Consentiment informat i pèrdua d'oportunitat: el nou criteri indemnitzatori de la STS 374/2026
La Sentència del Tribunal Suprem 374/2026, de 10 de març, introdueix una precisió rellevant en la responsabilitat civil mèdica quan hi ha vulneració del consentiment informat sense mala praxi tècnica. En un cas de part vaginal després de cesària prèvia, les instàncies havien indemnitzat la manca d'informació com un dany moral autònom, amb quanties al voltant de 10.000 a 15.000 euros, desvinculat del greu dany corporal patit per la filla. El Tribunal Suprem corregeix aquest plantejament i aplica la doctrina de la pèrdua d'oportunitat, i desplaça el focus cap al que la pacient hauria pogut decidir si hagués rebut una informació completa. La quantificació passa a dependre de la gravetat del risc no informat, de les alternatives terapèutiques, del caràcter necessari o voluntari de la medicina i de la probabilitat que el pacient hagués rebutjat l'actuació.
1.El cas: part vaginal després de cesària, sense mala praxi tècnica però amb dèficit informatiu
La STS 374/2026 resol un recurs de cassació interposat per una pacient i la seva filla menor contra la sentència de l'Audiència Provincial que havia confirmat, amb matisos, la decisió de primera instància en un cas d'assistència al part. La pacient, amb antecedent de cesària prèvia, va ser sotmesa a un intent de part vaginal després de cesària, d'acord amb els protocols de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, i durant el procés es va produir una ruptura uterina que va causar una encefalopatia isquèmica severa a la filla.
Tant el Jutjat com l'Audiència van descartar mala praxi tècnica en l'atenció al part. Van considerar que l'actuació obstètrica es va ajustar a la lex artis quant a indicació, seguiment i maneig del part vaginal després de cesària. Tanmateix, van apreciar vulneració del dret al consentiment informat, en no haver-se proporcionat a la pacient informació suficient sobre els riscos específics del part vaginal després de cesària, sobre l'alternativa d'una nova cesària electiva i sobre les probabilitats d'èxit i de complicacions de cada opció. La informació va ser insuficient i no va permetre una decisió lliure i conscient.
Les instàncies van tractar aquesta vulneració com un dany moral autònom, desvinculat del dany corporal patit per la filla, i van fixar una indemnització de 10.000 euros per aquest concepte. El Tribunal Suprem, en conèixer del recurs, manté la inexistència de mala praxi tècnica, però corregeix l'enfocament indemnitzatori i aplica la doctrina de la pèrdua d'oportunitat.
2.El consentiment informat com a part de la lex artis i distinció entre mala praxi tècnica i informativa
La STS 374/2026 reafirma que el consentiment informat forma part de la lex artis ad hoc. La Llei 41/2002, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient, estableix que tota actuació en l'àmbit de la salut requereix el previ consentiment lliure i voluntari del pacient, un cop hagi rebut informació adequada sobre la finalitat i la naturalesa de la intervenció, els seus riscos i les seves conseqüències. La informació ha de ser veraç, comprensible i adequada a les necessitats del pacient, i l'ha d'ajudar a prendre decisions d'acord amb la seva pròpia i lliure voluntat.
El Tribunal distingeix clarament entre mala praxi tècnica i infracció de la lex artis informativa. La primera es refereix a errors en el diagnòstic, en la indicació terapèutica o en l'execució de la tècnica, que generen directament un dany corporal. La segona es refereix a l'omissió o la insuficiència de la informació que el pacient necessita per decidir si se sotmet o no a l'actuació mèdica. En el cas analitzat, no es va acreditar mala praxi tècnica en l'assistència al part, però sí una infracció de la lex artis informativa, en no haver-se explicat adequadament els riscos del part vaginal després de cesària i l'alternativa de cesària electiva.
