Obra inacabada, responsabilitat intacta: la responsabilitat de l'arquitecte abans de la recepció després de la STS 643/2026
La Sentència del Tribunal Suprem 643/2026, de 28 d'abril, aborda un supòsit d'habitatge unifamiliar l'obra del qual va quedar inacabada i no va arribar mai a ser formalment rebuda d'acord amb l'article 6 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació. Malgrat això, l'arquitecte havia incorregut en errors de projecte i de direcció facultativa i havia subscrit un certificat final d'obra que no es corresponia amb la realitat. El Tribunal Suprem rebutja que la manca de terminació i recepció pugui servir a l'arquitecte per eludir la seva responsabilitat, i subratlla que la LOE regula el procés d'edificació i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen. La resolució permet analitzar la recepció de l'obra, el certificat final, els errors de projecte i direcció, la diferència entre responsabilitat LOE i contractual i el principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment, amb especial interès en el context català.
1.El cas de l'habitatge unifamiliar inacabat i la posició de l'arquitecte
La STS 643/2026 resol un recurs de cassació interposat per un arquitecte condemnat en segona instància per l'Audiència Provincial de Barcelona en relació amb un habitatge unifamiliar a Vidreres. El promotor havia contractat la construcció de l'habitatge sota la modalitat de claus en mà i, durant l'execució, es va produir una ampliació substancial de la planta semisoterrani sense la corresponent modificació del projecte ni el reforç estructural necessari. La constructora va abandonar l'obra, que va quedar inacabada, i el promotor va demandar tant la constructora com l'arquitecte, i va reclamar la resolució del contracte i la indemnització dels danys derivats dels defectes estructurals i de les partides no executades.
El Jutjat de Primera Instància va estimar parcialment la demanda contra la constructora, va declarar la resolució del contracte i la va condemnar al pagament d'una indemnització, però va absoldre l'arquitecte en considerar que no existia vincle contractual directe amb el promotor i que la responsabilitat en virtut de la LOE no era exigible pel fet de no haver-se produït la recepció de l'obra. L'Audiència Provincial va revocar parcialment la sentència i va condemnar també l'arquitecte per responsabilitat extracontractual, amb base en la LOE, en entendre que els seus errors de projecte i direcció havien generat greus deficiències que comprometien l'estabilitat de l'edifici. L'arquitecte va recórrer en cassació i va sostenir que la LOE només és aplicable a obres construïdes i rebudes i que, en no haver-se produït la recepció, no se li podia exigir responsabilitat d'acord amb els articles 17 i següents.
El Tribunal Suprem desestima el recurs i confirma la condemna, i rebutja la tesi que la manca de terminació i recepció exclogui l'aplicació de la LOE i la responsabilitat de l'arquitecte pels danys derivats de la seva actuació professional.
2.La LOE com a regulació del procés d'edificació i no només de l'edifici acabat
La clau de la STS 643/2026 rau en la interpretació de l'àmbit d'aplicació de la LOE. L'article 1 en defineix l'objecte com la regulació, en els seus aspectes essencials, del procés de l'edificació, tot establint les obligacions i responsabilitats dels agents que intervenen en aquest procés, així com les garanties necessàries per assegurar la qualitat mitjançant el compliment dels requisits bàsics dels edificis i l'adequada protecció dels interessos dels usuaris. L'article 2 precisa que la Llei s'aplica a l'acció i el resultat de construir un edifici de caràcter permanent, públic o privat, i l'article 3 enumera els requisits bàsics de l'edificabilitat, relatius a funcionalitat, seguretat i habitabilitat.
El Tribunal Suprem subratlla que la LOE no es limita a regular la responsabilitat per danys en edificis acabats i rebuts, sinó que contempla el procés d'edificació en conjunt i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen. Els agents de l'edificació, definits en l'article 8 com totes les persones físiques o jurídiques que intervenen en el procés, tenen obligacions determinades per la Llei i pel contracte que origina la seva intervenció. El projectista, segons l'article 10, ha de redactar el projecte amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística, i el director d'obra i el director de l'execució de l'obra, d'acord amb l'article 17, responen de la veracitat i l'exactitud del certificat final d'obra i de les omissions, deficiències o imperfeccions del projecte.
