Responsabilitat notarial a Catalunya: Codi Civil, CCCat i prescripció després de la STS 506/2026
La Sentència del Tribunal Suprem 506/2026, de 7 d'abril, aborda de manera directa quin règim de prescripció s'aplica a una acció de responsabilitat contractual contra un notari per una escriptura atorgada a Catalunya. L'Audiència Provincial havia considerat aplicable el termini de deu anys del Codi Civil de Catalunya per a les accions personals, però el Tribunal Suprem revoca aquest plantejament i conclou que s'ha d'aplicar el Codi Civil estatal. El raonament es fonamenta en el fet que la responsabilitat notarial està vinculada a l'ordenació dels instruments públics, matèria de competència exclusiva de l'Estat, i en la necessitat d'una resposta uniforme amb independència del districte notarial en què es produeixi l'actuació negligent.
1.El cas: escriptura defectuosa a Catalunya i discussió sobre el termini de prescripció
La STS 506/2026 resol un recurs de cassació interposat pels hereus d'una compradora contra la sentència de l'Audiència Provincial de Castelló que havia confirmat la desestimació de la seva demanda de responsabilitat contractual contra una notària, perquè considerava prescrita l'acció. L'origen del litigi se situa en una escriptura pública de compravenda atorgada a Tortosa el 2006, per la qual la compradora va adquirir un habitatge a l'Ampolla i es va subrogar en un préstec hipotecari. A l'escriptura es va fer constar, per manifestació de l'apoderat de la promotora, que el capital disposat del préstec respecte de la finca era de 44.000 euros, dada que va resultar ser falsa, perquè el capital realment disposat ascendia a 82.250 euros, una part de la qual es va disposar amb posterioritat a la compravenda.
La compradora va lliurar diverses quantitats a la promotora creient que es destinaven a amortitzar el préstec, i anys després va descobrir que la promotora havia deixat de pagar les quotes i que les quantitats lliurades no s'havien aplicat a l'amortització. L'entitat financera va iniciar l'execució hipotecària, que va culminar amb l'adjudicació de l'habitatge. La compradora va morir i els seus pares, com a hereus, van exercitar una acció de responsabilitat contractual contra la notària per manca de diligència en la comprovació de la realitat de les manifestacions del venedor sobre l'import disposat del préstec, sobre la base dels articles 1101, 1104 i 1544 del Codi Civil, en la Llei del Notariat i en el Reglament Notarial.
El Jutjat de Primera Instància va desestimar la demanda i va apreciar la prescripció de l'acció amb aplicació del termini de deu anys de l'article 121‑20 del Codi Civil de Catalunya, computat des de la data de l'escriptura. L'Audiència Provincial va confirmar la prescripció i va considerar que, encara que les obligacions notarials són de competència estatal, en no existir en la normativa estatal un termini específic de prescripció, esqueia aplicar el CCCat com a dret civil comú a Catalunya. El Tribunal Suprem revoca aquest criteri i declara que la prescripció de l'acció de responsabilitat notarial s'ha de regir pel Codi Civil estatal.
2.Competència exclusiva estatal en matèria notarial i necessitat de resposta uniforme
El nucli de la STS 506/2026 rau en la identificació de l'ordenament aplicable a la prescripció de l'acció de responsabilitat contra el notari. La Sala parteix de l'article 149.1.8 de la Constitució, que atribueix a l'Estat competència exclusiva sobre l'ordenació dels registres i instruments públics. La Llei del Notariat i el Reglament Notarial, dictats a l'empara d'aquesta competència, regulen la funció notarial, la naturalesa i els efectes de l'instrument públic, les obligacions del notari i el seu règim de responsabilitat.
El Tribunal Suprem raona que la responsabilitat contractual del notari per mala praxi en l'autorització d'escriptures s'insereix en aquest àmbit de competència exclusiva estatal. L'acció exercitada es fonamenta en la Llei del Notariat, en el Reglament Notarial i en els articles 1101, 1104 i 1544 del Codi Civil, que regulen l'arrendament de serveis i la responsabilitat per incompliment. Encara que la normativa notarial no conté un termini específic de prescripció per a l'acció de responsabilitat, la llacuna s'ha d'integrar amb el mateix Codi Civil estatal, com a dret civil comú supletori de la legislació estatal, i no amb el Codi Civil de Catalunya.
La Sala destaca la necessitat d'una resposta uniforme en matèria de responsabilitat notarial, amb independència del districte notarial en què es produeixi l'actuació negligent. Si s'admetés que la prescripció de l'acció de responsabilitat contra el notari varia segons el dret civil territorial aplicable a la comunitat autònoma on es va atorgar l'escriptura, es produiria una fragmentació injustificada en un àmbit que la Constitució reserva a l'Estat. La funció notarial i l'ordenació dels instruments públics s'han de regir per criteris homogenis a tot el territori nacional, també pel que fa a la prescripció de les accions de responsabilitat derivades d'aquesta funció.
3.Codi Civil estatal com a dret supletori i rebuig del termini del CCCat
La STS 506/2026 recorda la doctrina del Ple sobre l'aplicació preferent del termini de prescripció previst en la normativa estatal especial quan l'obligació neix d'una llei estatal dictada a l'empara d'una competència exclusiva. En matèries com ara les condicions generals de la contractació i el consum, la Sala ha afirmat que la normativa aplicable, inclosa la prescripció, és l'estatal, no l'autonòmica, quan la competència correspon a l'Estat. Aquesta lògica es trasllada a l'àmbit notarial.
