Com dissoldre una societat limitada si un soci no vol?
Depèn dels vots que tingui cadascú. La dissolució voluntària l'acorda la junta amb el vot a favor de més de la meitat dels vots de totes les participacions, tret que els estatuts exigeixin una majoria més alta, de manera que qui la reuneix pot dissoldre la societat encara que un altre soci s'hi oposi. Si no s'assoleix aquesta majoria, només és possible la dissolució quan hi ha una causa prevista a la llei o als estatuts, com la paralització dels òrgans socials, que és freqüent en les societats de dos socis al 50 %. En aquest cas, si la junta no acorda la dissolució, qualsevol soci pot demanar-la al jutge. Sense aquesta majoria i sense una d'aquestes causes, un soci no pot imposar el tancament als altres.
Alburquerque Abogados
Les majories a la junta
La majoria necessària depèn del motiu de la dissolució:
- Si els socis volen tancar sense que la llei ho exigeixi, l'acord exigeix el mateix que una modificació d'estatuts. En la societat limitada és el vot a favor de més de la meitat dels vots de totes les participacions. Els estatuts poden demanar una majoria més alta, però no la unanimitat.
- Si hi ha una causa de dissolució prevista a la llei o als estatuts, n'hi ha prou amb la majoria ordinària, és a dir, més vots a favor que en contra, sempre que els vots a favor representin almenys un terç de tots els vots.
Són causes legals, entre d'altres, el cessament de l'activitat durant més d'un any, les pèrdues que deixen el patrimoni net per sota de la meitat del capital i la paralització dels òrgans socials quan fa impossible el seu funcionament.
El soci que queda en minoria no pot vetar un acord vàlid. Conserva els seus drets en la liquidació, entre els quals el de rebre la seva part del que quedi després de pagar els deutes.
Si cap té la majoria
Quan dos socis, o dos grups de socis, tenen la meitat dels vots cadascun, cap dels dos assoleix la majoria per dissoldre. Si el desacord arriba a impedir de manera duradora que la junta o l'òrgan d'administració funcionin, per exemple perquè no es poden aprovar els comptes ni nomenar administradors, aquesta paralització és per si mateixa una causa legal de dissolució. Els passos són aquests:
- Demanar als administradors que convoquin la junta per acordar la dissolució. Ho pot demanar qualsevol soci que cregui que la causa existeix. Els administradors tenen dos mesos per convocar-la.
- Si la junta no es convoca, no se celebra o no adopta l'acord, demanar la dissolució al jutge. Ho pot fer qualsevol interessat. Els mateixos administradors estan obligats a demanar-la en dos mesos.
El soci minoritari que vol marxar sense que existeixi cap causa de dissolució no pot forçar el tancament. Les seves sortides són unes altres, com vendre les seves participacions o separar-se de la societat en els casos que preveu la llei, que són una altra qüestió.
La dissolució judicial
La sol·licitud es presenta davant la secció mercantil del tribunal d'instància que correspongui al domicili de la societat, amb advocat i procurador. Es tramita com un expedient de jurisdicció voluntària, un procediment més senzill que un judici, per al qual la llei no exigeix l'intent previ d'acord que demana abans de les demandes. Qui la sol·licita ha d'acreditar que la causa existeix i que ha comunicat la seva sol·licitud a la societat. El jutjat cita a compareixença els administradors i els altres interessats i resol per interlocutòria. Si declara dissolta la societat, la mateixa interlocutòria nomena els liquidadors i s'inscriu al Registre Mercantil.
Els jutges l'acorden quan el bloqueig és real i duradís, no davant d'un desacord puntual. Com que la dissolució porta a liquidar la societat i fa desaparèixer el negoci, convé valorar abans si cap una altra sortida, per exemple que un soci compri la part de l'altre.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.