La recepció de l'obra, regulada en l'article 6, és l'acte pel qual el constructor lliura l'obra al promotor i aquest l'accepta, amb reserves o sense, i s'ha de consignar en una acta signada pel promotor i el constructor. La recepció marca l'inici del còmput dels terminis de responsabilitat i garantia establerts en la LOE, segons l'article 6.5 i l'article 17.1, que fixa terminis de deu anys per a danys estructurals, tres anys per a danys que afectin l'habitabilitat i un any per a danys de terminació o acabat. Tanmateix, l'absència de recepció formal no esborra les obligacions assumides pels agents durant el procés ni impedeix exigir-los responsabilitat pels danys causats per les seves actuacions negligents.
3.Recepció de l'obra, certificat final i errors de projecte i direcció
En el cas de Vidreres, l'obra va quedar inacabada i no es va produir la recepció formal de l'article 6, però l'arquitecte havia subscrit un certificat final d'obra que no es corresponia amb la realitat, ja que la construcció estava executada en un percentatge inferior al 61,50 per cent. El Tribunal Suprem destaca que el certificat final d'obra, que ha de ser subscrit pel director d'obra i el director de l'execució, té una funció essencial en el procés d'edificació, en acreditar la terminació de l'obra o d'una fase completa i acabada, i en servir de base per a la recepció i per a la documentació de l'obra executada, inclosa en el Llibre de l'Edifici d'acord amb l'article 7.
L'emissió d'un certificat final d'obra no verídic, que afirma la terminació de l'obra quan aquesta és incompleta, constitueix un incompliment greu de les obligacions professionals de l'arquitecte. L'article 17.7 estableix que el director d'obra i el director de l'execució que subscriguin el certificat final seran responsables de la veracitat i l'exactitud d'aquest document, i que qui accepti la direcció d'una obra el projecte de la qual no hagi elaborat assumirà les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o imperfeccions del projecte, sense perjudici de la repetició contra el projectista. La STS 643/2026 aplica aquestes previsions i considera que l'arquitecte no es pot emparar en la manca de recepció per eludir la responsabilitat derivada d'un certificat final fals i d'errors de projecte i direcció.
A més, l'ampliació de la planta semisoterrani sense la corresponent modificació del projecte ni el reforç estructural necessari va generar greus deficiències que comprometien l'estabilitat de l'edifici i afectaven elements estructurals com ara fonamentació, suports, bigues, forjats i murs de càrrega, en el sentit de l'article 3.b.1. La responsabilitat del projectista i del director d'obra per aquests errors s'integra en el règim de la LOE, encara que l'obra no hagi estat formalment rebuda, perquè la Llei contempla les obligacions i responsabilitats durant el procés d'edificació, i no només en la fase posterior a la recepció.
4.Responsabilitat LOE, responsabilitat contractual i principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment
La STS 643/2026 distingeix entre la responsabilitat contractual derivada del vincle entre promotor i constructora i la responsabilitat específica dels agents de l'edificació d'acord amb la LOE. El promotor havia demandat la constructora per incompliment del contracte claus en mà, i la condemna es va basar en la resolució del contracte i en la indemnització dels danys. La responsabilitat de l'arquitecte, en canvi, es va articular com a responsabilitat extracontractual, amb base en la LOE, pel fet de no existir contracte directe entre promotor i arquitecte. El Tribunal Suprem confirma que la LOE pot servir de fonament per exigir responsabilitat als agents de l'edificació encara que no hi hagi vincle contractual directe amb el perjudicat, en la mesura que la Llei estableix obligacions legals i un règim de responsabilitat davant de propietaris i tercers adquirents.
L'article 17.1 disposa que, sense perjudici de les seves responsabilitats contractuals, les persones físiques o jurídiques que intervenen en el procés de l'edificació respondran davant dels propietaris i tercers adquirents dels edificis dels danys materials ocasionats en l'edifici dins dels terminis indicats, comptats des de la data de recepció sense reserves o des de l'esmena d'aquestes. La STS 643/2026 interpreta aquest precepte en el sentit que la responsabilitat LOE no s'exhaureix en els supòsits d'edificis acabats i rebuts, sinó que s'estén als danys causats per actuacions negligents durant el procés, fins i tot si l'obra queda inacabada per incompliment de la constructora i del mateix arquitecte.
El principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment té un paper central en l'argumentació. L'arquitecte pretenia emparar-se en la manca de terminació i recepció de l'obra per eludir la seva responsabilitat, quan aquesta manca de terminació estava directament vinculada a la seva pròpia conducta negligent i a la de la constructora. El Tribunal Suprem rebutja aquesta defensa i assenyala que permetre a l'arquitecte beneficiar-se de l'absència de recepció, provocada en part pels seus errors de projecte i direcció i per l'emissió d'un certificat final fals, contravindria la doctrina dels actes propis i el principi general que ningú no es pot aprofitar del seu propi incompliment.
La Sala subratlla que la LOE contempla el procés d'edificació i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen, i que la responsabilitat dels agents no pot quedar condicionada exclusivament a l'existència de recepció formal. La manca de recepció pot tenir efectes sobre el còmput dels terminis de garantia, però no sobre l'existència mateixa de responsabilitat pels danys causats per actuacions negligents durant l'execució.
5.Recepció tàcita, terminis de garantia i connexió amb el dret català
La STS 643/2026 es dicta en un context en què la recepció de l'obra es pot produir de manera expressa o tàcita. L'article 6.4 de la LOE preveu que, llevat de pacte en contra, la recepció tindrà lloc dins dels trenta dies següents a la data de terminació acreditada en el certificat final d'obra, i que s'entendrà tàcitament produïda si, transcorreguts trenta dies des d'aquella data, el promotor no ha manifestat reserves o rebuig motivat per escrit. En el cas de Vidreres, l'obra no estava acabada i el certificat final no era verídic, la qual cosa impedeix parlar de recepció tàcita. Tanmateix, l'absència de recepció no impedeix que el promotor pugui reclamar pels danys derivats d'errors de projecte i direcció, ni que s'exigeixi responsabilitat a l'arquitecte.
La connexió catalana del cas, pel fet de tractar-se d'un habitatge a Catalunya i d'una resolució de l'Audiència Provincial de Barcelona, permet recordar que el Codi Civil de Catalunya regula la compravenda d'habitatge i la responsabilitat per vicis ocults, però remet a la LOE en matèria de responsabilitat dels agents de l'edificació. L'article 17.9 de la LOE estableix que les responsabilitats per danys s'entenen sense perjudici de les que afecten el venedor davant del comprador d'acord amb el contracte de compravenda i el Codi Civil. A Catalunya, el venedor d'habitatge pot respondre per vicis ocults i per incompliment de les condicions d'habitabilitat, però la responsabilitat específica de l'arquitecte i d'altres agents es regeix per la LOE, que té caràcter bàsic estatal.
La STS 643/2026 reforça la idea que la LOE és aplicable a Catalunya als agents de l'edificació, fins i tot en supòsits d'obra inacabada, i que la responsabilitat de l'arquitecte es pot exigir amb base en la Llei encara que no hi hagi recepció formal ni contracte directe amb el promotor. La coordinació entre la LOE i el dret civil català s'articula al voltant de la protecció del comprador i de l'usuari de l'habitatge, i de la distribució de responsabilitats entre venedor, promotor, constructor, arquitecte i altres agents.
6.Conclusió: obra inacabada, responsabilitat intacta
La STS 643/2026 ofereix una resposta clara a la qüestió de si es pot aplicar la LOE i exigir responsabilitat a l'arquitecte quan l'obra queda inacabada i no es produeix recepció formal. El Tribunal Suprem afirma que sí, que la LOE regula el procés d'edificació i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen, i que la manca de terminació i recepció no pot servir a l'arquitecte per eludir la seva responsabilitat per errors de projecte, de direcció facultativa i per l'emissió de certificats finals no verídics.
La recepció de l'obra i el certificat final continuen sent peces clau del sistema, especialment per al còmput dels terminis de garantia, però no constitueixen condicions d'existència de la responsabilitat. Els agents de l'edificació responen pels danys causats per les seves actuacions negligents durant el procés i no es poden beneficiar del seu propi incompliment per evitar aquesta responsabilitat. La distinció entre responsabilitat LOE i responsabilitat contractual, la funció del certificat final, la rellevància dels errors de projecte i direcció i el principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment es consoliden com a elements centrals de la responsabilitat civil en l'edificació.
Per a la pràctica professional, la sentència és un avís clar a arquitectes i altres tècnics: l'emissió de certificats finals s'ha d'ajustar estrictament a la realitat de l'obra, les modificacions substancials del projecte han de ser formalment incorporades i calculades, i la manca de recepció no és un escut davant de la responsabilitat quan s'han comès errors greus durant l'execució. L'obra inacabada no implica responsabilitat disminuïda; al contrari, la responsabilitat de l'arquitecte roman intacta mentre les seves actuacions hagin contribuït a generar danys en el procés d'edificació.
