Quins són els riscos de comprar una societat limitada (SL)?

El principal és que, en comprar les participacions, es compra la societat sencera, amb tot el que té i tot el que deu, també el que no apareix en els seus comptes. La societat continua responent dels seus deutes, de les reclamacions que tingui pendents i dels contractes que va signar abans de la compra. El preu, en canvi, es calcula amb la informació que dona el venedor. Altres riscos habituals són que els béns no siguin de la societat o tinguin càrregues, que un contracte important es pugui acabar pel canvi de propietari o que la societat arrossegui defectes en els seus papers. Una part es comprova en registres públics i una altra amb la documentació que es demana al venedor, mentre que el que no es pot comprovar es cobreix amb les garanties que es pacten en el contracte.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per què el risc és dins de la societat

Una societat limitada és una persona jurídica diferent dels seus socis. Quan vostè en compra les participacions, la societat no canvia i conserva totes les seves obligacions, encara que siguin anteriors a la compra. En principi vostè no en respon amb el seu patrimoni, però el que ha pagat val menys si apareixen deutes o contingències amb què no es comptava en fixar el preu. Una contingència és un deute possible que encara no s'ha concretat, com el que pot resultar d'una inspecció d'Hisenda o de la reclamació d'un client.

Els riscos més habituals

Els problemes que apareixen més sovint després de la compra són aquests:

  • Deutes i contingències que no figuren en els comptes o hi figuren per menys del que són, com impostos o cotitzacions que estan en discussió, reclamacions de clients o avals que la societat va donar a tercers.
  • Plets en curs o previsibles, que en general no consten en cap registre públic.
  • Béns que no són de la societat o que tenen càrregues, com hipoteques, embargaments o una compra a terminis que encara no s'ha acabat de pagar.
  • Contractes que el banc, l'arrendador, un client o un proveïdor poden acabar o canviar si la societat canvia de propietari, perquè així s'hi va pactar. Són les anomenades clàusules de canvi de control.
  • Defectes en els papers de la societat, com vendes anteriors de participacions que no van respectar els estatuts o comptes anuals sense dipositar. Si passa un any des del final de l'exercici sense que estiguin dipositats, el Registre Mercantil no inscriu gairebé res de la societat fins que es dipositin, ni tan sols el nomenament dels nous administradors.
  • Una situació de pèrdues greus o d'insolvència, que obliga qui assumeixi l'administració a convocar la junta en dos mesos o a sol·licitar el concurs de creditors o, si és una microempresa, el procediment especial previst per a elles, en els dos mesos següents a conèixer la insolvència, un termini que ja pot estar corrent quan es compra.
  • Sancions i responsabilitats de la mateixa societat per fets anteriors, incloses les penals, que no desapareixen perquè canviïn els seus socis.

On es comprova

Una part d'aquesta informació és pública i la pot consultar qualsevol persona en aquests registres:

  • El Registre Mercantil. Una nota simple diu qui administra la societat i si hi consta una dissolució o un concurs. També s'hi poden demanar els comptes que hagi dipositat.
  • El Registre de la Propietat, que diu de qui són els immobles i quines càrregues tenen.
  • El Registre de Béns Mobles, que informa de les càrregues inscrites sobre vehicles i determinada maquinària, com un embargament o una compra a terminis que encara no s'ha acabat de pagar.
  • El Registre Públic Concursal, que es consulta per internet i diu si la societat està en concurs de creditors.

La resta només pot sortir de la mateixa societat. Demani al venedor els certificats d'Hisenda i de la Seguretat Social que acrediten si està al corrent de pagament, l'informe de riscos del Banc d'Espanya, conegut com a CIRBE, que recull els seus préstecs i avals, els contractes importants, la comptabilitat i la relació de reclamacions i plets. Revisar tot això amb ordre és el que s'anomena due diligence. El que no es pot comprovar es cobreix en el contracte, amb declaracions del venedor sobre la situació de la societat i el seu compromís d'indemnitzar si resulten falses.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.