En el cas analitzat, l'Audiència havia aplicat l'article 121‑20 del Codi Civil de Catalunya, que estableix un termini de deu anys per a les accions personals que no tenen assenyalat un termini específic, computat des que l'acció es pot exercitar. El Tribunal Suprem considera errònia aquesta aplicació. L'acció de responsabilitat contra el notari es fonamenta en normativa estatal i en el Codi Civil, i la llacuna sobre prescripció s'ha d'integrar amb l'article 1964 CC, que fixa el termini general de prescripció de les accions personals. Després de la reforma de 2015, aquest termini és de cinc anys des que es pugui exigir el compliment de l'obligació, encara que en el cas concret, per la data de l'escriptura i dels fets, la Sala ha de tenir en compte el règim transitori.
El Tribunal no entra en el còmput detallat del termini, perquè la seva decisió es limita a declarar que l'Audiència va aplicar un ordenament incorrecte i a retornar les actuacions perquè es dicti una nova sentència sobre el fons, desestimada l'excepció de prescripció. El que és rellevant és l'afirmació que el Codi Civil estatal, i no el CCCat, regeix la prescripció de l'acció de responsabilitat contractual contra el notari per mala praxi en l'autorització d'instruments públics.
4.Responsabilitat contractual del notari i naturalesa de l'acció exercitada
La STS 506/2026 confirma que la responsabilitat civil del notari per l'exercici de la seva funció es configura, en principi, com a responsabilitat contractual, vinculada a la qualificació dels seus serveis com a arrendament de serveis. L'article 1544 CC defineix l'arrendament de serveis com aquell pel qual una de les parts s'obliga a prestar a l'altra un servei per preu cert, i la doctrina i la jurisprudència han enquadrat tradicionalment la relació entre notari i client en aquesta figura, encara que amb matisos derivats de la funció pública del notari.
L'acció exercitada pels hereus de la compradora es basa en l'incompliment de les obligacions professionals del notari, en particular en la manca de comprovació de la realitat de les manifestacions del venedor sobre el capital disposat del préstec i en la manca d'advertiment a la compradora dels riscos derivats de la subrogació. S'invoquen els articles 1101 i 1104 CC, que regulen la responsabilitat per dol, negligència o morositat en el compliment de les obligacions, i l'obligació d'actuar amb la diligència d'un bon pare de família.
El Tribunal Suprem no entra en el fons de la responsabilitat, perquè la qüestió plantejada en cassació es limita a la prescripció. Tanmateix, la qualificació de l'acció com a contractual i la seva vinculació a la normativa notarial estatal reforcen la conclusió que el règim de prescripció aplicable és el del Codi Civil, no el del Codi Civil de Catalunya. La responsabilitat notarial se situa en la intersecció entre funció pública i relació contractual, però el seu ancoratge en la competència exclusiva estatal sobre instruments públics determina l'aplicació del dret civil comú pel que fa a la prescripció.
5.Conflicte interterritorial, dret civil català i abast de la decisió
La STS 506/2026 s'inscriu en el context del pluralisme civil espanyol, en què coexisteixen el Codi Civil estatal i diversos drets civils autonòmics, entre els quals el Codi Civil de Catalunya. La qüestió de quin ordenament regeix la prescripció d'una acció concreta depèn de la matèria de què es tracti i de la competència atribuïda per la Constitució. En matèries de competència exclusiva estatal, com ara l'ordenació dels instruments públics, el dret civil comú supletori del Codi Civil preval sobre els drets civils territorials.
La decisió del Tribunal Suprem no nega la vigència del Codi Civil de Catalunya en el seu àmbit propi, ni qüestiona l'aplicació del CCCat a les relacions civils que se situen en la competència de la comunitat autònoma, com ara successions, obligacions i contractes en general, règim econòmic matrimonial o propietat horitzontal. El que afirma és que, quan l'acció es fonamenta en normativa estatal dictada a l'empara d'una competència exclusiva, la integració de llacunes, inclosa la prescripció, s'ha de fer amb el Codi Civil estatal, per garantir la uniformitat i evitar solucions divergents segons el territori.
En l'àmbit notarial, això significa que la responsabilitat contractual del notari per mala praxi en l'autorització d'instruments públics, encara que l'escriptura s'atorgui a Catalunya i les parts tinguin veïnatge civil català, es regeix pel Codi Civil estatal pel que fa a la prescripció. La resposta ha de ser la mateixa a Tortosa, a Barcelona o a qualsevol altre districte notarial, perquè la funció notarial i l'ordenació dels instruments públics són matèries reservades a l'Estat.
6.Conclusió: responsabilitat notarial a Catalunya i prescripció conforme al Codi Civil
La STS 506/2026 ofereix una resposta clara a la qüestió de si la responsabilitat civil contractual del notari a Catalunya prescriu conforme al Codi Civil estatal o al Codi Civil de Catalunya. El Tribunal Suprem conclou que s'ha d'aplicar el Codi Civil, perquè la responsabilitat notarial està vinculada a l'ordenació dels instruments públics, matèria de competència exclusiva estatal, i per la necessitat d'una resposta uniforme amb independència del districte notarial en què es produeixi l'actuació negligent.
La sentència combina responsabilitat professional, dret civil català, conflicte interterritorial i prescripció, i fixa una doctrina rellevant per a la litigació a Catalunya i a la resta d'Espanya. Les accions de responsabilitat contractual contra notaris per mala praxi en l'autorització d'escriptures atorgades a Catalunya es regiran, pel que fa a la prescripció, per l'article 1964 CC i per la normativa estatal, no pel termini general del CCCat. Per a la pràctica forense, la decisió és un recordatori que la identificació de l'ordenament aplicable a la prescripció exigeix atendre la matèria i la competència constitucional, i que en àmbits com la funció notarial la uniformitat estatal preval sobre les solucions territorials.
