Com dividir una empresa entre socis?

Si els socis volen separar-se i quedar-se cadascun amb una part del negoci, la via que ofereix la llei és l'escissió, que reparteix el patrimoni de la societat entre dues o més societats. Perquè cada soci quedi sol a la seva, les participacions es reparteixen de manera diferent de la proporció que tenia cadascun, cosa que exigeix el consentiment individual dels socis afectats. Si no hi ha acord, cap d'ells no pot imposar la divisió a l'altre i queden altres sortides, com que un compri la part de l'altre. Abans convé valorar cada part i preveure què passa amb els deutes, perquè cada societat pot haver de respondre de deutes anteriors atribuïts a l'altra si aquesta no els paga.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Partir la societat amb una escissió

Si el dubte és com repartir les participacions en crear una societat, això depèn del que aporti cada soci i és una altra qüestió. Aquí es tracta de socis que ja no volen continuar junts i prefereixen quedar-se cadascun amb una part del negoci abans que vendre.

Els béns són de la societat, no dels socis, així que no es poden repartir com una cosa en comú. El que permet la llei és dividir la mateixa societat mitjançant una escissió, que traspassa en bloc cada part del seu patrimoni, amb els seus béns, els seus deutes i els seus contractes, a una altra societat. Hi ha dues maneres de plantejar-la:

  • L'escissió total. La societat desapareix i el seu patrimoni es divideix entre dues o més societats, noves o ja existents. Cada soci, o cada grup de socis, rep les participacions d'una d'elles.
  • L'escissió parcial. La societat continua existint en mans d'un dels socis i traspassa a una altra societat la part del negoci que s'emporta l'altre, que rep les participacions d'aquesta societat i deixa de ser soci de la primera. La part que surt ha de formar una unitat econòmica, com un establiment o una línia de negoci capaç de funcionar per si sola.

L'acord que cal

Com que cada soci rep només les participacions d'una societat, el repartiment no és proporcional. Per això, a més de l'acord de la junta, que a la societat limitada exigeix almenys dos terços dels vots de totes les participacions, cal el consentiment individual de cada soci que no rep participacions de totes les societats que reben el patrimoni. A la pràctica, la divisió només és possible si tots hi estan d'acord. Si ho estan i l'aproven en junta universal, es pot fer sense publicar abans el projecte ni elaborar l'informe dels administradors per als socis.

Si no hi ha acord, cap dels socis no pot imposar aquesta divisió. Queden altres sortides, com que un compri les participacions de l'altre, que tots dos venguin a un tercer o, si la societat queda bloquejada de manera duradora, la seva dissolució, que és l'últim recurs.

El que convé resoldre abans

El projecte d'escissió ha de dir quins béns, quins deutes i quins contractes van a cada societat i amb quin criteri es reparteixen les participacions. Convé acordar abans aquests punts:

  • El valor de cada part. Si el que s'emporta cada soci no equival al seu percentatge en la societat, cal pactar com es compensa la diferència.
  • Els deutes. Cadascun va a la societat que digui el projecte. Però si la societat a la qual correspon pagar un deute anterior al projecte, encara no vençut quan es va publicar, no el paga, el creditor el pot reclamar a les altres societats que hi van intervenir, cadascuna fins al valor net del que va rebre o conservar. Aquesta responsabilitat prescriu als cinc anys. Per això convé pactar que cada societat reemborsi a l'altra el que aquesta hagi de pagar per deutes que no li corresponien.
  • Els contractes i el finançament. Els préstecs, els lloguers i els contractes amb clients i proveïdors passen a la societat a la qual s'atribueixin, però alguns preveuen què passa en aquestes operacions i convé revisar-los.

Els efectes fiscals i laborals de la divisió són una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.