Quina llei s'aplica al lloguer d'un local? Val tot el que se signi?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

La Llei d'Arrendaments Urbans, que és estatal i regeix també a Catalunya. Però en el lloguer d'un local mana sobretot el que es pacti. La llei imposa només unes poques regles i completa el que el contracte no diu. Per això val gairebé tot el que se signi, també clàusules que en el lloguer d'un pis serien nul·les. No valen les que van contra aquestes poques regles obligatòries, com les de la fiança, ni les que van contra la llei en general. L'ordre de les normes Primer, les regles que la llei imposa a tots els lloguers, siguin d'habitatge o no. Són, sobretot, les de la fiança, les altres garanties i la forma del contracte. Després, el que s'hagi pactat. Si el contracte no diu res, les regles de la llei per als lloguers que no són d'habitatge. Tracten de les reparacions i les obres, la venda del local, la cessió i el sotsarrendament, la mort del llogater, la indemnització per clientela i les causes per resoldre el contracte. Finalment, el Codi civil comú, per exemple per a la durada quan no es va pactar. A Catalunya no hi ha normes civils pròpies per al lloguer de locals, però sí que s'hi apliquen les generals del dret civil català. Per exemple, les rendes impagades prescriuen als tres anys si no es reclamen abans. També és català el dipòsit de la fiança a l'INCASÒL. El que no val encara que estigui signat No donar fiança, donar-ne menys de dues mensualitats o renunciar a la devolució amb interessos si el propietari triga més d'un mes. Exigir al llogater que contracti una assegurança d'impagament del lloguer, des del 8 d'octubre de 2026, segons la lectura més directa de la llei. Negar-se a posar el contracte per escrit si ho demana el llogater. El que vagi contra la llei, la moral o l'ordre públic i el que deixi en mans d'una sola de les parts que el contracte valgui o es compleixi. Les condicions generals, les clàusules que una part redacta per a molts contractes, si no són clares o l'altra part no les va poder conèixer en signar. Que una clàusula sigui abusiva, és a dir, desequilibrada en perjudici de qui no la va redactar, només ho pot al·legar un consumidor. Segons el Tribunal Suprem, no ho és qui lloga el local per al seu negoci. El que val en el local i no en el pis En l'habitatge, la llei anul·la les clàusules que deixen el llogater pitjor del que ella preveu. En el local aquesta regla no existeix i són vàlides, entre d'altres, aquestes: Una durada curta, sense mínim legal. La renúncia del llogater a la indemnització per clientela. Garanties a més de la fiança per més de dues mensualitats. Que el llogater pagui l'IBI o la immobiliària. Pujades de la renda per l'IPC o un altre índex, sense topall. Una indemnització si el llogater se'n va abans d'hora. Obres i reparacions a càrrec del llogater. La renúncia del llogater a comprar el local abans que ningú si es ven també era habitual. Des del 8 d'octubre de 2026 es pot discutir, perquè la reforma prohibeix aquesta renúncia en l'habitatge i la llei remet a aquesta regla per als locals.