Com es venen les participacions d'una societat limitada?

Amb un contracte de compravenda que la llei exigeix signar davant de notari, després de comprovar als estatuts si la societat ha de consentir la venda o si els altres socis poden quedar-se abans amb les participacions. Si els estatuts no diuen una altra cosa, la venda a un altre soci o a determinats familiars és lliure i les altres necessiten el consentiment de la societat. Un cop signada, cal comunicar-la a la societat perquè anoti el comprador al llibre registre de socis. La venda no s'inscriu al Registre Mercantil, tot i que sí que cal inscriure que la societat passa a tenir un sol soci o deixa de tenir-lo.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El que cal comprovar abans

Les participacions d'una societat limitada, o SL, no es poden vendre amb total llibertat, perquè la llei vol que els socis controlin qui entra a la societat. Abans de tancar un preu amb el comprador convé comprovar tres coses:

  • El que diuen els estatuts. Molts donen als altres socis un dret d'adquisició preferent, que és el dret a comprar les participacions abans que un tercer.
  • Si hi ha un pacte de socis, que és un contracte entre els socis diferent dels estatuts, amb compromisos sobre la venda, com un temps mínim de permanència.
  • Que la societat o, si escau, l'ampliació de capital de la qual procedeixen les participacions estigui inscrita al Registre Mercantil. Abans no es poden transmetre.

Si els estatuts no regulen la venda, s'aplica la regla de la llei. És lliure la venda a un altre soci, al cònjuge, a un ascendent, a un descendent o a una societat del mateix grup. Per vendre a qualsevol altra persona, el soci ha de comunicar per escrit als administradors quantes participacions ven, a qui, per quin preu i amb quines condicions. La junta de socis només pot negar-s'hi si presenta qui compri totes les participacions ofertes. Si passen tres mesos sense que la societat digui qui les compra, el soci pot vendre-les en les condicions que va anunciar.

El contracte i la signatura davant de notari

El contracte identifica les parts, les participacions que es venen amb la seva numeració, el preu i la forma de pagament. La llei exigeix que la transmissió consti en document públic, cosa que a la pràctica significa signar una escriptura davant de notari. El notari sol demanar aquests documents:

  • El títol de propietat del venedor, que és l'escriptura de constitució, d'ampliació de capital o de compra per la qual va adquirir les participacions.
  • Els estatuts de la societat i, si la venda necessitava el seu consentiment o estava subjecta a un dret d'adquisició preferent, un certificat de l'administrador que acrediti que s'ha complert el procediment.

Un contracte signat sense notari obliga les parts, però no compleix l'exigència legal i deixa el comprador en una posició més feble.

Després de la signatura

El comprador ha de comunicar la compra a la societat, normalment lliurant una còpia de l'escriptura a l'administrador, perquè l'anoti al llibre registre de socis, on consta qui és titular de les participacions. Des que la societat coneix la venda, el comprador pot exercir els seus drets de soci. Si la venda no va respectar la llei o els estatuts, no produeix efectes davant la societat, que pot seguir tractant com a soci el venedor.

Si amb la venda la societat passa a tenir un sol soci, deixa de tenir-lo o canvia de soci únic, cal fer-ho constar en escriptura i inscriure-ho al Registre Mercantil. Si passen sis mesos sense inscriure que la societat s'ha quedat amb un sol soci, aquest respon amb els seus béns dels deutes que la societat hagi contret des que va quedar en aquesta situació.

Els impostos de la venda són una altra qüestió. També ho és la venda d'una empresa sencera, que és una operació més complexa.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.