01.Un habitatge per a l'avi i un préstec entre tres
A finals de 2016, una família va decidir comprar un habitatge a Barcelona, amb una plaça d'aparcament i un traster, perquè hi visqués l'avi. Van comprar quatre persones. Dues germanes, el marit d'una d'elles i un nebot de totes dues, fill d'un germà ja difunt. La propietat es va repartir per terços entre les tres branques de la família. Una de les germanes va adquirir dues sisenes parts, el nebot dues més, i l'altra germana i el seu marit una sisena part cadascun.
El preu va ser de dos-cents cinquanta mil euros i es va finançar completament. Aquell mateix dia van signar amb un banc un préstec hipotecari pel mateix import, garantit amb hipoteca sobre les tres finques comprades. Els prestataris van ser les dues germanes i el nebot. Com que el préstec cobria el cent per cent del preu, el banc va exigir una segona garantia, i el matrimoni va hipotecar també el seu propi habitatge habitual, tot i que el marit no era deutor del préstec. Els tres prestataris responien solidàriament davant del banc, i les quotes es pagaven des d'un compte comú que tots alimentaven.
02.Una assegurança de vida sobre una sola persona
També aquell mateix dia, el nebot va subscriure una assegurança de vida vinculada al préstec, amb un capital assegurat de cent setanta-cinc mil euros i amb el banc com a beneficiari. L'assegurança no cobria el seu terç del deute, uns vuitanta-tres mil euros, sinó el setanta per cent del préstec, més del doble del que li corresponia en la relació interna entre els deutors.
La raó per la qual l'assegurança va recaure sobre ell es va acreditar en la segona instància, en la vista de l'apel·lació, amb el testimoni de l'empleat del banc que va tramitar l'operació. L'assegurança es va contractar per obtenir una bonificació en el tipus d'interès, que s'aplicava a tota la quota del préstec. Per obtenir-la n'hi havia prou que la contractés un dels prestataris, i la família va decidir que fos el nebot. La prima, a més, no la pagava ell sol, perquè estava domiciliada en el compte del préstec, el mateix compte comú del qual sortien les quotes.
El nebot va morir el 2017, menys d'un any després de la signatura. La seva mare va ser la seva única hereva. L'asseguradora va pagar al banc els cent setanta-cinc mil euros, el banc els va aplicar a amortitzar el préstec, el capital pendent va baixar a una mica més de setanta mil euros i la quota mensual es va reduir per a tots els deutors.
03.La demanda de l'hereva
El 2021, l'hereva va demandar els altres tres copropietaris. Va exercir l'acció de divisió de la cosa comuna, per posar fi a la copropietat, i hi va plantejar la liquidació dels comptes entre els comuners. La seva tesi sobre l'assegurança era senzilla. Davant del banc, els deutors són solidaris, però entre ells el deute es divideix en parts iguals, i l'assegurança és un contracte del nebot del qual no es poden beneficiar tercers aliens a ell. Per tant, els cent setanta-cinc mil euros s'havien d'imputar íntegrament al terç del seu fill, que quedava així pagat, i els altres deutors li havien de compensar el que l'asseguradora havia pagat de més sobre aquella quota.
En termes pràctics, la pretensió suposava que les altres dues deutores, les nostres clientes, que no havien rebut ni un euro de l'assegurança, li restituïssin cadascuna la tercera part del que havia pagat l'asseguradora, més de cinquanta-vuit mil euros cadascuna i més de cent setze mil en total, a descomptar en repartir el valor de les finques, com si l'amortització hagués estat un pagament fet pel seu fill en benefici dels altres.
Els nostres clients s'hi van oposar. Van sostenir que hi havia un pacte entre els comuners de no dividir mentre visqués l'avi, que era la raó de ser de la compra, i que l'assegurança de vida, contractada per garantir el préstec comú, havia de beneficiar tots els deutors per igual.
04.Una primera instància que va deixar sense resoldre la qüestió principal
L'avi va morir el 2023, mentre es tramitava el plet i pocs dies abans de la data del judici. El Jutjat va suspendre el judici, va demanar a les parts conclusions per escrit i va dictar sentència el juny de 2023 sense sentir els testimonis. Va declarar la divisió de la comunitat, va declarar que les finques eren indivisibles als efectes de l'article 552-11.5 del Codi civil de Catalunya i va condemnar en costes els nostres clients. Sobre el pacte d'indivisió va dir que, mort l'avi, era irrellevant si havia existit. I sobre l'assegurança de vida no va dir res, perquè va considerar que la liquidació dels comptes entre els comuners corresponia a l'execució.
Les dues parts van demanar, sense èxit, que la sentència es completés amb un pronunciament sobre l'assegurança, i totes dues van recórrer en apel·lació per incongruència omissiva.
