Laura Garriga

Laura Garriga

Advocada


Laura Garriga Moyano es va graduar en Dret per la Universitat de Barcelona, on va cursar els estudis entre 1991 i 1996, i posteriorment va completar la seva formació amb el Màster en Advocacia de l'Instituto Superior de Derecho y Economía (ISDE) l'any 1997. Aquell mateix any es va incorporar a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. Va iniciar la seva trajectòria professional en una firma d'advocats de Barcelona, on durant cinc anys va desenvolupar la seva activitat en les àrees de Dret processal, Dret civil i Dret mercantil. L'any 2002 es va incorporar a Alburquerque Abogados i és sòcia del despatx des del 2005.

La seva pràctica professional es concentra en el Dret civil i mercantil, amb una àmplia experiència tant en l'assessorament com en la resolució de controvèrsies. Assessora en matèria contractual, societària i regulatòria i intervé en operacions immobiliàries i transaccions mercantils. Compta així mateix amb una especial experiència en operacions de compravenda d'oficines de farmàcia i en Dret d'assegurances.

Desenvolupa a més una part rellevant de la seva activitat en litigació civil, defensant els interessos de particulars i empreses en procediments relacionats, entre altres matèries, amb la construcció, els arrendaments urbans, la propietat horitzontal i la responsabilitat civil. La seva experiència processal comprèn les diferents instàncies i recursos, inclosos recursos de cassació davant el Tribunal Suprem i els Tribunals Superiors de Justícia.

Publicacions

El terratrèmol jurisprudencial de 2026 sobre el Registre Únic d'Arrendaments de curta durada

Les sentències del Tribunal Suprem de maig i juny de 2026 han anul·lat els elements essencials del procediment de Registre Únic d'Arrendaments de curta durada previst en el Reial Decret 1312/2024, i han desactivat la inscripció obligatòria en els Registres de la Propietat i de Béns Mobles com a condició per oferir lloguers de curta durada. Després d'aquest “terratrèmol jurisprudencial”, subsisteixen la Finestreta Única Digital d'Arrendaments i les obligacions de transmissió de dades amb finalitats estadístiques i de coordinació, però desapareix el nucli registral civil‑administratiu. Aquest treball analitza què queda del Registre Únic després de les sentències i com es connecta amb el model català, on ja existia una forta regulació administrativa i comunitària del lloguer turístic.

Llegir-ne més

Herències, dependència i influència indeguda. Qui pot ser afavorit en testament després de la Llei catalana 13/2026

La Llei 13/2026 introdueix una reforma de gran abast en el règim d'inhabilitat successòria del Codi Civil de Catalunya i en modifica l'article 412‑5 per preveure expressament la posició de qui ha exercit suports formalitzats de caràcter representatiu i per reforçar les cauteles respecte de cuidadors, residències i prestadors de serveis assistencials afavorits pel causant. Aquesta reforma se situa en la confluència entre el nou model de suports a la capacitat, la protecció davant la influència indeguda i la necessitat de preservar la llibertat de testar de persones grans o en situació de dependència. Per a la pràctica privada, l'impacte és immediat en testaments atorgats per persones que viuen en residències, reben cures particulars o compten amb assistents, i obre un camp de litigiositat potencial al voltant de conflictes d'interessos, rendició de comptes i impugnació per legitimaris.

Llegir-ne més

Llicències d'habitatges d'ús turístic a Catalunya després de la STC 64/2025

El Decret llei català 3/2023 va sotmetre l'explotació d'habitatges d'ús turístic en 262 municipis a llicència urbanística prèvia, amb llicències de cinc anys prorrogables i un màxim legal de deu habitatges d'ús turístic per cada cent habitants. La STC 64/2025, de 13 de març, va desestimar íntegrament el recurs d'inconstitucionalitat i va considerar que aquestes restriccions delimiten la funció social de la propietat, en lloc de constituir una privació expropiatòria. Aquest nou paradigma planteja amb especial intensitat la qüestió de si existeix un dret adquirit a explotar turísticament un habitatge i obliga a connectar el règim de propietat horitzontal, l'urbanisme i el dret de propietat a Catalunya.

