Qui cobra l'assegurança de vida si el beneficiari ha mort o no n'hi ha cap?

Si hi havia diversos beneficiaris i un d'ells va morir abans que l'assegurat, en principi la seva part se suma a la dels altres. Si era l'únic, s'aplica l'ordre que moltes pòlisses preveuen per a aquests casos, per exemple el cònjuge, els fills, els pares i els hereus. Si no hi ha cap beneficiari designat ni regles a la pòlissa per saber qui ho és, els diners passen al patrimoni de qui va contractar l'assegurança. Si era el difunt, els cobren els seus hereus com a part de l'herència. Si el beneficiari va morir després que l'assegurat sense arribar a cobrar, s'entén que el dret ja era seu i són els seus propis hereus qui cobren.

Alburquerque Abogados

José Manuel Alburquerque

Quan el beneficiari va morir abans

  • Si n'hi havia diversos, la part de qui va morir se suma a la dels altres, llevat que la pòlissa li hagi previst un substitut. Si la pòlissa deia “els meus fills”, els fills de qui va morir en poden ocupar el lloc, perquè la llei inclou en aquesta fórmula tots els descendents amb dret a heretar.
  • Si era l'únic, s'aplica l'ordre de beneficiaris que tingui la pòlissa per si falta el designat. Un de molt habitual és el cònjuge no separat, després els fills, després els pares i per últim els hereus.
  • Si la pòlissa no té aquest ordre, el capital passa al patrimoni del prenedor, és a dir, de qui va contractar l'assegurança.
  • Si van morir en el mateix accident sense que se sàpiga qui va morir primer, la llei presumeix que van morir alhora. Aleshores s'aplica el mateix que si el beneficiari hagués mort abans.

Quan el beneficiari va morir després

S'entén que el dret al capital neix amb la mort de l'assegurat. Si el beneficiari era viu en aquell moment, els diners ja eren seus encara que morís abans de cobrar-los. Els reclamen els seus hereus, no els de l'assegurat.

Quan els diners van a l'herència

Si el capital passa al patrimoni del prenedor i aquest era el difunt, forma part de la seva herència. El cobren els hereus segons el testament o la llei, respon dels deutes del difunt i qui renunciï a l'herència no el cobra. Tingui en compte que no n'hi ha prou que el nom d'algú aparegui a la sol·licitud de l'assegurança. La designació ha de constar a la pòlissa, en un escrit comunicat a l'asseguradora o al testament.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.