Responsabilitat civil

Assessorem i defensem empreses, professionals i particulars en assumptes de responsabilitat civil i en reclamacions de danys i perjudicis derivats de l'actuació professional, mèdica o sanitària, de la construcció, de productes defectuosos o d'accidents de circulació, així com en matèria de responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques.

La responsabilitat civil no és un règim uniforme. La naturalesa del dany, el seu origen, la relació entre les parts i l'àmbit en què es produeix determinen regles, vies de reclamació, criteris probatoris i sistemes de valoració diferents. A això s'hi sumen regulacions específiques d'importància decisiva en matèria de construcció, productes, circulació o actuació sanitària i administrativa. La valoració inicial permet definir amb el client l'estratègia adequada per reclamar, negociar o defensar la seva posició davant els tribunals.

Responsabilitat professional

Tot servei professional d'advocats, comptables, assessors fiscals, arquitectes, enginyers, professionals informàtics, psicòlegs, etc. genera deures l'abast dels quals no es pot valorar en abstracte. Per determinar si hi ha responsabilitat, cal conèixer què es va encomanar al professional, quines obligacions va assumir, quina conducta se li podia exigir raonablement en les circumstàncies concretes i si hi ha una relació causal entre l'actuació qüestionada i el perjudici la reparació del qual es reclama.

En aquests assumptes, analitzem tant la posició de qui considera haver patit un dany com la del professional a qui es reclama. La documentació contractual, els antecedents de la relació, les comunicacions mantingudes, les decisions adoptades durant la prestació del servei i la prova tècnica disponible solen ser determinants per reconstruir el que va passar i delimitar les responsabilitats. Una qüestió especialment complexa és distingir entre una actuació incorrecta i la producció efectiva d'un dany indemnitzable. No tot incompliment causa el perjudici que es reclama. En determinats casos, l'anàlisi causal exigeix valorar què hauria passat si el professional hagués actuat d'una altra manera.

Quan hi ha una assegurança de responsabilitat professional, incorporem a l'anàlisi des de l'inici les condicions de la pòlissa, la delimitació del risc assegurat i la posició de l'asseguradora, perquè aquesta dimensió de l'assumpte no quedi relegada a un segon pla.

Responsabilitat mèdica i sanitària

La responsabilitat dels professionals sanitaris metges, cirurgians, infermers, dentistes, etc. exigeix analitzar conjuntament l'actuació sanitària, la informació disponible quan es van prendre les decisions clíniques, l'evolució del pacient i la possible relació entre l'actuació qüestionada i el resultat produït.

Un resultat advers no implica per si mateix responsabilitat. Cal reconstruir l'assistència prestada, estudiar la història clínica i valorar tècnicament si l'actuació es va ajustar a les exigències de la pràctica mèdica aplicable al cas. En aquests procediments, la qualitat de la prova pericial mèdica i la seva correcta integració en l'argumentació jurídica són essencials. La nostra pràctica comprèn així mateix les controvèrsies sobre la informació al pacient i el consentiment informat, la regulació del qual imposa deures específics d'informació i documentació en la relació assistencial.

A més, el règim aplicable i la via de reclamació poden variar segons si l'assistència s'ha prestat en l'àmbit privat o en el sistema públic de salut. Per això, abans de formular una reclamació és imprescindible identificar correctament els subjectes intervinents, el títol d'imputació i la via adequada.

Construcció i edificació

Els danys derivats de la construcció són un dels àmbits més complexos de la responsabilitat civil perquè en una mateixa obra hi poden intervenir promotors, constructors, projectistes, tècnics de la direcció facultativa i altres agents, cadascun amb funcions i responsabilitats diferents. La Llei d'Ordenació de l'Edificació estableix un règim específic de responsabilitat per als agents del procés edificatori.

Una fissura, una filtració, un defecte estructural, una deficiència d'aïllament, un problema d'impermeabilització o una execució incorrecta poden obeir a causes diferents i afectar de manera diferent cada intervinent. Abans de reclamar o de defensar-se, cal determinar tècnicament quin és l'origen de la patologia i jurídicament a qui es pot imputar. Per això analitzem amb especial atenció projectes, contractes, documentació d'obra, actes, certificacions, informes tècnics i altres antecedents que permetin reconstruir el procés constructiu. La coordinació entre advocat i perit sol ser decisiva, tant per identificar les causes del dany com per valorar-ne la reparació.

