Dret de família

La filiació determina qui són legalment els progenitors d'una persona, i en depenen els cognoms, la potestat parental, els aliments i els drets successoris. El Codi civil de Catalunya distingeix la filiació per naturalesa, que inclou la dels fills nascuts mitjançant tècniques de reproducció assistida amb el consentiment de la parella de la mare, i la filiació per adopció. Tota filiació produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels propis de l'adopció.

Assessorem en el reconeixement d'un fill, que es pot fer davant l'encarregat del Registre Civil, en testament o codicil o en escriptura pública, i en els requisits que el fan eficaç. El pare pot reconèixer la paternitat des dels catorze anys i la mare la maternitat des que s'acredita el part, tingui l'edat que tingui, tot i que si qui reconeix és menor no emancipat necessita l'aprovació del jutge. Si el fill és major d'edat o està emancipat, el reconeixement necessita el seu consentiment, i si és menor i no es reconeix dins del termini per inscriure el naixement, l'aprovació judicial.

Intervenim també en les accions judicials de filiació. L'acció de reclamació permet que es declari una paternitat o una maternitat que no consta, i la d'impugnació, que es deixi sense efecte la que consta legalment quan no es correspon amb la realitat biològica, llevat que el progenitor la filiació del qual s'impugna hagués consentit la reproducció assistida. En aquests procediments la prova biològica sol ser decisiva. Si es reclama una paternitat o una maternitat i el demandat es nega sense justificació a sotmetre-s'hi, el jutge la pot declarar sempre que hi hagi altres indicis. Les accions d'impugnació tenen en general un termini de dos anys, que segons qui l'exerceixi es compta des del naixement, des que es descobreixen les proves o des de la majoria d'edat del fill, per la qual cosa convé no deixar passar el temps.

La potestat parental és el conjunt de deures i facultats dels pares respecte dels seus fills menors. S'exerceix sempre en interès dels fills i, com a regla general, pels dos progenitors conjuntament. Orientem sobre el seu contingut, sobre els actes que cada progenitor pot fer tot sol, com els d'administració ordinària o els urgents, i sobre els que necessiten l'acord de tots dos.

Quan els progenitors no es posen d'acord en una decisió important sobre el fill, com l'elecció del centre escolar, un tractament mèdic o un viatge a l'estranger, qualsevol d'ells pot acudir al jutge perquè atribueixi a un dels dos la facultat de decidir. Si els desacords es repeteixen, el jutge pot, a més, repartir entre ells les funcions de la potestat per un termini màxim de dos anys. Preparem i defensem aquestes sol·licituds, i també la mediació a la qual la llei permet acudir en aquests casos.

Els pares administren els béns dels seus fills menors, però els actes d'especial transcendència, com vendre o gravar un immoble del fill, renunciar a un crèdit o repudiar una herència que li correspon, requereixen autorització judicial. A Catalunya aquesta autorització es pot substituir pel consentiment en escriptura pública del mateix fill, si té almenys setze anys, o dels seus dos parents més pròxims. Tramitem aquestes autoritzacions i consentiments perquè l'acte respongui a l'interès del menor i compti amb les garanties que la llei exigeix.

Els fills tenen dret a relacionar-se amb els seus avis, els seus germans i altres persones pròximes, i els pares només ho poden impedir si hi ha una justa causa. Defensem aquest dret quan la relació s'interromp, també des de la posició dels avis que volen mantenir el contacte amb els seus néts. Intervenim, a més, en els procediments de privació de la potestat parental, que el jutge pot acordar quan un progenitor incompleix de manera greu o reiterada els seus deures, i en els de recuperació, quan ha cessat la causa que en va motivar la privació.

Acompanyem les famílies en totes les fases de l'adopció, des de la declaració d'idoneïtat i la tramitació administrativa fins a la seva constitució pel jutge, i també en l'adopció internacional i en el reconeixement a Espanya de les adopcions constituïdes a l'estranger.

