Com redactar els estatuts socials d'una empresa?
Els estatuts són les regles de funcionament de la societat i s'inclouen a l'escriptura de constitució, que se signa davant de notari i s'inscriu al Registre Mercantil. En una societat limitada han de recollir el contingut mínim que fixa la llei, com el nom, l'activitat, el domicili, el capital i la forma d'administrar-la. A partir d'aquí els socis poden afegir els pactes que vulguin, sempre que no vagin contra la llei ni contra els trets propis de la societat limitada. Hi ha uns estatuts tipus oficials que serveixen per a una societat senzilla, però quan hi ha diversos socis sol convenir redactar-los a mida.
Alburquerque Abogados
Allò que han de dir
La Llei de societats de capital exigeix que els estatuts d'una societat limitada diguin, almenys, el següent:
- La denominació, que és el nom de la societat, amb la indicació “Societat de Responsabilitat Limitada” o “Societat Limitada”, o les seves abreviatures.
- L'objecte social, és a dir, les activitats a què es dedicarà la societat.
- El domicili, a Espanya, on s'administra i dirigeix la societat o on té el seu principal establiment.
- El capital i les participacions en què es divideix, amb el seu nombre, el valor de cadascuna i la seva numeració. Si no totes donen els mateixos drets, cal dir quins dóna cadascuna.
- La forma d'organitzar l'administració, el nombre d'administradors o el seu màxim i el seu mínim, la durada del càrrec i, si cobraran, el sistema de retribució, perquè en un altre cas el càrrec és gratuït.
- El mode de deliberar i d'adoptar acords dels òrgans col·legiats, com la junta de socis o el consell d'administració.
Indiquen també la data de tancament de l'exercici, que a falta d'una altra és el 31 de desembre.
Allò que convé regular
La llei dóna una regla per defecte per a gairebé tot, de manera que uns estatuts reduïts al mínim funcionen, però no resolen allò que sol donar problemes entre socis. Convé pensar, almenys, en aquestes qüestions:
- La transmissió de les participacions, per decidir qui pot entrar a la societat. Els estatuts poden restringir-la més o menys, però no fer-la pràcticament lliure.
- Les majories. Per a alguns acords es poden exigir més vots dels que demana la llei, sense arribar a la unanimitat.
- La convocatòria de la junta, que els estatuts poden preveure per un mitjà individual i escrit que asseguri que la reben tots els socis, en lloc de per anuncis.
- L'administració. Es poden preveure diversos sistemes, com un administrador únic, diversos solidaris, que actuen cadascun per separat, o un consell, perquè la junta triï entre ells sense modificar els estatuts.
- La sortida dels socis. Amb el consentiment de tots, es poden afegir causes perquè un soci se separi de la societat o en sigui exclòs.
Allò que els socis prefereixin no fer públic pot anar a un pacte de socis, un contracte que només obliga els qui el signen. Els estatuts inscrits, en canvi, obliguen la societat i tots els socis, també els futurs.
Estatuts tipus o a mida
Hi ha un model oficial d'estatuts tipus, pensat per constituir la societat per via telemàtica en poques hores, en el qual només s'omplen uns camps. L'objecte es tria d'una llista d'activitats i l'administració només pot ser d'un administrador únic, de dos a cinc solidaris o de dos mancomunats, que són els que han d'actuar junts.
Serveixen per a una societat d'un sol soci o per a un negoci senzill. Amb diversos socis es queden curts, perquè no regulen la transmissió de les participacions ni la sortida dels socis i no preveuen majories més altes que les de la llei.
Els estatuts es poden canviar després, però cada canvi exigeix, en general, un acord de la junta amb més de la meitat dels vots de totes les participacions, una escriptura i la seva inscripció al Registre Mercantil. Alguns requereixen a més el consentiment dels socis afectats o de tots.
A la societat anònima l'esquema és semblant, amb regles pròpies per a les accions.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.