La responsabilitat derivada de l'edificació pot tenir, a més, fonaments jurídics i terminis diferents segons la naturalesa del dany i la relació entre les parts. La nostra intervenció parteix de determinar amb precisió el règim aplicable abans de definir les accions que s'han d'exercitar o la defensa enfront d'aquestes.

Responsabilitat per productes defectuosos

Els danys causats per productes defectuosos tenen un règim jurídic específic que obliga a analitzar el producte, el defecte al·legat, el dany produït, les circumstàncies de la seva posada en circulació i la relació de causalitat entre el defecte i el perjudici. Aquest règim, previst en la legislació de consumidors, atribueix una rellevància especial a la prova del defecte, del dany i de la relació causal.

Aquests assumptes poden exigir determinar qui té la condició jurídica de productor, fabricant o importador, reconstruir la cadena de comercialització i estudiar les característiques tècniques del producte, el seu disseny, fabricació, presentació, instruccions i ús raonablement previsible.

La prova tècnica torna a tenir aquí un paper central. Esclarir si un accident es deu a un defecte del producte, al seu ús, a una manipulació posterior o a una altra causa sol exigir anàlisis especialitzades i una estratègia probatòria definida des de les primeres fases de l'assumpte.

Intervenim tant en la reclamació dels danys causats per productes com en la defensa d'empreses enfront de reclamacions de responsabilitat, analitzant conjuntament el règim jurídic aplicable, la prova tècnica i la dimensió econòmica del conflicte.

Accidents de circulació i valoració del dany

Els accidents de circulació tenen també un règim específic de responsabilitat civil, assegurament i valoració dels danys personals. La normativa sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor es modifica sovint i les seves quanties indemnitzatòries s'actualitzen periòdicament.

La nostra intervenció no es limita a determinar qui ha de respondre de l'accident. Quan hi ha danys personals, cal analitzar les lesions temporals, les seqüeles, les necessitats assistencials, les repercussions patrimonials i professionals, així com la resta de conceptes que poden integrar la indemnització. La documentació mèdica i la prova pericial són, una vegada més, decisives. Valorar correctament el dany corporal exigeix relacionar la lesió amb l'accident, seguir-ne l'evolució i disposar dels elements necessaris per quantificar-ne les conseqüències un cop estabilitzada la lesió.

Assessorem en la relació i la negociació amb les asseguradores i, quan no és possible assolir una solució adequada, dirigim la reclamació davant els tribunals. Més de trenta anys d'experiència processal ens permeten valorar des de l'inici no només la quantia reclamada, sinó també com s'haurà d'acreditar cadascun dels conceptes que la integren.

Responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques

La responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques respon a un règim propi de dret públic. La legislació reconeix el dret a ser indemnitzat per determinades lesions sofertes en béns i drets com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, sempre que concorrin els pressupòsits legalment exigits.

Aquestes reclamacions exigeixen identificar amb precisió el dany, acreditar-ne la realitat i l'abast, establir la relació causal amb l'actuació administrativa i determinar si el perjudicat té o no el deure jurídic de suportar-lo. La concurrència d'altres causes, la intervenció de tercers o la mateixa conducta del perjudicat poden convertir l'anàlisi causal en una de les qüestions centrals del procediment.

La nostra intervenció comprèn la preparació i la formulació de la reclamació en via administrativa, l'anàlisi i l'aportació de la prova tècnica i econòmica necessària i, quan la pretensió no és reconeguda, la seva defensa davant la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquesta matèria conflueixen el dret administratiu, el dret civil patrimonial i la litigació, tres àrees especialment vinculades a la nostra pràctica. La responsabilitat patrimonial exigeix comprendre el règim jurídic de l'actuació administrativa, però també determinar i valorar amb precisió el perjudici patrimonial que aquesta actuació ha produït i construir des de l'inici la prova necessària per obtenir-ne la reparació.

Publicacions

Fins on pot limitar un professional la seva pròpia responsabilitat? Clàusules d'exoneració, honoraris i autonomia de la voluntat després de la STS 949/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 949/2026, de 18 de juny, analitza un contracte de serveis professionals d'un despatx d'advocats que limitava la responsabilitat màxima del professional a l'import dels honoraris percebuts. La Sala declara la nul·litat de la clàusula, no perquè es tracti de condicions generals davant d'un consumidor, sinó per la seva incompatibilitat amb els principis estructurals del contracte i amb la funció indemnitzatòria de la responsabilitat contractual, fins i tot en un context de contractació professional negociada. El Tribunal qüestiona que el mateix prestador pugui determinar indirectament el seu sostre de responsabilitat mitjançant els honoraris, que la limitació operi amb independència de la gravetat de l'incompliment i que pugui arribar a buidar de contingut l'obligació d'indemnitzar. Encara que el cas es refereix a advocats, la doctrina és projectable a auditors, assessors fiscals, enginyers, consultors i altres prestadors de serveis professionals.