05.La nostra tesi
En l'apel·lació, els advocats del despatx vam sostenir que la qüestió de l'assegurança s'havia de resoldre atenent el que realment es va contractar i per a què. Vam partir de dos preceptes. L'article 1145 del Codi civil disposa que “El pagament fet per un dels deutors solidaris extingeix l'obligació” i que “El qui va fer el pagament només pot reclamar dels seus codeutors la part que correspongui a cadascun, amb els interessos de la bestreta”. I l'article 88 de la Llei de Contracte d'Assegurança estableix que “La prestació de l'assegurador s'ha de lliurar al beneficiari, en compliment del contracte, fins i tot contra les reclamacions dels hereus legítims i creditors de qualsevol classe del prenedor de l'assegurança”.
D'aquí en vam extreure la primera idea. El dret de repetició entre deutors solidaris pressuposa un pagament fet per un d'ells. Aquí no va pagar cap deutor. Va pagar l'asseguradora, en compliment de la seva pròpia obligació davant del banc, que era el beneficiari designat. El capital de l'assegurança mai no va entrar en el patrimoni del nebot ni va formar part de la seva herència, de manera que la seva hereva no havia pagat res que pogués reclamar als altres.
La segona idea era la voluntat de les parts, que resultava dels mateixos documents. El capital assegurat no es corresponia amb el terç del nebot, sinó amb el setanta per cent del préstec, que era a més el mínim que el banc exigia per bonificar el préstec, un avantatge que s'aplicava a la quota de tots. Si l'assegurança hagués tingut per objecte cobrir només la seva part, s'hauria contractat per vuitanta-tres mil euros i amb una prima molt inferior. La prima la pagaven tots des del compte comú. I la pòlissa designava el banc beneficiari per l'import del préstec pendent d'amortitzar, i només el que sobrés després de cancel·lar-lo aniria als hereus de l'assegurat, de manera que la seva destinació era reduir el deute únic, no una quota d'aquest.
Hi vam afegir un argument de coherència. Després de la mort, l'hereva va comunicar per escrit, a través del seu advocat, que continuaria atenent com a hereva la quota del préstec, i va continuar pagant el seu terç de les quotes, ja reduïdes per l'amortització. Aquesta conducta era incompatible amb la tesi que el deute del seu fill havia quedat saldat per l'assegurança.
I vam fonamentar la tesi en sentències d'audiències provincials que havien resolt supòsits semblants, entre les quals dues de la mateixa Audiència Provincial de Barcelona. La de la Secció Onzena de 15 de desembre de 2016 va declarar que la indemnització de l'assegurança de vida correspon al beneficiari designat i extingeix parcialment el deute davant de tots els deutors solidaris, no només davant d'un. I la de la Secció Primera, la sentència 218/2018, de 23 d'abril, en un cas en què cadascun dels dos prestataris havia contractat la seva pròpia assegurança per un capital superior a la seva meitat, en va deduir que volien cobrir tot el préstec i va concloure que l'amortització per l'asseguradora ho és d'un capital únic i que no genera dret de repetició, perquè no paga el deutor solidari sinó un tercer en virtut del contracte d'assegurança.
06.El que va resoldre l'Audiència
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona va resoldre els dos recursos en la seva sentència de 13 d'octubre de 2026.
Sobre l'assegurança, la Sala comença reconeixent que no hi ha una jurisprudència uniforme. Exposa la tesi de l'hereva, que troba suport en una sentència de l'Audiència Provincial de València de 2008 per a la qual, en ser l'assegurança individual i la relació interna entre els codeutors de mancomunitat, la suma pagada per l'asseguradora s'ha d'imputar a la quota del deutor difunt. Exposa després la tesi contrària a través d'una sentència de l'Audiència Provincial d'Alacant de 2023, que nega el dret de repetició perquè qui reclamava no va pagar mai res, ja que la suma la va pagar l'asseguradora al banc, que era el beneficiari. Aquesta sentència es fonamenta al seu torn en una de l'Audiència Provincial de Cantàbria de 2012, segons la qual l'asseguradora no va prometre simplement el pagament d'una quantitat, sinó l'amortització del préstec, que va quedar objectivament reduït per a tots els deutors solidaris, i en la sentència de l'Audiència de Barcelona de 2018 que també nosaltres havíem invocat.
La Sala considera més ajustada a Dret aquesta última solució, “ateses les circumstàncies concurrents en el cas enjudiciat”, i n'explica quines són. Primer, la finalitat de la compra, servir d'habitatge habitual a l'avi, a la qual va contribuir tota la família, fins al punt que el matrimoni va hipotecar també el seu propi habitatge. Segon, les condicions del préstec. L'assegurança es va concertar per obtenir una bonificació en l'interès, n'hi havia prou que la contractés un sol prestatari i van ser els prestataris els qui van decidir que fos el nebot, de manera que no hi havia un interès particular seu a contractar-la, sinó la conveniència d'una bonificació que s'aplicava a tota la quota. I tercer, la prima es pagava des del compte del préstec, que es nodria dels ingressos de tots, i per tant la van pagar tots.
La conclusió és que l'amortització del capital derivada de l'assegurança de vida ha de beneficiar tots els deutors, i no només l'hereva de l'assegurat. La Sala va desestimar en aquest punt la pretensió de la demanda i el recurs de l'hereva.
Per això l'Audiència va revocar la condemna en costes de primera instància que s'havia imposat als nostres clients i va acordar que cada part pagués les causades a la seva instància i les comunes per meitat. No va imposar les costes de l'apel·lació a cap part, perquè totes dues s'havien vist obligades a recórrer per la manca de pronunciament de la sentència de primera instància.
No va prosperar, en canvi, la nostra defensa del pacte d'indivisió. Sosteníem que el tribunal havia de resoldre d'acord amb la situació existent quan es va presentar la demanda, quan l'avi era viu, i pronunciar-se sobre si el pacte existia. La Sala va entendre que aplicar de manera mecànica aquesta regla conduiria a un resultat artificiós, perquè no respondria a la realitat dels fets, i dilatori, perquè obligaria l'hereva a presentar de nou la mateixa demanda, i que la mort de l'avi posava fi al pacte invocat. La sentència no és ferma. Aquest despatx interposarà recurs de cassació sobre el pacte d'indivisió i les seves conseqüències, i l'assumpte està pendent de recurs de cassació. Mentre la sentència no sigui ferma, també el pronunciament sobre l'assegurança es podria revisar si l'altra part la recorre.
07.Per què aquesta sentència importa
La qüestió és freqüent i està lluny de ser pacífica. Diverses persones, sovint d'una família, compren juntes un habitatge amb un préstec solidari, i el banc hi vincula una assegurança de vida que no sempre contracten tots ni per la mateixa suma. Quan mor l'assegurat sorgeix una pregunta que el contracte rarament respon. L'amortització que paga l'assegurança és un pagament fet en nom del difunt, que els seus hereus poden repetir dels altres, o és la reducció d'un deute comú que beneficia tothom?
Les audiències provincials han donat respostes diferents, i la mateixa sentència ho reconeix. Per això té valor que l'Audiència Provincial de Barcelona, amb aquesta sentència de la seva Secció Dissetena, se sumi a les de la Secció Onzena de 2016 i la Secció Primera de 2018 en el mateix sentit. Tres seccions diferents de la mateixa Audiència han arribat al mateix resultat en supòsits semblants, cosa que dona una orientació clara, encara que no vinculant, de com s'està resolent la qüestió a Barcelona.
La sentència aporta a més un matís que, al nostre parer, és el seu principal ensenyament. La Sala no afirma que l'assegurança d'un dels prestataris beneficiï sempre tots. Resol atenent les circumstàncies del cas, i les que destaca són tres fets que es poden provar, que són per a què es va comprar el bé, per a què es va contractar l'assegurança i qui va pagar la prima. Que l'assegurat sigui un de sol no és decisiu. El decisiu és si l'assegurança servia a l'interès comú dels deutors o a l'interès particular de l'assegurat.
Llegida així, la sentència permet distingir. Si l'assegurança la contracta un sol prestatari per la part del deute que li correspon, la paga de la seva butxaca i respon a la seva pròpia previsió, la tesi de la imputació a la seva quota té més fonament. És el terreny en què es movia la sentència de València, que partia d'una assegurança individual de la qual el difunt era alhora prenedor i assegurat. Si, com en aquest cas, el capital assegurat excedeix de molt la seva part, l'assegurança es contracta per obtenir un avantatge de què gaudeixen tots i la prima surt del compte comú, l'amortització és una reducció del deute únic, i l'hereva no pot reclamar als altres un pagament que el seu causant no va fer mai.
08.El que convé preveure en signar
La lliçó pràctica per a qui compra amb altres és que la resposta depèn de la prova, i la prova es pot preparar el dia de la signatura. Si diversos prestataris contracten un préstec i només un s'assegura, convé deixar per escrit, en un document signat per tots, per a què es contracta l'assegurança, com es pagarà la prima i quin efecte tindrà l'amortització entre els deutors. Aquest document pot estalviar anys de plet.
I per a qui hereta un prestatari assegurat, la sentència adverteix que reclamar als codeutors la part amortitzada per l'assegurança exigeix alguna cosa més que invocar la presumpció de divisió del deute de l'article 1138 del Codi civil. Al nostre parer, haurà de provar que l'assegurança responia a l'interès exclusiu del causant. Quan el capital assegurat supera la seva part, la prima la van pagar tots i l'assegurança va comportar un avantatge comú, aquesta prova és molt difícil.
Veure totes les publicacions relacionades
