Consells d'administració i representació equilibrada: com afecten les noves exigències l'organització societària

Les exigències de representació equilibrada de dones i homes en els consells d'administració han deixat de ser una recomanació de bon govern per convertir-se, en determinats casos, en un mandat legal. La Llei de Societats de Capital imposa a les societats cotitzades i, per remissió, a certes entitats d'interès públic, l'obligació d'assegurar que el consell tingui una composició que garanteixi la presència, com a mínim, d'un quaranta per cent de persones del sexe menys representat. Més enllà de la dada percentual, aquestes exigències impacten directament en l'organització societària: condicionen la planificació de nomenaments i renovacions, obliguen a revisar els procediments de selecció, exigeixen una documentació més acurada de les decisions i reforcen la dimensió de govern corporatiu del consell i de l'alta direcció.

1.Consell d'administració com a òrgan necessari i marc de la representació equilibrada

En les societats anònimes cotitzades, el consell d'administració és un òrgan necessari. La Llei de Societats de Capital estableix que aquestes societats han de ser administrades per un consell d'administració i que aquest consell ha de vetllar perquè els procediments de selecció dels seus membres afavoreixin la diversitat de gènere, d'experiències i de coneixements, tot evitant biaixos implícits que puguin implicar discriminació i facilitant la selecció de conselleres. La norma va més enllà de la mera diversitat i fixa un objectiu concret: les societats cotitzades han d'assegurar que el consell tingui una composició que garanteixi la presència, com a mínim, d'un quaranta per cent de persones del sexe menys representat. El nombre total de consellers que es considerarà mínim necessari per assolir aquest objectiu ha de ser el percentatge més proper al quaranta per cent, sense que pugui superar en cap cas el quaranta-nou per cent de membres del consell del sexe menys representat.

Aquest mandat es projecta sobre l'organització interna del consell i sobre la junta general, que és qui en nomena els membres. L'obligació no es limita al moment inicial; s'estén a la gestió de vacants sobrevingudes. Quan es produeix un incompliment del percentatge arran de la defunció, pèrdua de capacitat, inhabilitació o renúncia voluntària d'un dels membres del consell, i es genera una vacant anticipada, la societat cotitzada ha d'assolir de nou aquest percentatge en nomenar el nou conseller o consellera per cooptació, i recuperar de forma definitiva el percentatge en la primera junta general que tingui lloc després de la vacant. Això obliga a integrar la representació equilibrada en la lògica ordinària de funcionament de l'òrgan.

2.Procediments de selecció i planificació de nomenaments

Les noves exigències no s'esgoten en la fixació d'un percentatge; imposen una determinada configuració dels processos de selecció. La Llei exigeix que, quan una societat cotitzada no assoleixi els objectius de representació equilibrada, ajusti els seus processos de selecció de persones candidates a membres del consell per garantir-ne la consecució. S'ha d'establir un procediment que permeti l'apreciació comparativa de les competències i capacitats de cada persona candidata, dissenyat sobre la base de criteris clars, neutrals en la seva formulació i no ambigus, i que asseguri un procés no discriminatori al llarg de totes les fases de selecció, incloent-hi la preparació d'anuncis de vacants, la preselecció, l'elaboració de llistes restringides i la creació de grups de selecció.

Els criteris que han de regir la selecció s'han d'establir amb anterioritat a l'inici del procés. En cas que diverses persones candidates estiguin igualment capacitades des del punt de vista de competència, prestacions professionals i aptitud, les societats cotitzades han de donar preferència a la persona candidata del sexe menys representat. Aquesta obligació només es pot incomplir en supòsits excepcionals, quan hi hagi motius de més abast jurídic, com ara la persecució d'altres polítiques de diversitat, que s'addueixin després d'una avaluació individualitzada i una apreciació objectiva, sempre sobre la base de criteris no discriminatoris.

