Patricia López

Patricia López

Advocada

Patricia López Alba es va graduar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va completar la seva formació amb un Màster en Dret d'Empresa. Va iniciar la seva trajectòria professional l'any 2013 en l'àmbit de la litigació civil, i durant sis anys va desenvolupar la seva activitat en despatxos especialitzats en aquest àmbit.

L'any 2019 es va incorporar a Alburquerque Abogados i és sòcia del despatx des de l'any 2022. La seva pràctica professional es concentra en el Dret civil i mercantil, amb especial dedicació al Dret civil patrimonial. Assessora en matèria contractual i immobiliària, arrendaments urbans i propietat horitzontal, així com en Dret d'assegurances, successions i insolvència i concursal. Compta així mateix amb una àmplia experiència en litigació, intervenint en procediments judicials en defensa dels interessos de particulars i empreses.

Àrees de pràctica

Publicacions

Arrendaments urbans

El nou règim català del lloguer temporal i per habitacions: frau de llei, contenció de rendes i límits competencials

Les Lleis catalanes 11/2025 i 11/2026 reconfiguren l'arrendament de temporada i per habitacions, i els connecten amb la contenció de rendes i la noció d'“habitatge permanent”. Aquest treball analitza els nous arts. 66 bis i 66 ter —de la primera— i 66 quater i 66 quinquies —de la segona— de la Llei 18/2007, la seva interacció amb la LAU i el Codi Civil i els problemes competencials que plantegen, entorn de la causa de temporalitat, la càrrega de la prova, la concatenació de contractes i els efectes civils d'una eventual inconstitucionalitat.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

No tots els creditors es poden agrupar com convingui: la formació de classes en els plans de reestructuració

La formació de classes de creditors en un pla de reestructuració no és una qüestió formal ni un exercici d'enginyeria al servei del deutor. És una decisió central que determina com es reparteix el poder de vot entre els diferents grups de creditors, quines majories són necessàries per aprovar el pla i, en última instància, si el pla podrà ser homologat judicialment i resistir impugnacions. El text refós de la Llei Concursal, després de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023, ha incorporat una regulació detallada de la formació de classes, basada en l'existència d'un interès comú dins de cada classe i en criteris objectius de rang i naturalesa del crèdit. Entendre aquesta lògica és essencial per dissenyar plans viables i per evitar que una classificació incorrecta comprometi l'homologació.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

La nova harmonització europea de la insolvència: cap a on es dirigeix el Dret concursal

La insolvència ha deixat de ser un fenomen estrictament nacional. Des del Reglament (UE) 2015/848 sobre procediments d'insolvència, que harmonitza competència judicial, reconeixement i llei aplicable, fins a la Directiva (UE) 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, la Unió Europea ha anat construint un “dret de la crisi” comú. La nova directiva aprovada el 2026, orientada a harmonitzar determinats aspectes substantius dels procediments d'insolvència, no parteix de zero: es recolza en aquest entramat previ i l'estén a matèries com ara accions rescissòries, localització d'actius, pre-pack, deures d'administradors o intervenció de creditors. Més que un comentari article per article, interessa entendre què pretén aproximar Europa, quines matèries poden veure's afectades en els pròxims anys i per què aquestes qüestions formen part d'una tendència cap a sistemes concursals europeus cada vegada més connectats.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Consentiment informat i pèrdua d'oportunitat: el nou criteri indemnitzatori de la STS 374/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 374/2026, de 10 de març, introdueix una precisió rellevant en la responsabilitat civil mèdica quan hi ha vulneració del consentiment informat sense mala praxi tècnica. En un cas de part vaginal després de cesària prèvia, les instàncies havien indemnitzat la manca d'informació com un dany moral autònom, amb quanties al voltant de 10.000 a 15.000 euros, desvinculat del greu dany corporal patit per la filla. El Tribunal Suprem corregeix aquest plantejament i aplica la doctrina de la pèrdua d'oportunitat, i desplaça el focus cap al que la pacient hauria pogut decidir si hagués rebut una informació completa. La quantificació passa a dependre de la gravetat del risc no informat, de les alternatives terapèutiques, del caràcter necessari o voluntari de la medicina i de la probabilitat que el pacient hagués rebutjat l'actuació.
Llegir-ne més
Propietat horitzontal

Ascensors, accessibilitat i repartiment de despeses: la nova jurisprudència del Suprem i el seu contrast amb el CCCat