Hem intervingut amb èxit en l'adopció de persones majors d'edat, que el Codi civil de Catalunya només admet si l'adoptat, major d'edat o emancipat, ha conviscut ininterrompudament amb l'adoptant des d'abans de complir catorze anys, o ha estat en acolliment preadoptiu almenys els sis mesos immediatament anteriors a la majoria d'edat o a l'emancipació, i en tots dos casos ha continuat convivint-hi sense interrupció. És la via perquè, quan aquest fill ja és major d'edat, qui l'ha criat com a propi sigui també, legalment, el seu pare o la seva mare. L'abast d'aquest últim requisit no és pacífic. En un assumpte dirigit per aquest despatx, l'Audiència Provincial de Barcelona va admetre que n'hi ha prou amb la convivència ininterrompuda fins a la majoria d'edat, sense exigir que continuï després.

L'acolliment familiar permet que un menor que no pot viure amb els seus pares sigui atès per una altra persona o família, inclosos els seus propis parents. A Catalunya pot ser simple, que és temporal, permanent o preadoptiu, com a pas previ a l'adopció. Orientem les famílies acollidores i les d'origen sobre els seus drets, el règim de visites i relació i el pas de l'acolliment a l'adopció.

La persona adoptada té dret, des que és major d'edat o està emancipada, a conèixer la identitat dels seus progenitors biològics. L'assessorem en l'exercici d'aquest dret, que no altera la filiació adoptiva.

Quan a un menor li falten els elements bàsics per al seu desenvolupament o pateix maltractaments o abusos, i la seva protecció exigeix separar-lo de la seva família, l'Administració de la Generalitat el pot declarar en situació de desemparament i assumir-ne la tutela, cosa que suspèn la potestat dels pares. Defensem els pares i la família extensa que s'oposen a aquesta declaració davant del jutjat, en el termini de dos mesos que estableix la Llei d'Enjudiciament Civil, i en les sol·licituds per deixar-la sense efecte quan canvien substancialment les circumstàncies que la van motivar.

Assessorem també en la tutela dels menors que no estan sota la potestat dels seus pares, en la designació de tutor que els pares poden fer en escriptura pública, testament o codicil per al cas que els seus fills menors quedin sense ningú que exerceixi la potestat, en la defensa judicial quan els interessos del menor es contraposen als dels qui el representen i en l'emancipació.

Des del 2021 ja no es pot incapacitar una persona. La reforma estatal de la Llei 8/2021 i, a Catalunya, el Decret llei 19/2021 van substituir la incapacitació i la tutela dels adults per mesures de suport que respecten la seva voluntat i les seves preferències. A Catalunya, la principal és l'assistència, que es pot constituir davant de notari o davant del jutge i l'abast de la qual s'ajusta al que la persona necessita.

La Llei 13/2026, del 3 d'agost, que entrarà en vigor el 4 de febrer de 2027, substitueix el règim provisional del Decret llei 19/2021 per una regulació completa dels suports en el Codi civil de Catalunya. Distingeix els suports formalitzats dels no formalitzats, regula l'assistència d'acompanyament, de cooperació i de representació, i reforça els poders preventius i les salvaguardes davant dels abusos.

Ajudem a atorgar poders preventius, que permeten a una persona decidir avui qui actuarà per ella si en el futur no pot fer-ho, i ens ocupem de la constitució, la revisió i el retiment de comptes de les mesures de suport. Intervenim també en la revisió de les tuteles i curateles constituïdes abans de la reforma i en els conflictes que sorgeixen quan qui presta el suport actua en el seu propi interès.

Els parents més pròxims estan obligats a prestar-se aliments, és a dir, el que és necessari per viure, quan un d'ells no pot atendre les seves necessitats amb els seus propis mitjans. A Catalunya l'obligació s'estén, entre altres, als pares i els fills, als avis i els néts i als germans, tot i que els germans majors d'edat sense discapacitat només tenen dret al que és necessari per a la vida.

És freqüent que els fills hagin d'atendre un pare o una mare grans que no es poden mantenir amb els seus recursos, o que aquesta càrrega no es reparteixi per igual entre els germans. Assessorem sobre qui està obligat, en quin ordre i en quina proporció segons els recursos de cadascú, i reclamem els aliments quan no es presten de manera voluntària. Convé fer-ho aviat, perquè només es deuen des que es reclamen, judicialment o extrajudicialment, i no els d'abans.