Llegir-ne més

Testar amb suports: la nova capacitat testamentària a Catalunya després de la Llei 13/2026

La Llei 13/2026, de 3 d'agost, suposa una reforma de gran abast del llibre IV del Codi Civil de Catalunya en matèria de successions, amb entrada en vigor prevista per al 4 de febrer de 2027. L'eix de la reforma és la redefinició de la capacitat per testar al voltant de la capacitat natural en el moment de l'atorgament, l'adaptació del judici notarial de capacitat a un model de suports i la regulació específica del testament de persones amb discapacitat sensorial. La reforma s'insereix en el procés general d'adequació del dret civil català al nou paradigma de la discapacitat, centrat en l'autonomia, els suports i l'accessibilitat, i planteja qüestions rellevants sobre la distinció entre capacitat natural i capacitat jurídica, la intervenció de facultatius, la impugnació posterior del testament, la influència indeguda i la responsabilitat notarial.

Llegir-ne més

Contenció de rendes el 2026: com es determina realment la renda màxima a les zones tensionades catalanes

L'aplicació combinada de la Llei 12/2023, la Llei d'Arrendaments Urbans i la normativa catalana d'habitatge ha configurat a Catalunya un sistema complex de determinació de la renda inicial en zones de mercat residencial tensionat. La renda màxima depèn de l'existència o no de contracte previ en els últims cinc anys, de la condició de gran tenidor, de l'índex estatal de referència i de les excepcions per obres de millora o contractes de llarga durada. Aquest treball exposa, amb enfocament pràctic, com es determina la renda inicial el 2026 a Catalunya, i aborda supòsits com ara contractes sense arrendament previ, repercussió de despeses, obres de millora, habitatges prèviament arrendats per habitacions i canvis de superfície o de condicions.

Llegir-ne més

Obra inacabada, responsabilitat intacta: la responsabilitat de l'arquitecte abans de la recepció després de la STS 643/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 643/2026, de 28 d'abril, aborda un supòsit d'habitatge unifamiliar l'obra del qual va quedar inacabada i no va arribar mai a ser formalment rebuda d'acord amb l'article 6 de la Llei d'Ordenació de l'Edificació. Malgrat això, l'arquitecte havia incorregut en errors de projecte i de direcció facultativa i havia subscrit un certificat final d'obra que no es corresponia amb la realitat. El Tribunal Suprem rebutja que la manca de terminació i recepció pugui servir a l'arquitecte per eludir la seva responsabilitat, i subratlla que la LOE regula el procés d'edificació i les obligacions professionals que s'hi desenvolupen. La resolució permet analitzar la recepció de l'obra, el certificat final, els errors de projecte i direcció, la diferència entre responsabilitat LOE i contractual i el principi que ningú no es pot beneficiar del seu propi incompliment, amb especial interès en el context català.

Llegir-ne més

IRAV, índex de referència i renda anterior: tres conceptes diferents per calcular el lloguer a Catalunya

Des del gener de 2025 coexisteixen en l'ordenament espanyol dos instruments que incideixen sobre el preu del lloguer d'habitatge i que es confonen sovint a la pràctica: l'índex de referència per a l'actualització anual de la renda, elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística, i el sistema estatal d'índexs de preus de referència utilitzat per fixar la renda inicial màxima en zones de mercat residencial tensionat. A aquests s'hi suma, a Catalunya, la referència de la renda anterior dels últims cinc anys com a límit específic en zones tensionades. Aquest treball distingeix conceptualment l'índex d'actualització anual, l'índex estatal de referència i la renda anterior, i analitza la seva interacció pràctica en la determinació del lloguer a Catalunya.

Llegir-ne més

Períodes de carència i clàusules sorprenents en l'assegurança de vida: fins on arriba l'art. 3 LCS després de la STS 531/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 531/2026, de 9 d'abril, qualifica com a clàusula limitativa dels drets de l'assegurat una estipulació de carència de 90 dies per a la cobertura d'infart de miocardi en una assegurança de vida, en considerar-la sorprenent respecte d'una cobertura expressament contractada. En ser limitativa, la clàusula ha de complir les exigències de l'article 3 de la Llei de Contracte d'Assegurança: destacat especial i acceptació específica per escrit. La resolució ofereix una ocasió idònia per revisar la frontera entre clàusules delimitadores, limitatives i lesives, un dels principals focus de litigació en l'àmbit assegurador.

Llegir-ne més

La nova “policia administrativa” de la renda a Catalunya: sancions, publicitat, prova i inspecció després dels Decrets‑llei 1/2025 i 3/2026

Des del 2025 Catalunya ha passat d'un control essencialment civil de la renda a un sistema d'enforcement administratiu intens sobre el mercat del lloguer. Els Decrets‑llei 1/2025 i 3/2026 reforcen el règim sancionador de la Llei 18/2007 i la Llei 13/1996, i articulen obligacions d'informació, publicitat, documentació i dipòsit, així com un Registre de grans tenidors. Aquest treball analitza com es prova i es sanciona el sobrepreu, la relació entre sanció administrativa i restitució a l'arrendatari i el valor probatori de les dades de l'INCASÒL.

