Cessió encoberta en arrendaments d'hotel mitjançant venda de participacions. Autonomia societària, frau de llei i aixecament del vel

En el negoci hoteler és freqüent que l'arrendatari de l'immoble o de la indústria sigui una societat de capital i que l'explotació s'articuli mitjançant contractes d'arrendament de local de negoci subjectes a la Llei 29/1994, d'Arrendaments Urbans, o d'arrendament d'indústria regits pel Codi Civil. En aquest context, la venda de participacions o accions de la societat arrendatària planteja la qüestió de si pot constituir una cessió inconsentida o un traspàs encobert del contracte, especialment quan hi ha clàusules de prohibició de cessió o de traspàs. La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem ha afirmat de manera reiterada que, com a regla general, la transmissió de participacions no implica cessió del contracte, perquè la personalitat jurídica de la societat arrendatària roman inalterada. Tanmateix, aquesta regla cedeix quan l'operació societària és merament instrumental i persegueix eludir una prohibició contractual, i es pot apreciar frau de llei d'acord amb l'article 6.4 del Codi Civil i aplicar l'aixecament del vel. L'article analitza aquesta tensió entre autonomia societària i frau de llei, distingeix el règim de l'arrendament de local de negoci subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans i el de l'arrendament d'indústria hotelera regit pel Codi Civil, i ordena els elements indiciaris que la jurisprudència considera rellevants per qualificar una venda de participacions com a cessió encoberta, amb especial atenció a la pràctica contractual en el sector hoteler.

01.Arrendament de local de negoci d'hotel i arrendament d'indústria hotelera: dos règims jurídics diferents

En l'àmbit hoteler es poden configurar dos tipus d'arrendament amb conseqüències jurídiques molt diferents. Quan l'objecte principal del contracte és l'immoble en si mateix, l'edifici hoteler com a continent, i l'explotació hotelera va a càrrec de l'arrendatari, ens trobem davant d'un arrendament per a ús diferent del d'habitatge en el sentit de l'article 3 de la Llei 29/1994, d'Arrendaments Urbans. En aquest cas s'aplica el Títol III de la Llei d'Arrendaments Urbans i, supletòriament, el Codi Civil d'acord amb l'article 4.3 de la mateixa llei. L'arrendament de local de negoci d'hotel es regeix per les normes específiques de la Llei d'Arrendaments Urbans sobre durada, renda, cessió i sotsarrendament, amb especial rellevància de l'article 32, que permet la cessió del contracte i el sotsarrendament del local llevat de pacte en contrari, i de l'article 34, que regula el traspàs de local de negoci.

Quan l'objecte del contracte no és només l'immoble, sinó una unitat productiva organitzada i en funcionament, integrada per l'edifici, les instal·lacions, el mobiliari, les llicències, la clientela i altres elements materials i immaterials, ens trobem davant d'un arrendament d'indústria hotelera. En aquest supòsit s'exclou l'aplicació de la Llei d'Arrendaments Urbans i regeixen el Codi Civil i el que han pactat les parts, en virtut dels articles 1255 i 1258 del Codi Civil, que consagren l'autonomia de la voluntat i la força vinculant dels contractes, i dels articles 1124, 1550 i 1551, que regulen la resolució per incompliment i les obligacions de l'arrendador i de l'arrendatari. La jurisprudència civil ha subratllat que l'arrendament d'indústria es caracteritza per la transmissió del gaudi d'una empresa en funcionament, i que el seu règim jurídic es construeix sobre la llibertat de pacte, sense les limitacions específiques de la Llei d'Arrendaments Urbans.

Aquesta distinció és decisiva per analitzar la cessió del contracte i l'efecte de la venda de participacions de la societat arrendatària. En l'arrendament de local de negoci subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans, la cessió es regeix per l'article 32, que permet a l'arrendatari cedir el contracte sense necessitat de consentiment de l'arrendador llevat de pacte en contrari, i el traspàs es regula a l'article 34, amb un règim específic d'indemnització i subrogació. En l'arrendament d'indústria hotelera, la cessió del contracte es regeix pel Codi Civil i pel que s'ha pactat, de manera que, llevat de previsió contractual, la cessió requereix el consentiment de l'arrendador, i la prohibició de cessió pot tenir caràcter essencial, vinculada a la identitat de l'explotador de la indústria.

