Anna Montserrat

Anna Montserrat

Advocada

Anna Montserrat Rincón es va graduar en Dret per la Universitat de Barcelona l'any 2004. Aquell mateix any va fer les pràctiques universitàries a les Oficines Judicials de Barcelona i, entre 2004 i 2005, va cursar el Postgrau en Pràctica Jurídica de l'Escola de Pràctica Jurídica de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona. L'abril de 2005 es va incorporar a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, on continua col·legiada i exercint en l'actualitat.

Es va incorporar a Alburquerque Abogados l'abril de 2005 i és sòcia del despatx des del 2015. Des del juny de 2019 és responsable del departament processal. Al llarg de la seva trajectòria ha mantingut una formació jurídica continuada, participant regularment en cursos, màsters, jornades i conferències organitzats per diferents institucions i entitats del sector, amb especial atenció al Dret civil, el Dret concursal i el Dret societari.

La seva pràctica professional es concentra en el Dret processal, especialment en les jurisdiccions civil i mercantil, àmbit al qual es dedica des de l'inici de la seva carrera. Compta així mateix amb una sòlida experiència en Dret civil patrimonial, amb particular dedicació a l'àmbit immobiliari i de l'habitatge, incloent-hi arrendaments urbans, propietat horitzontal, responsabilitat civil i controvèrsies relacionades amb la construcció, així com en matèria concursal. Assessora i defensa empreses immobiliàries, administradors de finques, entitats financeres, companyies de diferents sectors i particulars, tant en la prevenció i la gestió de controvèrsies com en la defensa dels seus interessos davant els tribunals.

Àrees de pràctica

Publicacions

Litigació

MASC i desnonament: criteris jurisprudencials sobre el contingut, la forma i el termini

Des del 3 d'abril de 2025, la Llei Orgànica 1/2025 ha introduït, amb caràcter general, un requisit de procedibilitat consistent en la realització prèvia d'una activitat negociadora o d'un mitjà adequat de solució de controvèrsies en els processos declaratius civils. En matèria d'arrendaments urbans, aquesta exigència ha generat problemes pràctics rellevants: identitat entre la reclamació extrajudicial i la demanda, acreditació de l'intent negociador, relació amb el requeriment que impedeix l'enervació, articulació en les reclamacions de rendes i en els desnonaments per expiració del termini contractual. A Catalunya, alguns òrgans judicials, com ara la Secció Civil de l'Audiència Provincial de Girona, han començat a perfilar criteris sobre el contingut, la forma i el termini del MASC exigible en els desnonaments, i configuren un nou mapa de pressupòsits processals de les accions arrendatícies.
Llegir-ne més
Assumpte rellevant

El que es va callar en el primer plet ja no es pot al·legar en el segon. Cosa jutjada i preclusió davant la reobertura d'un acord comunitari

Una societat propietària d'un habitatge va voler discutir per segona vegada, nou anys després, si la prohibició estatutària d'ús turístic del seu edifici li era aplicable. Ho va intentar amb un embolcall nou, impugnant el que s'havia dit en una junta posterior i recolzant-se en una sentència administrativa que havia obtingut entremig. El jutjat va apreciar l'excepció de cosa jutjada que va plantejar aquest despatx d'advocats de Barcelona en defensa de la comunitat de propietaris, va acordar el sobreseïment del procediment en la mateixa audiència prèvia i va imposar les costes a la demandant. El plet va acabar sense judici.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

Es pot imposar una reestructuració a qui hi vota en contra? L'arrossegament de creditors i socis

Una de les característiques més rellevants del nou sistema de reestructuració introduït per la Llei 16/2022 i per la Directiva (UE) 2019/1023 és la possibilitat que, en determinades condicions, un pla homologat afecti creditors que no hi han donat suport i fins i tot, en certs supòsits, classes senceres de creditors o els mateixos socis. Aquest arrossegament, conegut en la terminologia anglosaxona com a cram-down o cross-class cram-down, no significa que una majoria pugui imposar lliurement qualsevol solució. Està condicionat per la correcta formació de classes, per la valoració de l'empresa, pel tractament dels creditors dissidents i per la comparació amb l'alternativa concursal. Entendre aquests elements és essencial per comprendre com s'articula el poder de decisió en una reestructuració i quins límits jurídics té la imposició de sacrificis a qui hi vota en contra.
Llegir-ne més
Propietat horitzontal

Habitatges d'ús turístic i comunitats de propietaris a Catalunya: majoria de quatre cinquens, drets adquirits i eficàcia de les prohibicions estatutàries

La prohibició comunitària de l'ús turístic dels elements privatius s'ha convertit en un dels temes centrals de la propietat horitzontal catalana. El règim del Codi Civil de Catalunya, que permet aprovar aquestes prohibicions per majoria de quatre cinquens, s'ha consolidat davant del model estatal de l'art. 17.12 LPH. La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i les resolucions recents de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública han perfilat qüestions clau com la inscripció registral, la irretroactivitat de les limitacions i la protecció dels drets adquirits de qui ja exercia l'activitat turística. Aquest treball analitza, amb enfocament pràctic, la majoria exigida, l'eficàcia davant de tercers, la distinció entre propietaris anteriors i posteriors a l'acord i el paper de la qualificació registral.
Llegir-ne més
Responsabilitat civil

Més enllà dels terminis de la LOE: responsabilitat contractual d'arquitectes i legitimació de les comunitats després de la STS 860/2026

La Sentència del Tribunal Suprem 860/2026, de 4 de juny, aborda un supòsit en què una comunitat de propietaris exercita conjuntament accions de responsabilitat decennal de la Llei d'Ordenació de l'Edificació i accions contractuals de l'article 1101 del Codi Civil contra arquitecte superior i arquitecte tècnic. Les accions LOE contra els tècnics estaven prescrites, però el Tribunal Suprem confirma que això no elimina necessàriament la via contractual i reconeix la legitimació de la comunitat per exercitar les accions que originàriament corresponien a la cooperativa promotora. La resolució relativitza l'obstacle de l'article 1257 CC davant d'adquirents successius i comunitats de propietaris i permet aclarir la diferència entre terminis de garantia de la LOE, prescripció de l'article 18 LOE i prescripció de l'acció contractual.
Llegir-ne més
Fiscal

Venda de l'antic habitatge després d'una separació: quan es manté l'exempció per reinversió en l'IRPF

La transmissió de l'habitatge familiar després d'una separació, divorci o nul·litat planteja un problema recurrent en l'IRPF: pot el cònjuge que va haver d'abandonar el domicili continuar beneficiant-se de l'exempció per reinversió en habitatge habitual prevista a l'article 38 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, quan ven la seva part i adquireix un nou habitatge? La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 27 de maig de 2026, Secció Segona, recurs de cassació 6833/2024, confirma i consolida la doctrina iniciada per la STS 553/2023, de 5 de maig, i respon afirmativament: el cònjuge que abandona l'habitatge per imperatiu d'una resolució judicial pot complir el requisit d'ocupació exigit per a l'exempció quan l'altre cònjuge i els fills comuns han continuat residint-hi. La clau rau en la interpretació sistemàtica del concepte d'habitatge habitual de l'article 41 bis del Reglament de l'IRPF, aprovat pel Reial decret 439/2007, de 30 de març, i en la consideració de l'habitatge familiar com a unitat de referència.
Llegir-ne més
Herències i successions

Herències internacionals el 2026: residència habitual, professio iuris i prova del Dret estranger

Les successions internacionals s'han convertit en un terreny d'alta complexitat tècnica el 2026. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la sentència Isergartler, C‑618/24, de 26 de març de 2026, ha tornat a interpretar de manera àmplia el concepte de successió del Reglament (UE) 650/2012, i n'ha reforçat la vocació de regulació integral. Paral·lelament, una Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública de 27 d'abril de 2026 ha abordat una herència transfronterera i ha insistit en la correcta determinació de la residència habitual del causant, de la llei successòria aplicable i de la prova del Dret estranger, tot distingint acuradament entre certificat successori europeu i certificats successoris nacionals. Per a Catalunya, la combinació entre Reglament europeu, nacionalitat estrangera, residència a Catalunya i veïnatge civil català afegeix un nivell addicional de complexitat.
Llegir-ne més
Insolvència i concursal

Vendre el negoci abans de destruir-ne el valor: transmissió d'unitats productives en situacions d'insolvència

La insolvència d'una societat no implica necessàriament que el seu negoci no tingui valor. Una activitat pot ser econòmicament viable i, tanmateix, trobar-se atrapada en una estructura financera que ja no la pot sostenir. El Dret concursal espanyol ha evolucionat precisament per permetre que, en aquests casos, el negoci se separi de la societat insolvent i es transmeti com a unitat productiva a un tercer, tot preservant actius, contractes, activitat i, quan sigui possible, llocs de treball. La clau és actuar amb prou antelació: com més es prolonga el deteriorament financer, més es destrueix el valor que s'hauria pogut transmetre.
Llegir-ne més
Dret d'assegurances

Patinets, bicicletes elèctriques i assegurança obligatòria: el nou mapa de la responsabilitat civil de la mobilitat personal el 2026

La Llei 5/2025 ha reformat de manera profunda el règim de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil en la circulació de vehicles de motor i ha creat, a més, una assegurança obligatòria específica per als vehicles personals lleugers, amb efectes des del 2 de gener de 2026. La reforma amplia el concepte legal de vehicle de motor, incorpora els canvis derivats de la Directiva (UE) 2021/2118 i reforça el sistema de protecció dels perjudicats, i redefineix el paper del Consorci de Compensació d'Assegurances. Aquest nou marc té un impacte directe sobre patinets, bicicletes elèctriques i altres mitjans de micromobilitat, i planteja qüestions pràctiques sobre quins vehicles s'han d'assegurar, la responsabilitat del propietari i del conductor, els accidents amb vianants i la concurrència amb assegurances de llar o de responsabilitat civil familiar.
Llegir-ne més
Processos i gestió en massa

Els MASC en la gestió de reclamacions en massa: com complir el requisit de procedibilitat sense convertir-lo en un tràmit formal

L'exigència d'acudir prèviament a un mitjà adequat de solució de controvèrsies ha introduït una nova fase en bona part de les reclamacions civils. Quan es gestionen centenars o milers d'expedients, el repte consisteix a sistematitzar aquesta negociació sense buidar-la de contingut, garantint la traçabilitat, el control dels terminis i l'anàlisi de les particularitats de cada assumpte.
Llegir-ne més
Assumpte rellevant

Tres instàncies perquè una renda revisada desplegui efectes des de la data pactada: la sentència no crea el contracte, el declara

El tribunal d'instància va declarar la nul·litat del contracte en què es fonamentava la nostra demanda i va condemnar en costes el nostre client. L'Audiència Provincial va revocar aquesta resolució, va declarar la validesa del contracte i va fixar la renda interessada, però en va limitar els efectes al moment de la seva pròpia sentència, tres anys després de la data pactada. El Tribunal Suprem, en sentència de desembre de 2025, va cassar la resolució d'apel·lació i va estimar íntegrament la demanda, amb una precisió d'abast general per a les clàusules de revisió de renda: la sentència que declara l'existència d'un acord no el constitueix, es limita a reconèixer-lo, i per això l'acord desplega els seus efectes des de la data fixada per les parts.
Llegir-ne més
Herències i successions

Pot una convivència convertir automàticament el supervivent en hereu? La successió intestada de les parelles estables catalanes davant el Tribunal Constitucional

La qüestió d'inconstitucionalitat 8613‑2024, admesa pel Tribunal Constitucional i encara en tramitació, ha col·locat al centre del debat els drets successoris intestats de les parelles de fet catalanes. El model del Codi Civil de Catalunya configura automàticament la parella estable per convivència i atribueix al convivent supervivent la condició d'hereu ab intestato a falta de descendents, i l'equipara al cònjuge vidu. Aquest article analitza l'abast d'aquesta equiparació, els problemes probatoris i d'autonomia personal que suscita, el conflicte entre progenitors i convivent i els possibles efectes d'una eventual declaració d'inconstitucionalitat sobre successions ja obertes, en un context d'alta litigiositat potencial.
Llegir-ne més
Assumpte rellevant

Adoptio imitatur naturam: l'Audiència de Barcelona admet l'adopció d'un fill major d'edat per qui va exercir de pare des de la primera infància

L'Audiència Provincial de Barcelona va estimar el recurs d'apel·lació interposat per aquest despatx i va constituir l'adopció d'una persona major d'edat per qui havia estat el seu pare des que tenia menys d'un any. El Tribunal d'Instància l'havia denegada perquè entenia que no es complia el requisit legal de convivència ininterrompuda.
Llegir-ne més