Com funciona el dret d'adquisició preferent en una societat limitada?

És el dret dels altres socis, o de la mateixa societat quan així es preveu, a quedar-se amb les participacions que un soci vol transmetre a una altra persona, abans que ella. Funciona com diguin els estatuts, que gairebé sempre el regulen. Si no diuen res, s'aplica la regla de la llei, segons la qual el soci comunica el seu propòsit als administradors, la junta decideix i els socis que vulguin comprar tenen preferència en les mateixes condicions. Si en tres mesos la societat no li comunica qui compra, el soci pot vendre a qui havia anunciat.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Quan s'aplica

En una societat limitada, o SL, la llei no deixa que les participacions es venguin lliurement a qualsevol i encarrega als estatuts regular com es controla l'entrada de nous socis. El més freqüent és que donin als socis un dret d'adquisició preferent, anomenat també de tanteig. Els estatuts diuen llavors a quines transmissions s'aplica, en quin termini s'exerceix i com es fixa el preu.

Si els estatuts no diuen una altra cosa, són lliures les transmissions entre socis i les que es fan al cònjuge, a un ascendent, a un descendent o a una societat del mateix grup. Però els estatuts poden sotmetre també aquestes transmissions a la preferència dels altres socis, de manera que convé llegir-los abans de vendre o de donar a un familiar.

Els estatuts tenen límits. No poden deixar la transmissió pràcticament lliure ni prohibir-la, excepte durant un màxim de cinc anys des de la constitució de la societat o si reconeixen al soci el dret a separar-se'n en qualsevol moment, és a dir, a deixar-la cobrant el valor de les seves participacions.

El procediment que fixa la llei

Quan els estatuts no regulen la transmissió a altres persones, la llei fixa aquestes regles:

  • El soci comunica per escrit als administradors quantes participacions vol transmetre, a qui, per quin preu i amb quines condicions.
  • La junta de socis decideix, sense que voti el soci que vol transmetre. Només pot denegar el consentiment si comunica al soci, per mitjà de notari, qui adquirirà totes les participacions ofertes.
  • Els socis que assisteixen a aquesta junta tenen preferència per comprar. Si són diversos, se les reparteixen en proporció a la seva part en el capital. Si no les vol cap soci ni un tercer acceptat per la junta, aquesta pot acordar que les compri la mateixa societat.
  • Qui exerceix la preferència compra pel preu i amb les condicions que el soci va comunicar. Si hi havia pagament ajornat, una entitat de crèdit l'ha d'avalar.
  • L'escriptura se signa en el termini d'un mes des que la societat comunica qui compra.
  • Si passen tres mesos des que el soci va comunicar el seu propòsit sense que la societat li digui qui compra, pot transmetre les participacions en les condicions que va anunciar.

Si el projectat no és una venda, sinó per exemple una donació, el preu que paga qui exerceix la preferència és el que acordi amb el soci i, si no hi ha acord, el valor raonable de les participacions el dia de la comunicació. Aquest valor el fixa un expert independent, diferent de l'auditor de la societat, que designen els administradors.

Si no es respecta

La transmissió feta sense respectar la llei o els estatuts no produeix efectes davant la societat, que pot negar-se a reconèixer com a soci qui va adquirir. Per això, abans de signar davant de notari convé tenir l'acord de la junta o un certificat de l'administrador que acrediti que ningú no ha exercit la preferència en termini.

El dret d'adquisició preferent pot figurar a més en un pacte de socis, que és un contracte entre els socis diferent dels estatuts. En aquest cas només obliga els qui el van signar i el seu incompliment es resol entre ells, no davant la societat.

L'herència i l'embargament de les participacions tenen les seves pròpies regles. L'efecte que la donació de participacions a un fill té després en l'herència de qui dona és també una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.