02.Venda de participacions de la societat arrendatària i regla general d'autonomia societària

La qüestió central és si la venda de participacions o accions de la societat arrendatària es pot considerar cessió del contracte d'arrendament o traspàs encobert. La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem ha afirmat de manera reiterada que, com a regla general, la transmissió de participacions no implica cessió del contracte, perquè la personalitat jurídica de la societat arrendatària roman inalterada. La societat continua sent la titular del contracte, i el canvi de socis o de control no introdueix un tercer en la relació arrendatícia.

El Tribunal Suprem ha subratllat que la societat té personalitat jurídica pròpia, diferent de la dels seus socis, d'acord amb l'article 1 de la Llei de Societats de Capital, i que la transmissió de participacions afecta l'estructura interna de la societat, però no la seva identitat com a part del contracte. En conseqüència, la venda de participacions no es pot equiparar automàticament a una cessió del contracte ni a un traspàs, i no vulnera per si mateixa les clàusules de prohibició de cessió o de traspàs.

Aquesta regla general s'aplica tant als arrendaments de local de negoci subjectes a la Llei d'Arrendaments Urbans com als arrendaments d'indústria hotelera regits pel Codi Civil. En tots dos casos, mentre la societat arrendatària continuï sent la titular del contracte i l'explotadora de l'hotel, la transmissió de participacions no altera la relació arrendatícia. La jurisprudència de les audiències provincials ha seguit aquesta línia, i ha rebutjat demandes de resolució per cessió inconsentida quan l'únic fet acreditat era la venda de participacions de la societat arrendatària, sense prova de substitució real de l'explotador ni d'instrumentalitat de l'operació.

03.Frau de llei, aixecament del vel i cessió encoberta

La regla general d'autonomia societària cedeix quan l'operació societària és merament instrumental i persegueix eludir una prohibició contractual de cessió o de traspàs. L'article 6.4 del Codi Civil estableix que els actes realitzats a l'empara d'una norma que persegueixin un resultat prohibit per l'ordenament o contrari a aquest es consideren realitzats en frau de llei i no impedeixen l'aplicació de la norma que es tracta d'eludir. En aquest context, la jurisprudència admet l'aixecament del vel societari quan la societat s'utilitza com a instrument per encobrir una cessió del contracte o un traspàs prohibit.

L'aixecament del vel és una tècnica jurisprudencial que permet al jutge penetrar en l'aparença formal de la persona jurídica per atendre la realitat econòmica de l'operació. En l'àmbit hoteler, l'aplicació de l'aixecament del vel exigeix acreditar que la transmissió de participacions no va ser una operació d'inversió o de reorganització societària, sinó un mecanisme per substituir l'arrendatari original en l'explotació de l'hotel, eludint la prohibició de cessió o de traspàs. La càrrega de la prova recau sobre qui al·lega el frau, i la jurisprudència insisteix que el frau de llei no es presumeix, sinó que requereix una prova reforçada.

Els elements indiciaris que la jurisprudència considera rellevants per apreciar una cessió encoberta inclouen la substitució real de l'explotador de l'hotel, manifestada en canvis de marca, de personal, de sistemes de gestió i de polítiques comercials; la conversió de la societat arrendatària en una entitat sense activitat pròpia, que es limita a mantenir el contracte mentre l'explotació efectiva es trasllada a una altra societat; l'existència de negocis coligats, com ara contractes de gestió, franquícia o arrendament de negoci, que transfereixen el risc i el benefici de l'explotació a un tercer; i la manca de justificació econòmica de l'operació societària més enllà de la transmissió del dret d'arrendament. Quan aquests indicis s'acumulen, el jutge pot concloure que la venda de participacions s'ha utilitzat en frau de llei per encobrir una cessió del contracte, i aplicar la norma prohibitiva de cessió o de traspàs, declarant la resolució del contracte o la ineficàcia de l'operació.

