Què significa fer una due diligence?

Fer una due diligence, que en català també s'anomena diligència deguda, és revisar a fons una empresa abans de comprar-la o d'invertir-hi, per conèixer la seva situació real i descobrir els riscos que poden afectar el preu o la decisió de comprar. La fan els assessors del comprador, com ara advocats, auditors o assessors fiscals, amb la documentació que facilita el venedor. Cap llei no l'exigeix amb caràcter general, però sense ella el comprador només compta amb el que li diu el venedor. La seva utilitat no rau a acumular incidències, sinó a separar les que de debò importen i portar-les al contracte.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Què es revisa

L'abast s'ajusta a cada operació, però una revisió completa sol abastar aquestes àrees:

  • La jurídica i societària, amb els estatuts, els socis i els administradors, la propietat dels béns, els contractes importants, les llicències, les marques i els plets.
  • L'econòmica i financera, amb els comptes, els deutes, la tresoreria i la solidesa dels resultats.
  • La fiscal, la laboral i la de Seguretat Social, amb el que s'ha declarat i pagat i les inspeccions o reclamacions possibles.
  • La mediambiental i la de compliment normatiu, que inclou els programes de prevenció de delictes, perquè la societat pot respondre penalment per fets anteriors a la compra.

No sempre calen totes. En una empresa petita pot ser suficient una revisió centrada en el que de debò pesa en el preu.

Com es fa

Sol començar després de la carta d'intencions i d'un acord de confidencialitat que protegeix la informació que el venedor ensenyarà. Els assessors del comprador demanen una llista de documents i el venedor els reuneix en una sala de dades, que avui sol ser una plataforma a internet. Després hi ha preguntes i respostes per escrit i reunions amb la direcció de l'empresa. Al final, els assessors lliuren un informe que assenyala els riscos rellevants i com poden afectar l'operació.

La durada depèn de la mida de l'empresa, de quantes àrees es revisen i de com d'ordenada estigui la seva documentació. Les parts solen fixar el calendari a la carta d'intencions.

Per a què serveix

És normal que apareguin deficiències formals o reclamacions petites. El que importa és distingir els riscos que poden canviar el preu, la manera de comprar o la mateixa decisió de fer-ho. Amb aquesta informació el comprador pot prendre decisions com aquestes:

  • Ajustar el preu.
  • Canviar la forma de la compra, per exemple comprar el negoci en lloc de la societat per deixar fora certs deutes.
  • Condicionar el tancament al fet que es resolgui un problema o s'obtingui un permís.
  • Demanar al venedor declaracions concretes sobre l'empresa, indemnitzacions específiques o que una part del preu quedi retinguda durant un temps.
  • Renunciar a la compra.

El que la revisió descobreix convé reflectir-ho en el contracte, perquè és allà on es decideix qui assumeix cada risc. Que el comprador hagi revisat l'empresa no allibera per si sol el venedor del que declari en el contracte. Tot i així, si el comprador coneixia un problema per la revisió, es discuteix si pot reclamar-ne després, de manera que convé que el contracte digui què passa amb els riscos que ja coneixia.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.