Des d'una perspectiva societària, això obliga la comissió de nomenaments i retribucions i el mateix consell a revisar les seves pràctiques. La comissió, que ja té entre les seves funcions avaluar les competències, coneixements i experiència necessaris en el consell, definir les funcions i aptituds requerides per a cada vacant i elevar propostes de nomenament i reelecció, ha d'integrar en la seva tasca l'objectiu de representació equilibrada. La planificació de nomenaments deixa de ser un exercici purament tècnic per incorporar una dimensió de compliment normatiu: en dissenyar la matriu de competències del consell, en preveure renovacions esglaonades i en gestionar la successió del president i del primer executiu, la comissió ha de tenir en compte l'impacte de cada decisió en el percentatge de representació del sexe menys representat.

3.Documentació de les decisions i càrrega de justificació

Les exigències de representació equilibrada s'acompanyen de deures de transparència i de documentació. Les societats cotitzades estan obligades a informar tota persona candidata que ho sol·liciti, i sempre que la seva candidatura s'hagi examinat en el procés de selecció, dels criteris de capacitació en què es va basar l'elecció, de l'apreciació comparativa de les persones candidates i, si escau, dels motius que van portar a escollir una persona candidata que no fos del sexe menys representat. En processos judicials iniciats per la persona candidata no seleccionada en què, de les al·legacions de la part actora, es dedueixi l'existència d'una capacitació igual a la de la persona candidata seleccionada, i essent la part actora del sexe menys representat en el consell, correspon a la societat cotitzada aportar una justificació objectiva i raonable, suficientment provada, de la selecció realitzada i del compliment dels requisits del procediment de selecció.

Això té conseqüències directes per a l'organització societària. La comissió de nomenaments i el consell han de documentar de manera sistemàtica els processos de selecció: criteris utilitzats, valoració de cada candidatura, ponderació de competències, anàlisi de diversitat i raons de la decisió final. Les actes de la comissió i del consell, així com els informes interns, esdevenen peces clau per acreditar que la societat ha complert les seves obligacions de representació equilibrada i de no-discriminació. La manca de documentació pot dificultar la defensa de la societat en cas d'impugnació i debilitar la posició de l'òrgan d'administració davant d'eventuals retrets d'incompliment.

4.Impacte en el govern corporatiu i en l'alta direcció

Les exigències de representació equilibrada no es limiten al consell; s'estenen a l'alta direcció. La Llei estableix que les societats cotitzades han de vetllar perquè l'alta direcció tingui una composició que asseguri la presència, com a mínim, d'un quaranta per cent de persones del sexe menys representat. En la memòria prevista en el capítol II del títol VII de la Llei de Societats de Capital s'ha de detallar el compliment d'aquest principi. Si el percentatge no arriba al quaranta per cent, la societat ha de proporcionar una explicació dels motius i de les mesures adoptades per assolir aquest percentatge mínim en l'exercici econòmic immediatament posterior i successius.

El consell, com a òrgan responsable del govern corporatiu, ha d'integrar aquesta exigència en la seva política de nomenaments i de desenvolupament de l'alta direcció. La comissió de nomenaments i retribucions, que informa les propostes de nomenament i separació d'alts directius i les condicions bàsiques dels seus contractes, ha d'incorporar la perspectiva de representació equilibrada en les seves recomanacions. La planificació de la successió del primer executiu i d'altres llocs clau, la identificació de talent intern i la política de promoció s'han d'alinear amb l'objectiu d'equilibri.

L'obligació d'elaborar i publicar, integrada en l'informe de sostenibilitat, informació anual sobre la representació del sexe menys representat en el consell i en l'alta direcció reforça la dimensió de govern corporatiu. Aquesta informació ha de ser fàcilment accessible a la pàgina web de la societat, s'ha de trametre a l'autoritat supervisora i s'ha de mantenir disponible durant un període mínim de deu anys. Ha de distingir entre membres del consell executius i no executius, recopilar les mesures adoptades per assolir els objectius de representació equilibrada i, en cas d'incompliment, incloure els motius i una descripció exhaustiva de les mesures previstes per complir-los. La difusió simultània d'aquesta informació juntament amb l'informe anual de govern corporatiu i l'informe anual sobre remuneracions dels consellers subratlla la seva rellevància.

