Què passa si dos socis no es posen d'acord?

Si cada soci té la meitat del capital i voten en sentits oposats, l'acord no s'aprova, perquè cap dels dos no arriba a la majoria. La societat continua funcionant amb els administradors que tingui, però no pot prendre les decisions que depenen de la junta, com aprovar els comptes o canviar d'administrador. La sortida passa per negociar, perquè un compri la part de l'altre o per allò que s'hagi previst als estatuts o en un pacte de socis. Si el bloqueig impedeix de manera duradora que la societat funcioni, queda com a últim recurs la seva dissolució.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per què es bloqueja la societat

En una societat limitada (o SL), els acords de la junta s'aproven per majoria dels vots emesos, sempre que aquesta majoria representi almenys un terç de tots els vots de la societat. Modificar els estatuts o ampliar el capital exigeix més de la meitat de tots els vots. Altres acords, com una fusió, exigeixen dos terços. Els estatuts poden elevar aquestes majories, sense arribar a la unanimitat.

Amb dos socis al 50 %, el vot en contra d'un impedeix d'assolir qualsevol d'aquestes majories, però només si l'emet. Si no acudeix a la junta o s'absté, l'altre aprova amb el seu 50 % els acords ordinaris, com els comptes o el nomenament d'un administrador. Si un dels dos té més de la meitat dels vots, pot aprovar per si sol aquests acords, però el bloqueig reapareix en els acords per als quals la llei o els estatuts exigeixen una majoria que només s'assoleix amb el vot dels dos.

Mentre dura el desacord, la societat no es queda sense direcció. A la societat limitada els administradors exerceixen el càrrec per temps indefinit, tret que els estatuts fixin un termini, de manera que qui sigui administrador continua gestionant el dia a dia. El que queda aturat és tot el que depèn de la junta. Si els dos socis són a més administradors mancomunats, que han d'actuar junts, el bloqueig arriba també a la gestió diària.

Les sortides

La llei no dona a cap dels dos un vot de desempat ni permet a un obligar l'altre a vendre. Les sortides habituals són aquestes:

  • Negociar un acord sobre el punt discutit o sobre el repartiment de funcions, amb l'ajuda d'un mediador si cal.
  • Que un compri les participacions de l'altre. Entre socis la venda és lliure, tret que els estatuts diguin una altra cosa. La dificultat sol estar en el preu, que es pot encarregar a un expert independent escollit pels dos.
  • Vendre els dos les seves participacions a un tercer.
  • Aplicar el que preveuen els estatuts o el pacte de socis, si s'hi va pensar en constituir la societat.

Si res d'això no és possible i la junta queda paralitzada fins al punt que la societat no pot funcionar, la llei preveu com a últim recurs la dissolució, que es pot demanar al jutge i que suposa liquidar la societat.

El que convé pactar abans

El bloqueig es resol molt millor si es va preveure quan els socis encara s'entenien. Els mecanismes més freqüents són els següents:

  • Una clàusula de compra o venda forçosa. Davant d'un desacord persistent, un soci ofereix un preu i l'altre tria entre comprar o vendre a aquest preu.
  • Opcions de compra o de venda a favor d'un o altre soci per al cas de bloqueig.
  • Un dret de separació, que permet al soci marxar cobrant el valor de les seves participacions, o una causa d'exclusió. Perquè obliguin la societat han de constar als estatuts, cosa que exigeix el consentiment de tots els socis. L'exclusió d'un soci que tingui el 25 % o més del capital i no l'accepti necessita a més una sentència ferma.
  • El compromís d'acudir a una mediació o a un arbitratge, o d'acceptar en matèries concretes la decisió d'un tercer de confiança dels dos.

El pacte de socis obliga els qui el signen, però en principi no la societat. Per això el que hagi de funcionar dins d'ella, com les majories o les causes de separació, convé portar-ho també als estatuts.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.