No tots els creditors es poden agrupar com convingui: la formació de classes en els plans de reestructuració
La formació de classes de creditors en un pla de reestructuració no és una qüestió formal ni un exercici d'enginyeria al servei del deutor. És una decisió central que determina com es reparteix el poder de vot entre els diferents grups de creditors, quines majories són necessàries per aprovar el pla i, en última instància, si el pla podrà ser homologat judicialment i resistir impugnacions. El text refós de la Llei Concursal, després de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, ha incorporat una regulació detallada de la formació de classes, basada en l'existència d'un interès comú dins de cada classe i en criteris objectius de rang i naturalesa del crèdit. Entendre aquesta lògica és essencial per dissenyar plans viables i per evitar que una classificació incorrecta comprometi l'homologació.
1.La formació de classes com a decisió estructural del pla
El punt de partida es troba en l'article 622 del text refós de la Llei Concursal, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, que estableix que els creditors titulars de crèdits afectats pel pla de reestructuració votaran agrupats per classes de crèdits. La votació per classes és la peça que connecta l'estructura del passiu amb el mecanisme d'aprovació del pla: no es vota en bloc, sinó per grups de creditors que comparteixen determinades característiques. L'article 623 desenvolupa els criteris generals de formació de classes i exigeix que la formació atengui a l'existència d'un interès comú als integrants de cada classe, determinat d'acord amb criteris objectius.
L'exigència d'interès comú no és retòrica. L'apartat 2 de l'article 623 precisa que es considera que existeix interès comú entre els crèdits d'igual rang determinat per l'ordre de pagament en el concurs de creditors. És a dir, com a regla general, els crèdits que ocupen la mateixa posició en la prelació concursal comparteixen un interès comú, perquè la seva expectativa de cobrament en un escenari de liquidació o d'alternativa al pla és similar. A partir d'aquí, l'apartat 3 permet que els crèdits d'un mateix rang concursal se separin en classes diferents quan hi hagi raons suficients que ho justifiquin, atenent en particular a la naturalesa financera o no financera del crèdit, al conflicte d'interessos que puguin tenir els creditors que formin part de classes diferents o a com els crèdits quedaran afectats pel pla. A més, quan els creditors siguin petites o mitjanes empreses i el pla els suposi un sacrifici superior al cinquanta per cent de l'import del seu crèdit, han de constituir una classe separada.
Aquesta regulació reflecteix la influència directa de la Directiva (UE) 2019/1023, el considerand 44 de la qual i els preceptes sobre classificació en categories insisteixen que els drets substancialment similars han de rebre el mateix tracte i que la classificació ha de reflectir la prelació de crèdits i la comunitat d'interessos. La Directiva permet que els estats membres exigeixin més de dues categories de creditors i que tractin separadament els creditors especialment vulnerables, com ara treballadors o petits proveïdors. El legislador espanyol ha recollit aquesta orientació, tot introduint la categoria específica de creditors pimes amb sacrifici superior al cinquanta per cent i la possibilitat de separar classes dins d'un mateix rang per raons de naturalesa del crèdit o de conflicte d'interessos.
2.Classes específiques: crèdits amb garantia real i crèdits de dret públic
La regulació espanyola afegeix regles específiques per a determinades categories de crèdits. L'article 624 estableix que els crèdits amb garantia real sobre béns del deutor constituiran una classe única, llevat que l'heterogeneïtat dels béns o drets gravats en justifiqui la separació en dues o més classes. La idea és que els creditors garantits comparteixen un interès comú derivat del seu privilegi especial, però que poden existir diferències rellevants quan les garanties recauen sobre actius de naturalesa molt diferent o amb valor i liquiditat dispars, que justifiquin una separació.
Per la seva banda, l'article 624 bis disposa que els crèdits de dret públic constituiran una classe separada entre les classes del seu mateix rang concursal. Aquesta previsió respon a la singularitat dels crèdits tributaris i de Seguretat Social, que tenen un règim propi quant a privilegis, possibilitats de quitament i espera i tractament en el concurs. Agrupar-los en una classe específica evita que la seva presència distorsioni les majories d'altres classes i permet un tractament diferenciat d'acord amb la seva normativa especial.
La formació de classes no és, per tant, un exercici lliure. El deutor i els seus assessors han de partir del rang concursal dels crèdits, identificar interessos comuns i possibles conflictes, distingir entre crèdits financers i no financers, separar les pimes especialment sacrificades i respectar les classes específiques de garantits i de dret públic. Qualsevol intent d'agrupar creditors amb interessos divergents en una mateixa classe per diluir l'oposició d'alguns o de fragmentar artificialment classes per facilitar majories pot ser qüestionat en l'homologació.
3.Interès comú i repartiment del poder de vot
La noció d'interès comú té una repercussió directa sobre el repartiment del poder de vot. L'article 628 del text refós reconeix el dret de vot a tots els creditors els crèdits dels quals puguin quedar afectats pel pla, i l'article 629 fixa les majories necessàries per a l'aprovació del pla per cada classe: més de dos terços de l'import del passiu corresponent a la classe, i tres quartes parts en el cas de classes formades per crèdits amb garantia real. És a dir, dins de cada classe el poder de vot es distribueix en funció de l'import dels crèdits, i l'aprovació requereix majories qualificades.
Si la formació de classes es fa correctament, els creditors que comparteixen un interès comú voten junts i les majories reflecteixen un equilibri raonable entre la protecció de minories i la possibilitat d'aprovar plans que suposin sacrificis proporcionats. Si, en canvi, s'agrupen en una mateixa classe creditors amb interessos molt diferents, el resultat pot ser que una majoria de creditors amb poc sacrifici arrossegui una minoria amb un sacrifici molt elevat, o que creditors amb posició privilegiada bloquegin solucions raonables per a creditors ordinaris. D'aquí la importància de separar classes quan hi hagi conflictes d'interessos rellevants o quan el pla afecti de manera molt diferent crèdits d'igual rang.
La Directiva 2019/1023 subratlla aquesta lògica en exigir que la classificació en categories reflecteixi els drets i la prelació de crèdits i interessos, i en permetre que els estats membres estableixin normes específiques per a creditors no diversificats o especialment vulnerables. L'objectiu és evitar que l'estructura de classes s'utilitzi per manipular majories i garantir que el repartiment del poder de vot sigui coherent amb la posició jurídica i econòmica de cada grup de creditors.
4.Control judicial de la formació de classes i risc per a l'homologació
La importància de la formació de classes es reflecteix també en el control judicial. L'article 625 del text refós reconeix al deutor i als creditors que representin més del cinquanta per cent del passiu que hagi de quedar afectat pel pla la legitimació per sol·licitar la confirmació judicial de la correcta formació de les classes amb caràcter previ a la sol·licitud d'homologació. L'article 626 regula el procediment: la sol·licitud es presenta davant el jutge competent per a l'homologació, es publica en el Registre públic concursal, els creditors afectats s'hi poden oposar en deu dies i el jutge resol per sentència en cinc dies, sense recurs. Si es confirmen les classes proposades, la formació de classes no podrà invocar-se com a motiu d'impugnació o d'oposició a l'homologació.
Aquesta confirmació facultativa és una eina de seguretat jurídica. Permet “blindar” l'estructura de classes abans de sotmetre el pla a homologació, i redueix el risc que creditors dissidents impugnin el pla per defectes en la classificació. Si no s'utilitza, la formació de classes queda oberta a control en la fase d'homologació, i una estructura incorrecta pot comprometre l'aprovació judicial del pla. L'experiència comparada i la mateixa Directiva 2019/1023 mostren que la classificació és un dels punts més litigiosos en reestructuracions complexes, perquè d'ella depèn qui vota amb qui i amb quin pes.
L'homologació judicial del pla, regulada en l'article 635 i següents del text refós, és necessària quan es pretén estendre'n els efectes a creditors o classes que no hagin votat a favor, quan es pretén la resolució de contractes en interès de la reestructuració o quan es pretén protegir el finançament interí i el nou finançament davant les accions rescissòries i reconèixer-los preferències de cobrament. En aquesta fase, el jutge ha de verificar, entre altres extrems, la correcta formació de classes, la concurrència de les majories exigides en cada classe i el respecte de les regles d'arrossegament de classes dissidents. Una classificació defectuosa pot portar al rebuig de l'homologació, i obligar a redissenyar el pla o fins i tot frustrar la reestructuració.
5.Classes i arrossegament de creditors dissidents
La formació de classes és també al centre dels mecanismes d'arrossegament de creditors dissidents. La Directiva 2019/1023 introdueix la possibilitat de confirmar plans de reestructuració encara que no totes les classes hi hagin votat a favor, mitjançant l'anomenat “cross-class cram-down”, sempre que es compleixin determinades condicions de protecció de creditors dissidents, com ara la prova de l'interès superior dels creditors i el respecte de la regla de prioritat absoluta o relativa. El text refós de la Llei Concursal ha incorporat aquests mecanismes, i permet que un pla aprovat per determinades classes es pugui estendre a d'altres que hi hagin votat en contra, sempre que es respectin les garanties previstes.
En aquest context, la formació de classes adquireix una dimensió estratègica. Si les classes es formen de manera que agrupen adequadament els creditors amb interessos comuns i separen aquells amb interessos divergents, l'arrossegament es pot aplicar de manera proporcionada i controlada. Si, en canvi, s'utilitzen classes artificials per facilitar l'arrossegament de creditors especialment sacrificats o per evitar que determinats grups puguin bloquejar el pla, el risc d'impugnació i de rebuig de l'homologació augmenta. La jurisprudència que es vagi consolidant sobre aquests mecanismes, tant a escala nacional com europea, tindrà probablement un impacte directe sobre la interpretació dels articles 622 a 626 i sobre la pràctica de formació de classes.
6.Conclusió: la classificació com a mapa del poder concursal
La formació de classes de creditors en els plans de reestructuració és, en realitat, la construcció d'un mapa del poder concursal. Cada classe agrupa creditors que comparteixen un interès comú, definit pel seu rang, naturalesa i posició davant el pla, i cada classe vota amb majories qualificades que reflecteixen aquest interès. L'estructura de classes determina qui decideix, amb qui i amb quin pes, i condiciona la possibilitat d'aprovar el pla, d'arrossegar creditors dissidents i d'obtenir l'homologació judicial.
No tots els creditors es poden agrupar com convingui. El text refós de la Llei Concursal exigeix respectar l'interès comú, partir del rang concursal, distingir entre crèdits financers i no financers, separar les pimes especialment sacrificades i reconèixer classes específiques per als garantits i per als crèdits de dret públic. La Directiva (UE) 2019/1023 reforça aquesta lògica, i insisteix que la classificació ha de reflectir drets i prelació i que la participació de creditors en la reestructuració s'ha d'articular de manera ordenada i equilibrada.
Per a qui dissenya plans de reestructuració, la lliçó és clara: la classificació no és un tràmit, sinó una decisió estructural que s'ha d'abordar amb rigor tècnic i amb consciència de les seves implicacions sobre el repartiment del poder entre creditors. Una estructura de classes ben construïda pot facilitar l'aprovació i l'homologació del pla; una estructura defectuosa el pot comprometre des del principi. En un Dret concursal cada vegada més orientat a la reestructuració i més connectat amb els estàndards europeus, entendre la formació de classes és entendre com es decideix el futur de l'empresa en crisi.
