Majories, vetos i situacions de bloqueig: com repartir el poder entre els socis sense paralitzar la societat
La distribució del poder en una societat de capital no s'esgota en el percentatge de capital que ostenta cada soci. El disseny de majories reforçades, matèries reservades, drets de veto, la composició de l'òrgan d'administració i els mecanismes per resoldre situacions de bloqueig condicionen de manera decisiva qui mana realment i com es prenen les decisions. El repte pràctic consisteix a protegir raonablement socis majoritaris i minoritaris sense construir una arquitectura que faci impossible adoptar acords quan sorgeixen discrepàncies. El Dret de societats ofereix un marc flexible, però també imposa límits per evitar abusos de majoria i de minoria, i per garantir la funcionalitat de la persona jurídica.
1.Majories legals, majories reforçades i matèries reservades
En les societats de capital, la regla de base és que els socis, reunits en junta general, decideixen per la majoria legal o estatutàriament establerta en els assumptes propis de la seva competència, i que tots els socis, fins i tot els dissidents i els absents, queden sotmesos als acords vàlidament adoptats. La Llei de Societats de Capital fixa majories mínimes i, en determinats casos, majories reforçades. En la societat limitada, llevat de disposició contrària dels estatuts, els acords s'adopten per majoria dels vots vàlidament emesos que representin almenys un terç dels vots corresponents a les participacions en què es divideixi el capital, i per a certes matèries s'exigeix el vot favorable de més de la meitat o de dos terços dels vots, com passa amb les modificacions estatutàries, la transformació, la fusió, l'escissió, la cessió global d'actiu i passiu o l'exclusió de socis. En la societat anònima, per a determinades decisions estructurals s'exigeix un quòrum de constitució reforçat i, si escau, majories qualificades.
Sobre aquest mínim legal, els estatuts poden establir majories reforçades per a tots o alguns assumptes determinats, sense arribar a la unanimitat, i fins i tot exigir, a més de la proporció de vots, el vot favorable d'un nombre determinat de socis. Aquesta possibilitat permet configurar matèries reservades que requereixen un consens més ampli que el de la majoria simple, com l'entrada de nous socis, l'aprovació de determinades operacions de finançament, la venda d'actius essencials o la modificació de la política de dividends. El disseny d'aquestes majories reforçades és un instrument clau per equilibrar el poder entre socis majoritaris i minoritaris, però el seu ús excessiu pot generar situacions de bloqueig si la minoria adquireix capacitat de veto de facto sobre decisions necessàries per a la marxa de la societat.
2.Drets de veto i control conjunt: protecció o font de bloqueig
Els drets de veto són una eina habitual per protegir socis minoritaris rellevants o socis industrials davant de decisions que poden afectar de manera intensa la seva inversió o la seva posició. Es poden articular estatutàriament, exigint el vot favorable de determinats socis per a certes matèries, o contractualment, a través de pactes parasocials que obliguen a votar en un determinat sentit. En l'àmbit del control de concentracions, el Dret de la Unió Europea ha desenvolupat la noció de control conjunt precisament a partir de drets de veto sobre decisions estratègiques. La Comissió Europea ha assenyalat que el control pot ser conjunt encara que no hi hagi igualtat de vots o de representació en els òrgans decisoris, quan els accionistes minoritaris tenen drets suplementaris que els permeten vetar decisions cabdals per a l'estratègia competitiva de l'empresa en participació. Aquests drets de veto s'han de referir a decisions estratègiques sobre la política comercial, com el pressupost, el pla de negocis, les grans inversions o el nomenament d'alts directius, i han de ser més amplis que els drets de veto típics de protecció dels interessos financers dels minoritaris, que solen limitar-se a modificacions estatutàries, augments o reduccions de capital o liquidació.
Traslladat al Dret societari intern, això significa que un soci minoritari pot, mitjançant drets de veto ben dissenyats, participar en el control efectiu de la societat, encara que no ostenti la majoria del capital. Tanmateix, l'extensió indiscriminada de vetos sobre un nombre excessiu de matèries pot convertir la societat en un camp de mines en què qualsevol discrepància bloqueja la presa de decisions. La clau rau a reservar els vetos per a decisions veritablement estratègiques i a articular mecanismes de desbloqueig quan el desacord persisteix.
3.Composició de l'òrgan d'administració i repartiment del poder executiu
El poder en la societat no s'esgota en la junta general. L'òrgan d'administració, ja sigui administrador únic, administradors solidaris o mancomunats o consell d'administració, concentra la gestió i la representació de la societat. La composició del consell és un element central en el repartiment del poder. La Llei de Societats de Capital exigeix que el consell estigui format per un mínim de tres membres i, en la societat limitada, limita el nombre màxim a dotze. Els estatuts poden fixar el nombre concret o una forquilla, i correspon a la junta la determinació dins d'aquest marge.
En societats amb diversos socis rellevants, és habitual que els estatuts o els pactes de socis prevegin la designació proporcional de consellers, de manera que cada soci o grup de socis tingui dret a nomenar un nombre determinat de membres del consell. Aquesta tècnica permet traslladar a l'òrgan executiu l'equilibri de forces existent en el capital i, si escau, atorgar a un soci minoritari un pes específic en la gestió. La presidència del consell, l'existència de consellers delegats i la configuració de comissions internes són també variables que influeixen en el repartiment real del poder.
El cessament dels administradors és lliure en qualsevol moment per acord de la junta, fins i tot encara que no consti en l'ordre del dia, i en la societat limitada els estatuts poden exigir per a l'acord de separació una majoria reforçada que no superi els dos terços dels vots. Aquesta regla permet als socis majoritaris mantenir el control de l'òrgan d'administració, però també obre la porta a pactar majories reforçades per al cessament, protegint els consellers designats pels minoritaris. De nou, l'equilibri entre estabilitat i capacitat de reacció és delicat: majories excessivament altes per al cessament poden perpetuar administradors inadequats i agreujar situacions de bloqueig.
4.Bloqueig societari, abús de majoria i abús de minoria
Les estructures de majories reforçades i vetos poden derivar en situacions de bloqueig quan la discrepància entre socis impedeix adoptar acords necessaris per a la marxa de la societat. El bloqueig pot ser vertical, quan la junta no aconsegueix aprovar comptes, nomenar administradors o adoptar decisions estratègiques, o horitzontal, quan el consell es divideix en faccions irreconciliables. El Dret de societats no ofereix una solució única, però sí eines per reaccionar davant dels abusos.
L'article 204 de la Llei de Societats de Capital permet impugnar acords socials contraris a la llei, als estatuts o al reglament de la junta, o que lesionin l'interès social en benefici d'un o diversos socis o de tercers. La lesió de l'interès social es produeix també quan l'acord, tot i no causar dany al patrimoni social, s'imposa de manera abusiva per la majoria, sense respondre a una necessitat raonable de la societat i en interès propi i en detriment injustificat dels altres socis. Aquesta doctrina de l'abús de majoria ha estat aplicada pel Tribunal Suprem en supòsits de política sistemàtica de no repartiment de dividends, d'exercici instrumental de l'acció social de responsabilitat o d'adopció d'acords que, sota aparença de defensa de l'interès social, persegueixen desplaçar els minoritaris de la gestió o eludir compromisos parasocials.
L'abús de minoria, tot i que no està expressament tipificat, s'ha abordat a través de la bona fe i de l'abús de dret. Un soci minoritari que utilitza els seus drets de veto o la seva capacitat de bloqueig per impedir sense causa raonable decisions necessàries per a la supervivència de la societat, com ara ampliacions de capital imprescindibles per evitar la dissolució, pot incórrer en exercici antisocial del dret. La reacció es pot articular mitjançant accions de responsabilitat, mitjançant la integració judicial de la voluntat social en contextos de bloqueig extrem o, en darrer terme, mitjançant la dissolució judicial per paralització dels òrgans socials de manera que en resulti impossible el funcionament.
5.Mecanismes de desbloqueig i disseny pràctic del repartiment de poder
Des d'una perspectiva pràctica, el disseny del repartiment de poder ha de combinar protecció i funcionalitat. Les majories reforçades i els vetos s'han de reservar per a matèries veritablement estratègiques, evitant estendre'ls a decisions ordinàries de gestió. És recomanable distingir entre decisions del dia a dia, que s'han d'adoptar per majories simples en el consell, i decisions estructurals, que poden requerir majories qualificades o el vot favorable de consellers designats per determinats socis. En la junta, les matèries reservades s'han de definir amb precisió, evitant clàusules genèriques que converteixin qualsevol decisió rellevant en matèria de veto.
Els mecanismes de desbloqueig poden incloure clàusules d'arrossegament i d'acompanyament que permetin la venda conjunta de la societat quan s'assoleix una determinada oferta, clàusules de compravenda creuada (shotgun clauses) que obliguen un dels socis a comprar o a vendre en cas de desacord persistent, opcions de compra o de venda a favor d'un o altre soci en supòsits d'incompliment o de bloqueig, o fins i tot la previsió de mediació o arbitratge per resoldre discrepàncies sobre la interpretació de pactes o sobre la raonabilitat de determinades decisions. En contextos de bloqueig extrem, la possibilitat d'acudir a la dissolució judicial per paralització dels òrgans socials actua com a últim recurs, però el seu ús implica la desaparició de la societat i la liquidació del seu patrimoni, per la qual cosa se sol considerar una solució de tancament.
El disseny ha de tenir en compte també la dinàmica temporal. El que pot ser raonable en una fase inicial de la societat, quan els socis fundadors volen protegir-se recíprocament, es pot convertir en una cotilla en fases posteriors, quan entren nous inversors o la societat creix. Preveure mecanismes de revisió dels pactes de govern, d'adaptació de majories i de reconfiguració del consell pot evitar que estructures rígides es converteixin en font de bloqueig.
6.Conclusió: protegir sense paralitzar
La distribució del poder en una societat no es redueix al percentatge de capital. Majories reforçades, matèries reservades, drets de veto, composició de l'òrgan d'administració i mecanismes de desbloqueig conformen una arquitectura complexa que determina qui decideix què i com. El Dret de societats ofereix un marc flexible per dissenyar aquesta arquitectura, però també imposa límits a través de la prohibició de l'abús de majoria i de minoria, de la tutela de l'interès social i de la possibilitat de dissoldre societats bloquejades.
El desafiament pràctic consisteix a protegir socis majoritaris i minoritaris sense paralitzar la societat. Un excés de poder concentrat en la majoria pot derivar en opressió de la minoria i en acords abusius; un excés de vetos i de majories reforçades pot convertir la minoria en ostatge de la societat, bloquejant decisions necessàries. L'equilibri s'assoleix mitjançant un disseny acurat de les regles de decisió, una clara delimitació de les matèries reservades, una composició de l'òrgan d'administració que reflecteixi l'equilibri de forces i la previsió de mecanismes de desbloqueig que permetin superar discrepàncies sense destruir la societat. Només així el repartiment del poder entre socis pot complir la seva funció de garantir estabilitat, protecció i, alhora, capacitat de decisió.