Llegir-ne més

Pot Hisenda utilitzar la taxació hipotecària per elevar el valor fiscal d'un immoble?

La utilització per part de l'Administració tributària de la taxació hipotecària incorporada a l'escriptura per elevar el valor fiscal d'un immoble ha estat objecte d'intensa discussió doctrinal i jurisprudencial. Les Sentències de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 23 i 27 de febrer de 2026, en línia amb la crònica oficial de la Sala per al bienni 2025–2026, consoliden que, en els supòsits en què escaigui una comprovació de valors, l'Administració pot acudir al valor de taxació hipotecària quan hi hagi una diferència rellevant amb el valor declarat, sense necessitat d'acreditar prèviament frau o ocultació. Ara bé, aquesta taxació no es converteix en una presumpció irrebatible: el contribuent la pot combatre mitjançant prova pericial i, si escau, a través de la taxació pericial contradictòria prevista en la Llei General Tributària. La figura s'ha de distingir clarament del valor de referència cadastral, que opera com a base imposable directa en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats i en l'Impost sobre Successions i Donacions.

Llegir-ne més

Testament hològraf i Impost sobre Successions: la protocol·lització notarial no atura el termini tributari

El testament hològraf és una figura clàssica del Dret civil que exigeix, per desplegar plenament els seus efectes, un tràmit posterior d'adveració i protocol·lització. A la pràctica, molts hereus han entès que aquest tràmit “suspèn” o desplaça el moment en què neix l'obligació de declarar i pagar l'Impost sobre Successions i Donacions. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de gener de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 1845/2024, corregeix de manera clara aquesta percepció: quan la protocol·lització del testament hològraf es tramita com a jurisdicció voluntària i no es converteix en un procediment contenciós, l'impost es merita amb la defunció del causant i la protocol·lització posterior no desplaça per si mateixa l'inici del termini de sis mesos per presentar l'autoliquidació. La decisió té conseqüències pràctiques rellevants en termes de recàrrecs, interessos de demora i prescripció, i obliga a distingir entre una simple tramitació notarial o judicial de jurisdicció voluntària i una veritable controvèrsia judicial amb efectes suspensius sobre els terminis.

Llegir-ne més

Suspensió de desnonaments per vulnerabilitat fins al 31 de desembre de 2026: una excepcionalitat que s'ha convertit en estructural

El Reial Decret‑llei 16/2025 ha prorrogat novament fins al 31 de desembre de 2026 la suspensió extraordinària de determinats procediments de desnonament i llançament per vulnerabilitat habitacional, i manté alhora un règim de compensació per a arrendadors i propietaris la sol·licitud del qual es pot formular fins al 31 de gener de 2027. El que va néixer com una mesura excepcional lligada a la crisi sanitària i econòmica s'ha convertit en un element estructural del sistema de protecció de l'habitatge, amb implicacions profundes sobre la tutela judicial efectiva, la funció social de la propietat i l'equilibri entre el dret a l'habitatge i el dret dels propietaris a recuperar la possessió. Aquest treball aborda críticament sis anys de suspensió extraordinària de llançaments, tot analitzant la configuració de la vulnerabilitat, l'impacte sobre els processos de desnonament i l'eficàcia del règim de compensació.

Llegir-ne més

Lloguer social obligatori a Catalunya després de les SSTC 120/2024 i 25/2025 i de la STS 1086/2025

El règim català de lloguer social obligatori ha experimentat una transformació profunda després de les sentències del Tribunal Constitucional 120/2024 i 25/2025 i de la sentència del Tribunal Suprem 1086/2025. El Tribunal Constitucional ha anul·lat diversos elements de les reformes catalanes que convertien l'oferta de lloguer social en condicionant processal, per invasió de competències estatals en matèria processal i de legislació civil, mentre que el Tribunal Suprem ha precisat que l'art. 5.2 de la Llei catalana 24/2015 es refereix a execució hipotecària i desnonament per impagament, però no al desnonament per expiració del termini contractual. El resultat és un model en què subsisteix l'obligació administrativa d'oferir lloguer social en determinats supòsits de vulnerabilitat, però s'esvaeix la seva configuració com a requisit processal i es reforça la necessitat de distingir entre obligació administrativa, règim sancionador i efectes sobre els processos de desnonament.

Llegir-ne més