Com es pot expulsar un soci d'una societat limitada?

Només per les causes que fixen la llei o els estatuts, mai per la simple voluntat de la majoria. L'expulsió, que la llei anomena exclusió, exigeix un acord de la junta general aprovat amb almenys dos terços dels vots, un cop descomptades les participacions del soci afectat, que no pot votar. Si aquest soci té el 25 % o més del capital i no accepta l'exclusió, cal a més una sentència ferma. El soci exclòs té dret a cobrar el valor raonable de les seves participacions.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Les causes

La llei permet a la societat limitada excloure un soci en tres casos:

  • Quan incompleix voluntàriament una prestació accessòria, que és una obligació diferent de l'aportació al capital que els estatuts imposen a tots els socis o a alguns, com treballar per a la societat.
  • Quan és administrador i infringeix la prohibició de fer competència a la societat.
  • Quan és administrador i ha estat condemnat per sentència ferma a indemnitzar la societat pels danys causats amb actes contraris a la llei o als estatuts, o realitzats sense la diligència deguda.

Els estatuts poden afegir altres causes, com deixar de treballar a la societat o fer-li competència sense ser administrador. Han de ser concretes i haver-se incorporat als estatuts amb el consentiment de tots els socis.

Fora d'aquestes causes no hi ha expulsió. No es pot excloure un soci perquè discrepi, perquè voti en contra o perquè incompleixi un pacte de socis que no estigui recollit als estatuts. Ampliar el capital tampoc no expulsa ningú. Pot reduir el percentatge d'un soci, però aquesta és una altra qüestió.

El procediment

L'exclusió es decideix en junta general. El soci afectat pot assistir-hi, però no vota. Les seves participacions es descompten per calcular la majoria, que és d'almenys dos terços dels vots restants. A l'acta ha de constar qui ha votat a favor.

El que passa després depèn del percentatge del soci exclòs:

  • Si té menys del 25 % del capital, n'hi ha prou amb l'acord de la junta. Si no hi està conforme, és ell qui ha d'acudir al jutge contra l'acord.
  • Si té el 25 % o més i no accepta l'exclusió, l'acord no és suficient. La societat l'ha de demandar i obtenir una sentència ferma que la confirmi. Si no presenta la demanda en un mes des de l'acord, la pot presentar en nom seu qualsevol soci que hagi votat a favor.

L'excepció és el soci administrador condemnat a indemnitzar la societat, al qual es pot excloure sense aquesta segona sentència encara que tingui el 25 % o més. Les demandes es presenten davant la secció mercantil del tribunal d'instància. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

El que cobra el soci exclòs

L'exclusió no deixa el soci sense res. Té dret a rebre el valor raonable de les seves participacions. Si no hi ha acord sobre aquest valor, el fixa un expert independent que designa el registrador mercantil del domicili social, a petició de la societat o del soci. Els honoraris de l'expert els paga la societat, que pot descomptar al soci exclòs la part que correspongui al seu percentatge en el capital. La societat ha de pagar en els dos mesos següents a la recepció de l'informe de l'expert. Després, les participacions s'amortitzen amb una reducció del capital, tret que la junta hagi acordat que les adquireixi la mateixa societat. Com es calcula aquest valor és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.