5.Extensió a entitats d'interès públic i coordinació amb altres exigències

Les exigències de representació equilibrada s'estenen, per disposició addicional, a determinades entitats d'interès públic, més enllà de les societats cotitzades. S'aplica a entitats que, de conformitat amb la Llei d'Auditoria de Comptes, tinguin la consideració d'entitat d'interès públic i que compleixin certs requisits de mida: nombre mitjà de treballadors superior a 250 i xifra anual de negocis o total d'actiu per damunt de determinats llindars. En aquestes entitats, el consell d'administració també ha d'assegurar la presència mínima del quaranta per cent de persones del sexe menys representat, amb les mateixes exigències de procediment i documentació, encara que sense l'obligació de trametre informació anual a l'autoritat supervisora quan no siguin cotitzades.

Aquesta extensió obliga consells d'administració d'entitats no cotitzades però rellevants a revisar la seva organització. La coordinació amb altres exigències de govern corporatiu, com ara l'existència de comissions d'auditoria i de nomenaments i retribucions, l'avaluació anual de l'acompliment del consell i de les seves comissions, i l'elaboració d'informes de gestió i de sostenibilitat, esdevé més complexa. La representació equilibrada es converteix en un element més de la matriu de compliment que el consell ha de gestionar.

6.Conseqüències pràctiques per al funcionament de l'òrgan

Des d'una perspectiva estrictament societària, les noves exigències de representació equilibrada afecten el funcionament del consell en diversos plans. En primer lloc, condicionen la composició de l'òrgan i obliguen a considerar l'equilibri de gènere com a criteri estructural juntament amb l'experiència, la independència i la diversitat de coneixements. Això pot implicar revisar la mida del consell, la durada dels mandats i la política de renovacions per facilitar la incorporació de persones del sexe menys representat sense sacrificar la continuïtat i l'estabilitat.

En segon lloc, influeixen en la dinàmica interna del consell. La presència més equilibrada de dones i homes pot modificar la cultura de deliberació, la percepció de riscos i la sensibilitat envers determinades qüestions, com ara la gestió de persones, la responsabilitat social corporativa o la comunicació amb grups d'interès. Encara que la llei no imposa quotes en comissions específiques, la representació equilibrada en el consell tendeix a reflectir-se en la composició de la comissió d'auditoria i de la comissió de nomenaments i retribucions, la qual cosa pot afectar la manera com s'aborden la selecció de consellers, la política de remuneracions i la supervisió de la informació financera.

En tercer lloc, reforcen la necessitat de planificació. El consell ha d'anticipar l'impacte de cada nomenament i de cada cessament en l'equilibri de gènere, especialment en contextos de vacants sobrevingudes. La cooptació, com a mecanisme per cobrir vacants fins a la junta següent, es converteix en una eina que s'ha d'utilitzar amb atenció al percentatge de representació. La comissió de nomenaments ha de mantenir un banc de candidatures que permeti reaccionar amb rapidesa sense sacrificar la qualitat del procés.

7.Conclusió: representació equilibrada com a vector d'organització societària

Les noves exigències de representació equilibrada de dones i homes en els consells d'administració no són un mer ajust quantitatiu; són un vector de reorganització societària. Obliguen les societats cotitzades i determinades entitats d'interès públic a integrar l'equilibri de gènere en la composició del consell, en els procediments de selecció i renovació, en la planificació de nomenaments, en la documentació de decisions i en la política de govern corporatiu. La comissió de nomenaments i retribucions i el mateix consell han d'adaptar les seves pràctiques per complir objectius concrets, justificar les seves decisions i reflectir en els seus informes l'evolució de la representació.

Més enllà del compliment formal, aquestes exigències conviden a repensar l'arquitectura de l'òrgan d'administració i de l'alta direcció, incorporant la diversitat com a element estructural de la capacitat de supervisió i de decisió. La representació equilibrada es converteix en un component més del disseny societari, juntament amb la independència, l'experiència sectorial i la diversitat de coneixements. Gestionar-la adequadament exigeix rigor en els processos, transparència en la informació i coherència en la planificació. Si s'aborda amb serietat, pot contribuir a millorar la qualitat del govern corporatiu i la legitimitat de les decisions del consell; si es redueix a un mer compliment numèric, corre el risc de convertir-se en una obligació formal sense impacte real en l'organització de la societat.

Alburquerque AbogadosJosé Manuel Alburquerque

Veure totes les publicacions relacionades

Publicacions relacionades

Es pot imposar una reestructuració a qui hi vota en contra? L'arrossegament de creditors i socis

Una de les característiques més rellevants del nou sistema de reestructuració introduït per la Llei 16/2022 i per la Directiva (UE) 2019/1023 és la possibilitat que, en determinades condicions, un pla homologat afecti creditors que no hi han donat suport i fins i tot, en certs supòsits, classes senceres de creditors o els mateixos socis. Aquest arrossegament, conegut en la terminologia anglosaxona com a cram-down o cross-class cram-down, no significa que una majoria pugui imposar lliurement qualsevol solució. Està condicionat per la correcta formació de classes, per la valoració de l'empresa, pel tractament dels creditors dissidents i per la comparació amb l'alternativa concursal. Entendre aquests elements és essencial per comprendre com s'articula el poder de decisió en una reestructuració i quins límits jurídics té la imposició de sacrificis a qui hi vota en contra.

Llegir-ne més

Accions amb vot múltiple: quan participació econòmica i control de la societat deixen de coincidir

L'evolució recent del Dret societari europeu mostra una creixent obertura cap a estructures de capital que permeten atribuir drets de vot diferents a accions amb una participació econòmica equivalent. Les accions amb vot múltiple, juntament amb altres tècniques com les accions sense vot, les limitacions al dret de vot, les accions amb dret de veto o les loyalty shares, permeten desacoblar la propietat econòmica del control societari. El problema empresarial que aquestes estructures pretenen resoldre és clar: oferir als fundadors o accionistes de referència la possibilitat de captar capital als mercats sense perdre de manera immediata el control de les decisions estratègiques. Alhora, plantegen qüestions delicades sobre els seus límits, la protecció de la resta d'accionistes i el debat més ampli sobre fins a quin punt capital i poder han de romandre necessàriament vinculats.

Llegir-ne més

Una adquisició pot necessitar diversos controls regulatoris abans de poder tancar-se

Una mateixa adquisició pot estar subjecta de manera simultània a diversos controls públics abans de poder tancar-se. Més enllà de l'acord entre comprador i venedor, determinades operacions han de superar el control de concentracions, el règim d'inversions estrangeres i, si escau, el nou control de subvencions estrangeres que distorsionen el mercat interior. No es tracta de règims alternatius, sinó acumulatius i amb lògiques diferents. El resultat pràctic és que una compravenda pot estar perfectament pactada entre les parts i, tanmateix, no poder-se executar fins que s'hagin obtingut determinades autoritzacions o hagin conclòs els procediments regulatoris corresponents. Integrar aquests controls en l'estructura contractual des de l'inici és essencial per gestionar terminis, riscos i, en darrer terme, la mateixa viabilitat de l'operació.

Llegir-ne més

Què ha de descobrir realment una due diligence abans de comprar una empresa

La due diligence en una compravenda d'empresa no s'hauria de concebre com una mera acumulació de documentació i troballes, sinó com un instrument de decisió. La seva funció és identificar quins riscos poden alterar el preu, condicionar l'estructura de l'operació o fins i tot desaconsellar-la. La utilitat de l'exercici no rau a detectar el nombre més gran possible d'incidències, sinó a distingir quines són rellevants per a l'operació i a traduir-les en decisions concretes sobre l'estructura de la compravenda, les condicions suspensives, les manifestacions i garanties, les indemnitzacions i les retencions de preu. Una due diligence veritablement útil és la que connecta l'anàlisi tècnica amb el disseny contractual.