Aquesta distinció permet separar l'anàlisi del dany corporal, que en absència de mala praxi tècnica no és imputable directament a l'actuació mèdica, de l'anàlisi del dany derivat de la manca d'informació, que es vincula a la pèrdua de la possibilitat de decidir d'una altra manera. El Tribunal rebutja que la vulneració del consentiment informat s'indemnitzi com un dany moral autònom fix, desvinculat del dany corporal, i opta per la doctrina de la pèrdua d'oportunitat.
3.De dany moral autònom a pèrdua d'oportunitat: canvi de criteri indemnitzatori
Les instàncies havien considerat que la manca d'informació generava un dany moral autònom, consistent en l'afectació de la dignitat i de l'autonomia de la pacient, i l'havien valorat en una quantitat fixa. El Tribunal Suprem corregeix aquest plantejament. Assenyala que, en supòsits de dèficit informatiu sense mala praxi tècnica, el dany indemnitzable no és un simple dany moral abstracte, sinó la pèrdua d'oportunitat d'evitar o reduir el dany corporal, en la mesura que la decisió del pacient hauria pogut ser diferent si hagués estat correctament informat.
La doctrina de la pèrdua d'oportunitat, consolidada en la responsabilitat sanitària, s'aplica quan l'actuació mèdica omesa o defectuosa priva el pacient d'una possibilitat real, no merament especulativa, de curació, supervivència o evitació d'un dany. En aquests casos, el dany indemnitzable no és el dany corporal en la seva totalitat, sinó la pèrdua d'expectatives d'un resultat millor. La indemnització es calcula com una fracció del dany total, en funció de la probabilitat que l'actuació correcta hagués evitat o mitigat el dany.
En la STS 374/2026, el Tribunal trasllada aquesta lògica al consentiment informat. La qüestió passa a ser què hauria pogut decidir la pacient si hagués rebut una informació completa sobre els riscos i les alternatives del part vaginal després de cesària. La indemnització no es fixa com un dany moral fix, sinó com un percentatge del dany corporal total, que reflecteix la probabilitat que la pacient hagués optat per l'alternativa menys arriscada i hagués evitat el dany.
4.Ponderació de factors: gravetat del risc, alternatives, medicina necessària o voluntària i probabilitat de rebuig
Per quantificar la pèrdua d'oportunitat, el Tribunal Suprem fa un judici prospectiu i pondera diversos factors. En primer lloc, la gravetat del risc no informat. El part vaginal després de cesària comporta un risc de ruptura uterina superior al d'una cesària electiva, encara que en termes absoluts sigui baix. Les dades aportades al procés indicaven que la probabilitat de ruptura uterina en part vaginal després de cesària se situava al voltant del 0,32‑0,47 per cent, mentre que en cesària electiva era d'aproximadament 0,03 per cent. La diferència és significativa, encara que tots dos riscos són estadísticament infreqüents.
En segon lloc, les alternatives terapèutiques. En el cas analitzat, existien dues opcions raonables: part vaginal després de cesària, recomanat pels protocols com a opció preferent en determinades condicions, i cesària electiva, amb menor risc de ruptura uterina però amb altres riscos associats. La medicina era necessària, en el sentit que el part s'havia de produir, però l'elecció entre les dues vies no era estrictament obligada; hi havia marge per a la decisió informada de la pacient.
En tercer lloc, el caràcter necessari o voluntari de la medicina. La doctrina ha subratllat que la pèrdua d'oportunitat té un pes diferent en medicina voluntària o embellidora, on el pacient hauria pogut evitar completament la intervenció, que en medicina necessària, on l'alternativa sol ser una altra intervenció o tractament. En el cas del part, la intervenció és necessària, però la via de part és objecte d'elecció, la qual cosa justifica l'aplicació de la pèrdua d'oportunitat en termes d'elecció entre alternatives.
En quart lloc, la probabilitat que la pacient hagués rebutjat l'actuació. El Tribunal ha de valorar, sobre la base de la prova i de l'experiència, si una pacient correctament informada sobre els riscos i les alternatives hauria optat per la cesària electiva. No es tracta d'una certesa, sinó d'una probabilitat. La Sala fixa aquesta probabilitat en un 20 per cent, considerant que, encara que el part vaginal era l'opció recomanada i amb alta probabilitat d'èxit, l'existència d'un risc greu, tot i que infreqüent, hauria pogut portar una part de les pacients a triar la cesària.
Sobre aquesta base, el Tribunal xifra la indemnització en el 20 per cent del dany total acreditat. Això es tradueix en 200.000 euros per a la filla i 1.077,96 euros per a la mare, més els interessos moratoris de l'article 20 de la Llei de Contracte d'Assegurança. La indemnització reflecteix la pèrdua d'oportunitat d'evitar el dany, no el dany corporal complet.
5.Distinció entre dany corporal, dany moral i pèrdua d'oportunitat
La STS 374/2026 permet distingir amb claredat entre diverses categories de dany en responsabilitat mèdica. El dany corporal és el perjudici físic o psíquic patit pel pacient, en aquest cas l'encefalopatia isquèmica severa de la filla i les seqüeles físiques i psíquiques de la mare. La mala praxi tècnica, quan existeix, s'imputa directament a aquest dany corporal, i la indemnització es calcula sobre la totalitat del perjudici, d'acord amb el sistema de valoració aplicable.
El dany moral és l'afectació de l'esfera emocional, de la dignitat o de l'autonomia del pacient, que pot derivar tant del dany corporal com de la vulneració de drets fonamentals, com el dret a la informació i a l'autonomia. En alguns casos, la jurisprudència ha reconegut danys morals autònoms per manca de consentiment informat, fins i tot sense dany corporal rellevant, especialment en medicina voluntària o estètica.
La pèrdua d'oportunitat se situa en un pla intermedi. No és un dany corporal en si mateix, ni un dany moral abstracte, sinó la pèrdua d'una possibilitat real d'evitar o reduir el dany corporal. En el context del consentiment informat, la pèrdua d'oportunitat es refereix a la pèrdua de la possibilitat de decidir d'una altra manera i evitar el dany, quan la decisió del pacient hauria pogut ser diferent si hagués estat correctament informat.
La STS 374/2026 opta per la pèrdua d'oportunitat com a criteri indemnitzatori en supòsits de manca de consentiment informat sense mala praxi tècnica, i desplaça l'enfocament des d'un dany moral fix cap a una indemnització proporcional al dany corporal i a la probabilitat que la decisió hagués estat diferent. Aquesta opció reforça la connexió entre la infracció de la lex artis informativa i el dany corporal, sense exigir una imputació plena del dany, però evitant que la vulneració del consentiment informat es redueixi a un dany moral simbòlic.
6.Conclusió: consentiment informat, lex artis informativa i pèrdua d'oportunitat
La STS 374/2026 fixa un nou criteri indemnitzatori en responsabilitat mèdica quan hi ha manca de consentiment informat sense mala praxi tècnica. El consentiment informat es reafirma com a part de la lex artis, i la seva vulneració genera responsabilitat, però la indemnització no s'articula com un dany moral autònom fix, sinó com a pèrdua d'oportunitat. La qüestió central passa a ser què hauria pogut decidir el pacient si hagués rebut una informació completa, i la quantificació exigeix ponderar la gravetat del risc no informat, les alternatives terapèutiques, el caràcter necessari o voluntari de la medicina i la probabilitat de rebuig.
La sentència permet distingir amb precisió entre mala praxi tècnica, infracció de la lex artis informativa, dany corporal, dany moral i pèrdua d'oportunitat, i ofereix una eina més ajustada per indemnitzar els supòsits en què l'actuació mèdica és tècnicament correcta però s'ha vulnerat l'autonomia del pacient. Per a la pràctica forense, el criteri de la pèrdua d'oportunitat es consolida com a referència en litigis de consentiment informat, i obliga a una anàlisi fina de les alternatives, dels riscos i de les decisions potencials del pacient, i evita solucions simplistes basades en danys morals uniformes.
