Si ja no puc reclamar per la LOE, hi ha una altra manera de reclamar a l'arquitecte?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Sí. Li pot quedar la reclamació per incompliment del contracte que es va signar amb l'arquitecte, perquè la Llei d'Ordenació de l'Edificació (LOE) la deixa expressament a salvo. El Tribunal Suprem ho ha confirmat en la seva sentència 860/2026, de 4 de juny, en un cas en què ja havia passat el termini per reclamar a l'arquitecte i a l'aparellador per la LOE, però continuava oberta l'acció del contracte. Aquesta acció la té qui va contractar l'arquitecte i, segons la sentència, també els qui compren després els habitatges i la comunitat que formen. Aquell cas venia de Cadis i es regia pel Codi Civil comú, que dona cinc anys, però a Catalunya el termini és en principi de deu si el contracte es regeix pel dret català. Tres terminis que no s'han de confondre La sentència separa tres terminis que sovint es barregen: El termini de garantia de la LOE, que és el temps dins del qual ha d'aparèixer el dany. Per a l'arquitecte és de deu anys si el dany afecta l'estructura i de tres si afecta l'habitabilitat, com ara les humitats. Es compta des de la recepció de l'obra, l'acte en què la constructora lliura l'edifici acabat a la promotora. El termini per reclamar per la LOE, que és de dos anys des que apareix el dany. El termini de l'acció per incompliment del contracte, que és independent dels altres dos. Per això la via del contracte pot continuar oberta encara que el dany aparegui després de la garantia o hagin passat més de dos anys des que va aparèixer. Qui pot reclamar i què cal provar Qui va contractar l'arquitecte, normalment la promotora, la cooperativa o el particular que es va fer construir la casa. Segons la sentència, també els qui compren després els habitatges i la comunitat que formen. En aquell cas, l'edifici l'havia promogut una cooperativa. Quan es van adjudicar els habitatges, les seves accions contra els tècnics van passar als cooperativistes i a la seva comunitat, encara que no havien signat aquells contractes. El Suprem recorda que, en la construcció, els tribunals apliquen amb flexibilitat la regla que un contracte només té efectes entre els qui el van signar. Cal provar que el dany ve d'un incompliment de l'arquitecte en el projecte, en la direcció de l'obra o en el certificat final d'obra, el document amb què els directors de l'obra la donen per acabada. Normalment cal l'informe d'un altre arquitecte. Si l'arquitecte, l'aparellador i la constructora van causar el dany entre tots i no es pot separar la part de cadascú, poden respondre tots pel total. El termini i altres vies A Catalunya, el termini de deu anys compta des que es coneixen o es poden conèixer l'incompliment i el dany. Una reclamació per escrit l'interromp i el fa tornar a començar. Tot i així, no esperi. L'assegurança de l'arquitecte sol cobrir només les reclamacions fetes mentre la pòlissa és vigent, així que convé reclamar també a la seva asseguradora actual i a la que tenia abans. Abans de demandar, la llei exigeix intentar una negociació. A més, hi pot haver altres vies: Si va comprar l'habitatge, la reclamació contra qui l'hi va vendre, pel contracte de compravenda. El col·legi professional que va visar el projecte, que respon si l'arquitecte no paga, però només dels defectes que havia d'advertir en visar-lo, que solen ser formals. Si li han dit que la LOE no s'aplica perquè l'obra va quedar a mitges i mai no es va rebre, no ho doni per perdut. En un cas així, el Suprem va confirmar la condemna d'un arquitecte per la LOE en la seva sentència 643/2026, de 28 d'abril.