En l'arrendament de local de negoci subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans, l'apreciació de frau de llei pot conduir a l'aplicació de les conseqüències previstes a l'article 35 per a la cessió inconsentida o el traspàs no ajustat a la llei, incloses la resolució del contracte i la pèrdua de drets de l'arrendatari. En l'arrendament d'indústria hotelera regit pel Codi Civil, l'apreciació de frau de llei pot justificar la resolució per incompliment essencial d'acord amb l'article 1124, perquè s'ha vulnerat una clàusula de prohibició de cessió o de canvi d'explotador que es considera essencial per a l'arrendador.

04.Clàusules de canvi de control i prevenció contractual del risc

La protecció de l'arrendador davant d'operacions de venda de participacions que puguin alterar l'explotació de l'hotel no s'ha de basar únicament en la impugnació per frau de llei, sinó en la previsió contractual. La inclusió de clàusules de canvi de control és l'eina més eficaç per mitigar el risc de venda de participacions. Aquestes clàusules poden establir que la transmissió d'un determinat percentatge de participacions o accions de la societat arrendatària, o l'adquisició del control per un tercer, constitueix causa de resolució del contracte o exigeix el consentiment previ de l'arrendador.

En l'arrendament de local de negoci subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans, la clàusula de canvi de control s'integra en el règim de cessió de l'article 32 i de traspàs de l'article 34, i reforça la posició de l'arrendador davant de canvis societaris que, sense alterar formalment la titularitat del contracte, poden modificar substancialment l'explotació. En l'arrendament d'indústria hotelera regit pel Codi Civil, la clàusula de canvi de control es recolza en l'autonomia de la voluntat de l'article 1255 i es pot configurar com a condició resolutòria expressa, vinculada a la identitat de l'explotador i a la confiança de l'arrendador en la capacitat de la societat arrendatària.

L'absència de clàusules de canvi de control incrementa el risc d'interpretació per a l'arrendador, que es veu obligat a recórrer al frau de llei i a l'aixecament del vel per impugnar operacions societàries. La jurisprudència és casuística i exigeix una prova intensa d'instrumentalitat, de manera que la previsió contractual esdevé un element central de l'estratègia jurídica en el sector hoteler.

05.Conclusió: autonomia societària com a regla, frau de llei com a excepció i prevenció contractual com a estratègia

En els arrendaments d'hotel, tant de local de negoci subjectes a la Llei d'Arrendaments Urbans com d'indústria hotelera regits pel Codi Civil, la venda de participacions o accions de la societat arrendatària no constitueix, com a regla general, cessió del contracte ni traspàs encobert. La personalitat jurídica de la societat arrendatària roman inalterada i la relació arrendatícia es manté, d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem i amb el principi d'autonomia societària. Tanmateix, aquesta regla cedeix quan l'operació societària és merament instrumental i persegueix eludir una prohibició contractual de cessió o de traspàs, i es pot apreciar frau de llei d'acord amb l'article 6.4 del Codi Civil i aplicar l'aixecament del vel per atendre la realitat econòmica de l'operació.

La jurisprudència exigeix una prova reforçada d'instrumentalitat i de substitució real de l'explotador de l'hotel, i considera rellevants indicis com ara la conversió de la societat arrendatària en una entitat sense activitat pròpia, la transferència del risc i del benefici de l'explotació a un tercer mitjançant contractes coligats i la manca de justificació econòmica de l'operació més enllà de la transmissió del dret d'arrendament. En aquest marc, la prevenció contractual mitjançant clàusules de canvi de control i de prohibició o condicionament de la cessió esdevé l'estratègia més eficaç per protegir l'arrendador i reduir la incertesa de la interpretació judicial.

Mantenir el focus en la naturalesa de l'arrendament, distingir entre local de negoci subjecte a la Llei d'Arrendaments Urbans o indústria hotelera regida pel Codi Civil, i articular adequadament les clàusules de cessió, traspàs i canvi de control són elements essencials per gestionar jurídicament el risc de cessió encoberta mitjançant venda de participacions en el negoci hoteler.

Alburquerque AbogadosJosé Manuel Alburquerque

Veure totes les publicacions relacionades

Publicacions relacionades

Novetats en matèria d'arrendaments urbans introduïdes pel Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre

El Reial Decret-llei 29/2026, de 6 d'octubre, en vigor des del 8 d'octubre de 2026, reforma la Llei d'Arrendaments Urbans i afegeix altres mesures sobre el lloguer d'habitatge. La reforma regula per primera vegada el lloguer de temporada, que passa a anomenar-se arrendament d'habitatge temporal i que només s'admet quan hi ha una causa real que en justifiqui la temporalitat. Incorpora a la llei el lloguer per habitacions i fixa la durada màxima dels pisos turístics. Reforça la posició de l'inquilí en matèria de despeses, garanties, reparacions, desistiment i dret de compra preferent. Fora de la llei d'arrendaments, el reial decret-llei permet als inquilins demanar una pròrroga extraordinària de fins a dos anys i limita les pujades de renda fins a final de 2027. En aquest article expliquem cadascuna d'aquestes novetats, a qui afecten i què passa amb els contractes ja signats.

Llegir-ne més

El terratrèmol jurisprudencial de 2026 sobre el Registre Únic d'Arrendaments de curta durada

Les sentències del Tribunal Suprem de maig i juny de 2026 han anul·lat els elements essencials del procediment de Registre Únic d'Arrendaments de curta durada previst en el Reial Decret 1312/2024, i han desactivat la inscripció obligatòria en els Registres de la Propietat i de Béns Mobles com a condició per oferir lloguers de curta durada. Després d'aquest “terratrèmol jurisprudencial”, subsisteixen la Finestreta Única Digital d'Arrendaments i les obligacions de transmissió de dades amb finalitats estadístiques i de coordinació, però desapareix el nucli registral civil‑administratiu. Aquest treball analitza què queda del Registre Únic després de les sentències i com es connecta amb el model català, on ja existia una forta regulació administrativa i comunitària del lloguer turístic.

Llegir-ne més

MASC i desnonament: criteris jurisprudencials sobre el contingut, la forma i el termini

Des del 3 d'abril de 2025, la Llei Orgànica 1/2025 ha introduït, amb caràcter general, un requisit de procedibilitat consistent en la realització prèvia d'una activitat negociadora o d'un mitjà adequat de solució de controvèrsies en els processos declaratius civils. En matèria d'arrendaments urbans, aquesta exigència ha generat problemes pràctics rellevants: identitat entre la reclamació extrajudicial i la demanda, acreditació de l'intent negociador, relació amb el requeriment que impedeix l'enervació, articulació en les reclamacions de rendes i en els desnonaments per expiració del termini contractual. A Catalunya, alguns òrgans judicials, com ara la Secció Civil de l'Audiència Provincial de Girona, han començat a perfilar criteris sobre el contingut, la forma i el termini del MASC exigible en els desnonaments, i configuren un nou mapa de pressupòsits processals de les accions arrendatícies.

Llegir-ne més

El que es va callar en el primer plet ja no es pot al·legar en el segon. Cosa jutjada i preclusió davant la reobertura d'un acord comunitari

Una societat propietària d'un habitatge va voler discutir per segona vegada, nou anys després, si la prohibició estatutària d'ús turístic del seu edifici li era aplicable. Ho va intentar amb un embolcall nou, impugnant el que s'havia dit en una junta posterior i recolzant-se en una sentència administrativa que havia obtingut entremig. El jutjat va apreciar l'excepció de cosa jutjada que va plantejar aquest despatx d'advocats de Barcelona en defensa de la comunitat de propietaris, va acordar el sobreseïment del procediment en la mateixa audiència prèvia i va imposar les costes a la demandant. El plet va acabar sense judici.

Llegir-ne més

Contenció de rendes el 2026: com es determina realment la renda màxima a les zones tensionades catalanes

L'aplicació combinada de la Llei 12/2023, la Llei d'Arrendaments Urbans i la normativa catalana d'habitatge ha configurat a Catalunya un sistema complex de determinació de la renda inicial en zones de mercat residencial tensionat. La renda màxima depèn de l'existència o no de contracte previ en els últims cinc anys, de la condició de gran tenidor, de l'índex estatal de referència i de les excepcions per obres de millora o contractes de llarga durada. Aquest treball exposa, amb enfocament pràctic, com es determina la renda inicial el 2026 a Catalunya, i aborda supòsits com ara contractes sense arrendament previ, repercussió de despeses, obres de millora, habitatges prèviament arrendats per habitacions i canvis de superfície o de condicions.

Llegir-ne més

El nou règim català del lloguer temporal i per habitacions: frau de llei, contenció de rendes i límits competencials

Les Lleis catalanes 11/2025 i 11/2026 reconfiguren l'arrendament de temporada i per habitacions, i els connecten amb la contenció de rendes i la noció d'“habitatge permanent”. Aquest treball analitza els nous arts. 66 bis i 66 ter —de la primera— i 66 quater i 66 quinquies —de la segona— de la Llei 18/2007, la seva interacció amb la LAU i el Codi Civil i els problemes competencials que plantegen, entorn de la causa de temporalitat, la càrrega de la prova, la concatenació de contractes i els efectes civils d'una eventual inconstitucionalitat.

Llegir-ne més

IRAV, índex de referència i renda anterior: tres conceptes diferents per calcular el lloguer a Catalunya

Des del gener de 2025 coexisteixen en l'ordenament espanyol dos instruments que incideixen sobre el preu del lloguer d'habitatge i que es confonen sovint a la pràctica: l'índex de referència per a l'actualització anual de la renda, elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística, i el sistema estatal d'índexs de preus de referència utilitzat per fixar la renda inicial màxima en zones de mercat residencial tensionat. A aquests s'hi suma, a Catalunya, la referència de la renda anterior dels últims cinc anys com a límit específic en zones tensionades. Aquest treball distingeix conceptualment l'índex d'actualització anual, l'índex estatal de referència i la renda anterior, i analitza la seva interacció pràctica en la determinació del lloguer a Catalunya.

Llegir-ne més

La nova “policia administrativa” de la renda a Catalunya: sancions, publicitat, prova i inspecció després dels Decrets‑llei 1/2025 i 3/2026

Des del 2025 Catalunya ha passat d'un control essencialment civil de la renda a un sistema d'enforcement administratiu intens sobre el mercat del lloguer. Els Decrets‑llei 1/2025 i 3/2026 reforcen el règim sancionador de la Llei 18/2007 i la Llei 13/1996, i articulen obligacions d'informació, publicitat, documentació i dipòsit, així com un Registre de grans tenidors. Aquest treball analitza com es prova i es sanciona el sobrepreu, la relació entre sanció administrativa i restitució a l'arrendatari i el valor probatori de les dades de l'INCASÒL.

Llegir-ne més

Crònica d'una marmessoria de realització d'herència: llegar el que no es té

Hi ha testaments que es compleixen signant una escriptura d'acceptació d'herència i repartint el que hi ha. I n'hi ha d'altres que, per poder complir-se, exigeixen abans desmuntar l'estructura societària del causant i treure'n els béns que ell havia llegat a tercers sense ser-ne el propietari. Aquest és el segon cas. El despatx va actuar com a marmessor universal de realització d'herència i va completar l'encàrrec en poc més d'onze mesos, molt per sota del termini que el testador havia fixat. Però el treball que va fer possible aquest resultat no va començar amb la mort del causant, sinó anys abans, el dia en què se'l va ajudar a redactar el seu testament.

Llegir-ne més

Suspensió de desnonaments per vulnerabilitat fins al 31 de desembre de 2026: una excepcionalitat que s'ha convertit en estructural

El Reial Decret‑llei 16/2025 ha prorrogat novament fins al 31 de desembre de 2026 la suspensió extraordinària de determinats procediments de desnonament i llançament per vulnerabilitat habitacional, i manté alhora un règim de compensació per a arrendadors i propietaris la sol·licitud del qual es pot formular fins al 31 de gener de 2027. El que va néixer com una mesura excepcional lligada a la crisi sanitària i econòmica s'ha convertit en un element estructural del sistema de protecció de l'habitatge, amb implicacions profundes sobre la tutela judicial efectiva, la funció social de la propietat i l'equilibri entre el dret a l'habitatge i el dret dels propietaris a recuperar la possessió. Aquest treball aborda críticament sis anys de suspensió extraordinària de llançaments, tot analitzant la configuració de la vulnerabilitat, l'impacte sobre els processos de desnonament i l'eficàcia del règim de compensació.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades