Què ha d'incloure un pacte de socis?

La llei no obliga a signar un pacte de socis ni diu què ha de contenir. És un contracte entre tots o alguns dels socis que completa els estatuts amb regles que aquests no recullen o no poden recollir amb el mateix detall. El més habitual és que reguli com es prenen les decisions importants, com s'entra i se surt de la societat, què aporta i què rep cada soci i què passa si algú incompleix. N'hi ha prou amb un document privat signat pels socis, tot i que obliga només els qui el signen.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

El que sol regular

Cada pacte es fa a mida, però gairebé tots tracten aquestes matèries:

  • El govern de la societat. Qui l'administra, com es nomenen i se cessen els administradors i quines decisions necessiten una majoria més alta que l'ordinària o l'acord de determinats socis, com endeutar-se per sobre d'una xifra o vendre els béns principals.
  • La transmissió de les participacions. Un temps mínim de permanència, el dret dels altres socis a comprar abans que un tercer i les regles per vendre junts la societat, conegudes com a dret d'arrossegament i dret d'acompanyament, que obliguen o permeten als altres socis vendre alhora.
  • La sortida d'un soci. En quins casos pot o ha de deixar la societat, com es valoren les seves participacions i en quin termini se li paguen.
  • Els diners. Quines aportacions es compromet a fer cada soci si la societat necessita finançament, amb quin criteri es repartiran els beneficis i com es retribueixen els socis que la dirigeixen.
  • Els compromisos personals. La dedicació de cada soci, la prohibició de competir amb la societat i el deure de confidencialitat.
  • Els desacords. Com se surt d'un bloqueig entre socis i si els conflictes se sotmetran a mediació o a arbitratge.
  • L'incompliment. Normalment una penalització en diners i, de vegades, el dret dels altres a comprar les participacions de qui incompleix.

La forma i a qui obliga

El pacte no necessita notari ni s'inscriu al Registre Mercantil, de manera que el seu contingut és reservat. Els estatuts, en canvi, els pot consultar qualsevol. Signar-lo davant de notari té l'avantatge de deixar constància segura de la data i de qui el va signar.

Com tot contracte, obliga els qui el signen i no els altres. La llei diu que els pactes reservats entre els socis no es poden oposar a la societat. Qui compra després participacions o entra a la societat en una ampliació de capital només queda obligat si s'adhereix al pacte. Per això convé preveure que cap soci transmeti les seves participacions sense que el comprador el signi.

El que convé portar a més als estatuts

Hi ha regles que només valen davant de la societat i davant dels socis futurs si consten als estatuts inscrits. És el cas de les restriccions a la transmissió de les participacions, de les majories reforçades a la junta i de les causes per les quals un soci pot separar-se o ser exclòs. El prudent és portar aquestes regles als estatuts, dins dels límits de la llei. Els compromisos més personals o reservats poden quedar-se al pacte.

Els límits no són els mateixos. Els estatuts d'una societat limitada, per exemple, no poden exigir la unanimitat per adoptar acords a la junta. En el pacte, en canvi, els socis sí que poden comprometre's a no votar una decisió sense l'acord de tots.

Convé que el pacte digui també què faran els socis si arriba a contradir els estatuts. El més habitual és que s'obliguin a votar a la junta el necessari per adaptar-los.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.