Llegir-ne més

Intel·ligència artificial i gestió jurídica en massa: què es pot automatitzar i què ha de continuar decidint un advocat

La intel·ligència artificial pot millorar substancialment la gestió de grans volums de documents i expedients, però la seva utilitat depèn de distingir entre automatitzar tasques i delegar decisions jurídiques. Classificar informació, detectar incidències o preparar esborranys pot aportar eficiència; valorar la prova, assumir riscos o definir una estratègia continua exigint supervisió i criteri professional.

Llegir-ne més

Reclamacions massives i accions col·lectives: dues maneres diferents d'afrontar un mateix problema jurídic

Que centenars o milers de persones es vegin afectades per un mateix problema no significa necessàriament que hi hagi una única controvèrsia col·lectiva. Identificar quines qüestions són comunes i quines necessiten una anàlisi individual resulta essencial per decidir entre una gestió coordinada de reclamacions, una estratègia col·lectiva o una combinació de totes dues.

Llegir-ne més

Més enllà dels terminis de la LOE: responsabilitat contractual d'arquitectes i legitimació de les comunitats després de la STS 860/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 860/2026, de 4 de juny, aborda un supòsit en què una comunitat de propietaris exercita conjuntament accions de responsabilitat decennal de la Llei d'Ordenació de l'Edificació i accions contractuals de l'article 1101 del Codi Civil contra arquitecte superior i arquitecte tècnic. Les accions LOE contra els tècnics estaven prescrites, però el Tribunal Suprem confirma que això no elimina necessàriament la via contractual i reconeix la legitimació de la comunitat per exercitar les accions que originàriament corresponien a la cooperativa promotora. La resolució relativitza l'obstacle de l'article 1257 CC davant d'adquirents successius i comunitats de propietaris i permet aclarir la diferència entre terminis de garantia de la LOE, prescripció de l'article 18 LOE i prescripció de l'acció contractual.

Llegir-ne més

Gestió jurídica en massa: tecnologia, traçabilitat i control de grans volums de procediments

Gestionar grans carteres jurídiques exigeix poder conèixer tant la situació global dels assumptes com la història precisa de cada expedient. La tecnologia permet automatitzar tasques i controlar grans volums, però només una correcta estructuració de la informació, unida a la supervisió professional, garanteix traçabilitat, coherència i veritable control jurídic.

Llegir-ne més

Obra inacabada, responsabilitat intacta: la responsabilitat de l'arquitecte abans de la recepció després de la STS 643/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 643/2026, de 28 d'abril, aborda un supòsit d'habitatge unifamiliar l'obra del qual va quedar inacabada i no va arribar mai a ser formalment rebuda d'acord amb l'article 6 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació. Malgrat això, l'arquitecte havia incorregut en errors de projecte i de direcció facultativa i havia subscrit un certificat final d'obra que no es corresponia amb la realitat. El Tribunal Suprem rebutja que la manca de terminació i recepció pugui servir a l'arquitecte per eludir la seva responsabilitat, i subratlla que la LOE regula el procés d'edificació i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen. La resolució permet analitzar la recepció de l'obra, el certificat final, els errors de projecte i direcció, la diferència entre responsabilitat LOE i contractual i el principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment, amb especial interès en el context català.

Llegir-ne més

Responsabilitat notarial a Catalunya: Codi Civil, CCCat i prescripció després de la STS 506/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 506/2026, de 7 d'abril, aborda de manera directa quin règim de prescripció s'aplica a una acció de responsabilitat contractual contra un notari per una escriptura atorgada a Catalunya. L'Audiència Provincial havia considerat aplicable el termini de deu anys del Codi Civil de Catalunya per a les accions personals, però el Tribunal Suprem revoca aquest plantejament i conclou que s'ha d'aplicar el Codi Civil estatal. El raonament es fonamenta en el fet que la responsabilitat notarial està vinculada a l'ordenació dels instruments públics, matèria de competència exclusiva de l'Estat, i en la necessitat d'una resposta uniforme amb independència del districte notarial en què es produeixi l'actuació negligent.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades