Què preval, el pacte de socis o els estatuts?

Cap dels dos preval en tot, perquè cadascun mana en un terreny diferent. Davant de la societat, els seus òrgans i el Registre Mercantil manen la llei i els estatuts, de manera que un acord de la junta que els respecti és vàlid encara que contradigui el pacte. Entre els socis que van signar el pacte mana el pacte. Qui l'incompleix respon davant dels altres signants, encara que hagi actuat conforme als estatuts. Per això les regles que hagin d'obligar la societat i els socis futurs han d'estar als estatuts.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Dos plans diferents

Els estatuts són la norma d'organització de la societat. Consten en escriptura, s'inscriuen al Registre Mercantil i vinculen la societat, els seus òrgans i tots els socis, també els qui hi entrin després.

El pacte de socis és un contracte entre tots els socis o alguns d'ells. Té força de llei entre qui el signa, però només entre ells. La Llei de societats de capital diu que els pactes que es mantinguin reservats entre els socis no es poden oposar a la societat, que és un tercer si no l'ha signat.

Una mateixa matèria, com el vot a la junta o la venda de participacions, pot estar regulada de manera diferent en l'un i en l'altre. La resposta depèn llavors de a qui es reclama i per quina via.

El que passa quan diuen coses diferents

Els casos més freqüents són aquests:

  • Un soci vota a la junta en contra del que s'ha pactat. L'acord és vàlid si respecta la llei i els estatuts i no es pot impugnar només perquè contradigui el pacte. El soci, en canvi, respon davant dels altres signants.
  • Un soci ven les seves participacions respectant els estatuts però no el pacte, per exemple abans que s'acabi el termini de permanència. La societat haurà de reconèixer el comprador com a soci i el venedor respondrà davant dels altres.
  • El pacte obliga un soci a aportar finançament o a romandre un temps i els estatuts no diuen res. La societat no ho pot exigir, però els altres signants sí.
  • Un soci incompleix el pacte i els altres volen expulsar-lo. La junta no el pot excloure per aquest motiu si la causa no està prevista a la llei o als estatuts.

En tots aquests casos, els altres signants poden exigir que el pacte es compleixi quan encara és possible, reclamar una indemnització o aplicar la penalització o l'opció de compra que el mateix pacte prevegi. Si cal anar al jutjat, la llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.

Quan el pacte l'han signat tots els socis, els tribunals han tingut en compte la bona fe. Qui impugna un acord de la junta que es limita a complir el que ell mateix va signar pot veure rebutjada la seva demanda per anar contra els seus propis actes. Tot i això, el pacte no es converteix en estatuts.

Com evitar el conflicte

Molts d'aquests problemes neixen de no haver decidit al principi què va en cada document. El que hagi de vincular la societat i tots els socis, presents i futurs, s'ha de portar als estatuts, dins del que la llei permet. És el cas de les restriccions a la venda de participacions, de les majories reforçades i de les causes de separació o d'exclusió de socis. Els compromisos més personals o reservats, com el finançament entre determinats socis o la no competència, poden quedar-se al pacte, reforçats amb una penalització.

Convé, a més, revisar els dos documents alhora cada vegada que es modifiqui un d'ells.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.