Llegir-ne més

Comprar una empresa a Espanya sent inversor estranger: quan l'operació necessita autorització administrativa

No totes les adquisicions d'empreses a Espanya poden tractar-se com a operacions purament privades entre comprador i venedor. La identitat de l'inversor, el seu país de residència o de titularitat real, el sector d'activitat de l'empresa objectiu, la naturalesa dels actius adquirits i el grau de control que es pretén exercir poden activar mecanismes de supervisió i autorització prèvia d'inversions exteriors. La Llei 19/2003 sobre moviments de capitals i el seu desenvolupament reglamentari, juntament amb règims sectorials específics, han configurat un sistema en què determinades inversions estrangeres directes queden sotmeses a suspensió del règim de liberalització i a autorització administrativa. Detectar aquesta qüestió en la fase inicial de l'operació és essencial, perquè pot condicionar el signing, el closing, les condicions suspensives i les obligacions de cooperació entre les parts.

Llegir-ne més

Retribució d'administradors: una irregularitat mercantil no converteix automàticament la despesa en no deduïble

La deduïbilitat fiscal de les retribucions d'administradors ha estat tradicionalment un terreny de fricció entre societats i Administració tributària, especialment quan la remuneració no s'ajusta de manera estricta a les exigències de la Llei de Societats de Capital. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 18 de maig de 2026 (Sala del Contenciós‑Administratiu, Secció Segona, recurs de cassació 8019/2023) consolida la doctrina iniciada per la STS 1053/2024, de 13 de juny, i aclareix que una irregularitat mercantil, com ara la manca d'aprovació per la junta general de l'import màxim de la remuneració anual dels administradors, no és suficient per si sola per convertir la despesa en no deduïble a l'empara de l'article 15.f de la Llei 27/2014, de l'Impost sobre Societats. Quan els serveis són reals, la remuneració ha estat satisfeta i comptabilitzada i hi ha correlació amb l'activitat empresarial, l'Administració no pot negar la deducció simplement invocant un incompliment formal societari. La qüestió passa a ser què ha de documentar la societat per acreditar la realitat i necessitat de la despesa i en quins supòsits l'Administració encara pot rebutjar-la legítimament.

Llegir-ne més

No tots els creditors es poden agrupar com convingui: la formació de classes en els plans de reestructuració

La formació de classes de creditors en un pla de reestructuració no és una qüestió formal ni un exercici d'enginyeria al servei del deutor. És una decisió central que determina com es reparteix el poder de vot entre els diferents grups de creditors, quines majories són necessàries per aprovar el pla i, en última instància, si el pla podrà ser homologat judicialment i resistir impugnacions. El text refós de la Llei Concursal, després de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, ha incorporat una regulació detallada de la formació de classes, basada en l'existència d'un interès comú dins de cada classe i en criteris objectius de rang i naturalesa del crèdit. Entendre aquesta lògica és essencial per dissenyar plans viables i per evitar que una classificació incorrecta comprometi l'homologació.

Llegir-ne més

Com està canviant el control de concentracions i què pot significar per a una operació de M&A

El control de concentracions ha deixat de ser un exercici gairebé mecànic de comparació de quotes de mercat per convertir-se en una anàlisi molt més sofisticada sobre com una operació pot alterar la competència futura. La normativa de defensa de la competència continua partint de llindars de volum de negoci i de quotes, però les autoritats han ampliat el focus cap a qüestions com la competència potencial, la innovació, l'accés a actius estratègics, els efectes en mercats relacionats i la capacitat d'una adquisició per modificar l'estructura competitiva a mitjà i llarg termini. Per a compradors i venedors, identificar el risc de competència en una fase primerenca ja no és un formalisme: pot condicionar el calendari, la documentació contractual, l'assignació de riscos i, en últim terme, la mateixa viabilitat de l'operació.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades