Per gestionar aquesta incertesa, la pràctica utilitza diferents mecanismes contractuals de determinació i ajust del preu, entre els quals destaquen les estructures locked box, els ajustos mitjançant comptes de tancament i els earn-outs. El que en aparença és una qüestió financera es converteix en una peça central de l'arquitectura contractual de l'operació, amb implicacions directes en l'assignació de riscos, en la definició de conceptes econòmics i en la potencial litigiositat posterior.
Llegir-ne més
Dret civil patrimonial

Què mana en un contracte: allò escrit o allò que realment van voler les parts? Les regles d'interpretació dels arts. 1281 a 1289 CC

La interpretació dels contractes és un dels nuclis del Dret patrimonial. Els articles 1281 a 1289 del Codi Civil articulen un sistema que combina el sentit literal de les clàusules, la intenció comuna dels contractants, els actes coetanis i posteriors, la interpretació sistemàtica del conjunt del contracte, la conservació del negoci, la bona fe i la regla contra qui va provocar la foscor. La jurisprudència, i en particular la STS 17/2026, de 14 de gener, ha recordat que la interpretació contractual correspon essencialment als tribunals d'instància i que la seva revisió en cassació és limitada, normalment només quan vulnera les normes legals d'interpretació o resulta manifestament il·lògica, irracional o arbitrària. Això té un impacte forense directe: no n'hi ha prou de discutir què “volia dir” una clàusula, sinó que cal construir des de la primera instància la prova sobre negociació, finalitat econòmica, comunicacions prèvies i comportament posterior.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

Patinets, bicicletes elèctriques i assegurança obligatòria: el nou mapa de la responsabilitat civil de la mobilitat personal el 2026

La Llei 5/2025 ha reformat de manera profunda el règim de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles de motor i ha creat, a més, una assegurança obligatòria específica per als vehicles personals lleugers, amb efectes des del 2 de gener de 2026. La reforma amplia el concepte legal de vehicle de motor, incorpora els canvis derivats de la Directiva (UE) 2021/2118 i reforça el sistema de protecció dels perjudicats, i redefineix el paper del Consorci de Compensació d'Assegurances. Aquest nou marc té un impacte directe sobre patinets, bicicletes elèctriques i altres mitjans de micromobilitat, i planteja qüestions pràctiques sobre quins vehicles s'han d'assegurar, la responsabilitat del propietari i del conductor, els accidents amb vianants i la concurrència amb assegurances de llar o de responsabilitat civil familiar.
Llegir-ne més
Mercantil i societari

Quan el pacte de socis i els estatuts diuen coses diferents: què es pot exigir realment als socis

La coexistència d'estatuts socials i pactes parasocials és una constant en la pràctica societària. Tots dos instruments poden regular, de vegades de manera divergent, qüestions essencials com l'exercici del vot, la transmissió de participacions o accions, la permanència dels socis, les obligacions de finançament o els mecanismes de sortida. La clau és entendre que els estatuts formen part de l'“ordenament intern” de la societat i són oposables erga omnes dins del seu perímetre, mentre que el pacte parasocial és un contracte entre socis, vàlid i eficaç entre les parts, però no necessàriament davant la societat ni davant tercers. Una obligació perfectament vàlida entre socis no produeix per això els mateixos efectes en el pla orgànic o registral. Quan sorgeix el conflicte, afloren problemes d'oposabilitat, d'abús de dret, d'impugnació d'acords i de responsabilitat entre socis, la qual cosa fa especialment rellevant decidir des de l'inici quins acords han de romandre al pacte i quins convé traslladar als estatuts.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

Probabilitat d'insolvència, insolvència imminent i insolvència actual: per què actuar a temps pot canviar el resultat

Les empreses rarament passen d'una situació de normalitat a una impossibilitat sobtada de complir regularment les seves obligacions. Entre tots dos extrems hi ha fases diferenciades que el Dret concursal reconeix i regula: probabilitat d'insolvència, insolvència imminent i insolvència actual. Cadascuna d'elles té conseqüències jurídiques diferents i obre o tanca alternatives per reestructurar deute, negociar amb creditors o reorganitzar l'activitat. La idea central és clara: el Dret de la crisi no comença només quan l'empresa deixa de pagar, sinó precisament abans, i actuar en aquestes fases primerenques pot canviar de manera decisiva el resultat per a l'empresa, els seus creditors i els seus òrgans d'administració.
Llegir-ne més
Litigació

Suspensió de desnonaments per vulnerabilitat fins al 31 de desembre de 2026: una excepcionalitat que s'ha convertit en estructural

El Reial Decret‑llei 16/2025 ha prorrogat novament fins al 31 de desembre de 2026 la suspensió extraordinària de determinats procediments de desnonament i llançament per vulnerabilitat habitacional, i manté alhora un règim de compensació per a arrendadors i propietaris la sol·licitud del qual es pot formular fins al 31 de gener de 2027. El que va néixer com una mesura excepcional lligada a la crisi sanitària i econòmica s'ha convertit en un element estructural del sistema de protecció de l'habitatge, amb implicacions profundes sobre la tutela judicial efectiva, la funció social de la propietat i l'equilibri entre el dret a l'habitatge i el dret dels propietaris a recuperar la possessió. Aquest treball aborda críticament sis anys de suspensió extraordinària de llançaments, tot analitzant la configuració de la vulnerabilitat, l'impacte sobre els processos de desnonament i l'eficàcia del règim de compensació.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Els MASC en la gestió de reclamacions en massa: com complir el requisit de procedibilitat sense convertir-lo en un tràmit formal

L'exigència d'acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies ha introduït una nova fase en bona part de les reclamacions civils. Quan es gestionen centenars o milers d'expedients, el repte consisteix a sistematitzar aquesta negociació sense buidar-la de contingut, garantint la traçabilitat, el control dels terminis i l'anàlisi de les particularitats de cada assumpte.
Llegir-ne més
Propietat horitzontal

Propietat horitzontal i mobilitat elèctrica: fins on pot arribar una comunitat davant d'un punt de recàrrega privat

L'expansió de la mobilitat elèctrica ha traslladat al règim de propietat horitzontal el conflicte entre el dret individual a instal·lar punts de recàrrega i la protecció dels elements comuns. El Tribunal Suprem, en una sentència de desembre de 2025, ha interpretat la Llei de Propietat Horitzontal estatal en el sentit que la instal·lació d'un carregador en una plaça individual només requereix comunicació prèvia a la comunitat, fins i tot quan el cable travessa elements comuns, llevat que hi hagi una afectació innecessària, desproporcionada o perjudicial. A Catalunya, on regeix el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, aquesta solució no es pot traslladar mecànicament. L'interès jurídic rau a comparar el model estatal amb els arts. 553 i següents del CCCat i determinar l'abast del dret individual a instal·lar infraestructures de recàrrega en el marc de la propietat horitzontal catalana.
Llegir-ne més
Cas d'èxit

Tres instàncies perquè una renda revisada desplegui efectes des de la data pactada: la sentència no crea el contracte, el declara

El tribunal d'instància va declarar la nul·litat del contracte en què es fonamentava la nostra demanda i va condemnar en costes el nostre client. L'Audiència Provincial va revocar aquesta resolució, va declarar la validesa del contracte i va fixar la renda interessada, però en va limitar els efectes al moment de la seva pròpia sentència, tres anys després de la data pactada. El Tribunal Suprem, en sentència de desembre de 2025, va cassar la resolució d'apel·lació i va estimar íntegrament la demanda, amb una precisió d'abast general per a les clàusules de revisió de renda: la sentència que declara l'existència d'un acord no el constitueix, es limita a reconèixer-lo, i per això l'acord desplega els seus efectes des de la data fixada per les parts.
Llegir-ne més
Herències i successions

Pot una convivència convertir automàticament el supervivent en hereu? La successió intestada de les parelles estables catalanes davant el Tribunal Constitucional

La qüestió d'inconstitucionalitat 8613‑2024, admesa pel Tribunal Constitucional i encara en tramitació, ha col·locat al centre del debat els drets successoris intestats de les parelles de fet catalanes. El model del Codi Civil de Catalunya configura automàticament la parella estable per convivència i atribueix al convivent supervivent la condició d'hereu ab intestato a falta de descendents, i l'equipara al cònjuge vidu. Aquest article analitza l'abast d'aquesta equiparació, els problemes probatoris i d'autonomia personal que suscita, el conflicte entre progenitors i convivent i els possibles efectes d'una eventual declaració d'inconstitucionalitat sobre successions ja obertes, en un context d'alta litigiositat potencial.
Llegir-ne més
Litigació

Lloguer social obligatori a Catalunya després de les SSTC 120/2024 i 25/2025 i de la STS 1086/2025

El règim català de lloguer social obligatori ha experimentat una transformació profunda després de les sentències del Tribunal Constitucional 120/2024 i 25/2025 i de la sentència del Tribunal Suprem 1086/2025. El Tribunal Constitucional ha anul·lat diversos elements de les reformes catalanes que convertien l'oferta de lloguer social en condicionant processal, per invasió de competències estatals en matèria processal i de legislació civil, mentre que el Tribunal Suprem ha precisat que l'art. 5.2 de la Llei catalana 24/2015 es refereix a execució hipotecària i desnonament per impagament, però no al desnonament per expiració del termini contractual. El resultat és un model en què subsisteix l'obligació administrativa d'oferir lloguer social en determinats supòsits de vulnerabilitat, però s'esvaeix la seva configuració com a requisit processal i es reforça la necessitat de distingir entre obligació administrativa, règim sancionador i efectes sobre els processos de desnonament.
Llegir-ne més
Cas d'èxit

Adoptio imitatur naturam: l'Audiència de Barcelona admet l'adopció d'un fill major d'edat per qui va exercir de pare des de la primera infància

L'Audiència Provincial de Barcelona va estimar el recurs d'apel·lació interposat per aquest despatx i va constituir l'adopció d'una persona major d'edat per qui havia estat el seu pare des que tenia menys d'un any. El Tribunal d'Instància l'havia denegada perquè entenia que no es complia el requisit legal de convivència ininterrompuda.
Llegir-ne més
Arrendaments urbans

Cessió encoberta en arrendaments d'hotel mitjançant venda de participacions. Autonomia societària, frau de llei i aixecament del vel

En el negoci hoteler és freqüent que l'arrendatari de l'immoble o de la indústria sigui una societat de capital i que l'explotació s'articuli mitjançant contractes d'arrendament de local de negoci subjectes a la Llei 29/1994, d'Arrendaments Urbans, o d'arrendament d'indústria regits pel Codi Civil. En aquest context, la venda de participacions o accions de la societat arrendatària planteja la qüestió de si pot constituir una cessió inconsentida o un traspàs encobert del contracte, especialment quan hi ha clàusules de prohibició de cessió o de traspàs. La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem ha afirmat de manera reiterada que, com a regla general, la transmissió de participacions no implica cessió del contracte, perquè la personalitat jurídica de la societat arrendatària roman inalterada. Tanmateix, aquesta regla cedeix quan l'operació societària és merament instrumental i persegueix eludir una prohibició contractual, i es pot apreciar frau de llei d'acord amb l'article 6.4 del Codi Civil i aplicar l'aixecament del vel. L'article analitza aquesta tensió entre autonomia societària i frau de llei, distingeix el règim de l'arrendament de local de negoci subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans i el de l'arrendament d'indústria hotelera regit pel Codi Civil, i ordena els elements indiciaris que la jurisprudència considera rellevants per qualificar una venda de participacions com a cessió encoberta, amb especial atenció a la pràctica contractual en el sector hoteler.
Llegir-ne més
Cas d'èxit

Dividir no és repartir la indivisió: una sentència sobre els límits de la propietat horitzontal com a forma de divisió de la cosa comuna

Ningú no està obligat a romandre en una comunitat. Aquest és el punt de partida de l'article 552-10 del Codi Civil de Catalunya i la raó de ser de l'acció de divisió. D'aquí se'n segueix una cosa que sembla òbvia però que a la pràctica es discuteix sovint, una divisió que deixa els copropietaris compartint de nou els béns resultants no compleix la finalitat de l'acció. La sentència obtinguda per aquest despatx d'advocats de Barcelona ho confirma i declara la finca físicament i jurídicament indivisible davant l'oposició del copropietari majoritari, que pretenia justament això.
Llegir-ne més