Què és l'autorització d'inversió estrangera?
És el permís previ de l'Administració de l'Estat que necessiten algunes inversions d'estrangers en empreses espanyoles perquè poden afectar la seguretat, l'ordre públic o la salut pública. La regla general a Espanya és la llibertat, de manera que la majoria de les inversions estrangeres no el necessiten. Cal quan un inversor de fora de la Unió Europea i de l'Associació Europea de Lliure Comerç, o controlat des de fora d'aquestes, arriba al 10 % del capital d'una societat espanyola o al seu control i, a més, l'empresa actua en un sector estratègic o l'inversor té un perfil de risc. Sense l'autorització, l'operació no té validesa ni efectes jurídics mentre no es legalitzi.
Alburquerque Abogados
Quan cal
S'han de complir dues condicions alhora. La primera és que es tracti d'una inversió estrangera directa, que és la que porta l'inversor al 10 % o més del capital d'una societat espanyola o a controlar-la. L'ha de fer algú que resideixi fora de la Unió Europea i de l'Associació Europea de Lliure Comerç o un resident en aquests països controlat, en més d'un 25 % del capital o dels vots, per persones de fora d'aquests països.
La segona és que es doni algun d'aquests supòsits:
- Que l'empresa actuï en infraestructures crítiques, com les d'energia, transport, aigua, sanitat, comunicacions, dades o defensa, o sigui titular de terrenys i immobles necessaris per a aquestes infraestructures.
- Que treballi amb tecnologies crítiques o de doble ús, com la intel·ligència artificial, els semiconductors, la ciberseguretat o la biotecnologia.
- Que es dediqui al subministrament de béns bàsics, en particular l'energia i les matèries primeres, que tingui accés a informació sensible, com ara dades personals, o que sigui un mitjà de comunicació.
- Que l'inversor estigui controlat pel govern d'un altre país, hagi invertit en sectors sensibles d'un altre Estat de la Unió o hi hagi un risc greu que es dediqui a activitats delictives.
El Govern pot afegir-hi altres sectors per acord del Consell de Ministres.
Les excepcions i els inversors europeus
No tota inversió en aquests sectors necessita autorització. En queden fora, entre d'altres, la compra d'immobles que no estan lligats a infraestructures crítiques i, en alguns sectors, la compra de societats la xifra de negoci de les quals no va superar els 5 milions d'euros en l'últim exercici tancat, si les seves tecnologies no es van desenvolupar en programes d'interès particular per a Espanya.
Els inversors d'altres països de la Unió Europea i de l'Associació Europea de Lliure Comerç tenen un règim temporal, que la norma vigent manté fins al 31 de desembre de 2026. Necessiten autorització en aquests mateixos sectors quan inverteixen en societats que cotitzen en un mercat oficial espanyol o, si no cotitzen, quan la inversió supera els 500 milions d'euros. El mateix val per als residents a Espanya controlats des d'aquests països.
Com es demana i què passa sense autorització
La sol·licitud es presenta a la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions. Resol, en general, aquesta Direcció General si la inversió no passa de 5 milions d'euros i el Consell de Ministres en els altres casos, amb un informe previ de la Junta d'Inversions Exteriors. El termini per resoldre és de tres mesos i, si passa sense resposta, l'operació s'entén no autoritzada. L'autorització es pot denegar o concedir amb condicions.
Abans d'invertir es pot plantejar una consulta a la mateixa Direcció General, que té trenta dies hàbils per respondre si l'operació necessita autorització.
La inversió feta sense l'autorització necessària no té validesa ni efectes jurídics mentre no es legalitzi. Fins aleshores l'inversor no pot votar ni cobrar dividends a la societat. A més, és una infracció molt greu, castigada amb una multa que pot arribar a l'import de l'operació i que no baixa de 30.000 euros. Per això, quan l'operació la pot necessitar, el contracte se signa amb la condició d'obtenir-la i ha de dir qui assumeix el risc que es denegui o es concedeixi amb condicions.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.