La instal·lació d'ascensors i les obres d'accessibilitat han estat tradicionalment un dels focus de conflicte en la propietat horitzontal, tant per la necessitat d'eliminar barreres arquitectòniques com pel repartiment de les despeses i les possibles exempcions. La STS 277/2026, de 23 de febrer, ha precisat, sota la Llei de Propietat Horitzontal estatal, que els acords directament vinculats a la instal·lació de l'ascensor, inclòs el repartiment de despeses i les exempcions, segueixen la mateixa majoria exigida per a l'acord principal, encara que impliquin modificar el títol constitutiu o els estatuts. L'interès per al dret català rau a analitzar si el règim del Codi Civil de Catalunya condueix a una solució equivalent o si exigeix un tractament diferent, a la llum dels arts. 553‑25 i 553‑26 CCCat i de la regulació específica d'accessibilitat.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

La data del sinistre en les assegurances de vida i invalidesa: malaltia, incapacitat i declaració de l'INSS després de la STS 283/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 283/2026, de 23 de febrer, torna sobre una qüestió clau en les assegurances de vida amb cobertura d'invalidesa: quan s'ha de situar la data del sinistre si la malaltia es manifesta i es tracta durant la vigència de la pòlissa, però la declaració administrativa d'incapacitat permanent es produeix després d'extingir-se el contracte. La Sala considera decisiu que, d'acord amb la pòlissa i amb les circumstàncies mèdiques, la patologia irreversible determinant de la invalidesa s'hagués manifestat durant la cobertura, de manera que la posterior resolució de l'INSS no resulta necessàriament determinant. El criteri té un alt potencial litigiós en relació amb la vigència temporal de l'assegurança, l'impagament de primes, les malalties preexistents, la tensió entre realitat mèdica i declaració administrativa i les assegurances de vida vinculades a préstecs hipotecaris.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

El dies a quo en la responsabilitat mèdica: diagnòstic incert, estabilització de seqüeles i prescripció després de la STS 182/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 182/2026, de 10 de febrer, reforça la doctrina sobre l'inici del còmput de la prescripció en reclamacions per negligència mèdica quan el diagnòstic i l'abast de les seqüeles són incerts durant anys. En un cas de lesions neurològiques en una menor, els informes mèdics parlaven de diagnòstic “possible”, “probable” o de “sospita”, i la confirmació definitiva va arribar després. El Tribunal insisteix en el principi actio nondum nata non praescribitur: la prescripció no comença fins que el perjudicat disposa d'elements suficients per conèixer realment l'entitat i l'abast del dany. A més, subratlla que qui invoca la prescripció ha d'acreditar clarament el dies a quo i que els dubtes no s'han de resoldre en perjudici del perjudicat, la qual cosa adquireix especial rellevància en lesions neurològiques infantils, danys evolutius, seqüeles que triguen a estabilitzar-se i reconeixements administratius posteriors de discapacitat.
Llegir-ne més
Propietat horitzontal

Propietat horitzontal i mobilitat elèctrica: fins on pot arribar una comunitat davant d'un punt de recàrrega privat

L'expansió de la mobilitat elèctrica ha traslladat al règim de propietat horitzontal el conflicte entre el dret individual a instal·lar punts de recàrrega i la protecció dels elements comuns. El Tribunal Suprem, en una sentència de desembre de 2025, ha interpretat la Llei de Propietat Horitzontal estatal en el sentit que la instal·lació d'un carregador en una plaça individual només requereix comunicació prèvia a la comunitat, fins i tot quan el cable travessa elements comuns, llevat que hi hagi una afectació innecessària, desproporcionada o perjudicial. A Catalunya, on regeix el Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, aquesta solució no es pot traslladar mecànicament. L'interès jurídic rau a comparar el model estatal amb els arts. 553 i següents del CCCat i determinar l'abast del dret individual a instal·lar infraestructures de recàrrega en el marc de la propietat horitzontal catalana.
Llegir-ne més
Assumpte rellevant

Dividir no és repartir la indivisió: una sentència sobre els límits de la propietat horitzontal com a forma de divisió de la cosa comuna

Ningú no està obligat a romandre en una comunitat. Aquest és el punt de partida de l'article 552-10 del Codi Civil de Catalunya i la raó de ser de l'acció de divisió. D'aquí se'n segueix una cosa que sembla òbvia però que a la pràctica es discuteix sovint, una divisió que deixa els copropietaris compartint de nou els béns resultants no compleix la finalitat de l'acció. La sentència obtinguda per aquest despatx d'advocats de Barcelona ho confirma i declara la finca físicament i jurídicament indivisible davant l'oposició del copropietari majoritari, que pretenia justament això.
Llegir-ne més