És legal la compravenda de participacions socials en document privat?
Sí, un contracte privat de compravenda de participacions, signat per comprador i venedor sense notari, és vàlid i els obliga a complir-lo. Però la Llei de societats de capital exigeix que la transmissió de les participacions consti en document públic, és a dir, davant de notari. Mentre no es faci així, el comprador queda en una posició feble davant la societat i davant de tercers. Per això el més habitual és que el contracte privat sigui només un primer pas i que després se signi l'escriptura. Si una de les parts es nega a signar-la, l'altra pot exigir-li-ho.
Alburquerque Abogados
El que val el contracte privat
Els contractes obliguen sigui quina sigui la forma en què s'hagin celebrat, sempre que reuneixin les condicions necessàries per ser vàlids, que en una venda són sobretot l'acord sobre el que es ven i sobre el preu. Hi ha contractes, com la donació d'un immoble, que només valen si es fan en escriptura. La venda de participacions no n'és un. El Tribunal Suprem ha declarat que el document públic que exigeix la llei no és un requisit perquè la transmissió de les participacions sigui vàlida. Serveix com a mitjà de prova i per poder oposar-la a tercers. El que aquesta exigència dóna a cada part és el dret a obligar l'altra a signar davant de notari.
El contracte privat, per tant, serveix. El venedor queda obligat a transmetre les participacions i el comprador, a pagar el preu. És freqüent signar-lo primer i anar després al notari, per exemple per deixar fixats el preu i les condicions mentre es compleix el procediment que marquen els estatuts.
Els riscos de no signar l'escriptura
Els problemes apareixen quan la venda es queda en el document privat. Els més habituals són aquests:
- La societat pot no reconèixer el comprador com a soci. Només tracta com a soci qui figura al seu llibre registre de socis i el normal és que l'administrador demani el document públic per anotar la compra.
- La data del contracte no compta davant de tercers. Un document privat només té data davant d'altres persones des que s'incorpora a un registre públic, es lliura a un funcionari per raó del seu càrrec o mor un dels signants. Si un creditor del venedor embarga les participacions o el venedor les ven una altra vegada, el comprador tindrà més difícil demostrar que ja eren seves.
- El comprador no té una escriptura amb la qual acreditar la seva propietat quan vulgui vendre les participacions o donar-les en garantia.
- Cap notari no ha comprovat la identitat i la capacitat dels qui signen ni si la venda respecta els estatuts.
Aquest últim punt importa. Una venda que no respecta la llei o els estatuts, per exemple perquè no es va demanar el consentiment de la societat, no produeix efectes davant d'aquesta.
Com passar del contracte privat a l'escriptura
El més senzill és que comprador i venedor vagin junts al notari i elevin el contracte a públic, és a dir, signin una escriptura que reculli la venda ja pactada. Convé que el mateix contracte privat fixi una data límit per fer-ho i digui qui paga la notaria.
Si una de les parts no vol signar, l'altra pot requerir-la per escrit i, si continua negant-s'hi, demanar al jutge que l'obligui. La llei exigeix, en general, intentar un acord abans de demandar.
Abans de signar el contracte privat convé comprovar si els estatuts exigeixen el consentiment de la societat o donen als altres socis el dret a comprar abans les participacions. Si és així, el prudent és condicionar el contracte al fet que aquest tràmit es compleixi.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.