Nous desenvolupaments urbanístics i disponibilitat d'aigua: quan es pot anul·lar el planejament
L'expansió urbanística ja no es mesura només en metres quadrats de sòl classificat, sinó també en metres cúbics d'aigua jurídicament disponible. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 15 d'abril de 2026, Secció Cinquena, recurs de cassació 9014/2023, fixa amb claredat que la creació de nous àmbits urbanístics obliga a comprovar la suficiència i la disponibilitat jurídica dels recursos hídrics, encara que el municipi estigui perdent població. L'informe vinculant de l'organisme de conca no es pot ometre ni buidar de contingut quan el desenvolupament generarà noves demandes d'aigua, i el seu incompliment pot conduir a la nul·litat del planejament. La sentència també admet limitar la nul·litat a sectors concrets quan el vici es pugui individualitzar sense afectar la coherència de la resta del pla. La doctrina interessa directament promotors, propietaris, ajuntaments i operadors que intervenen en la preparació o la impugnació del planejament.
1.Disponibilitat d'aigua i avaluació de la sostenibilitat del desenvolupament urbà
El marc legal que connecta planejament urbanístic i recursos hídrics es troba, en primer lloc, en el Text Refós de la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 7/2015. L'article 22 regula l'avaluació i el seguiment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà i la garantia de la viabilitat tècnica i econòmica de les actuacions sobre el medi urbà. L'apartat 1 sotmet els instruments d'ordenació territorial i urbanística a avaluació ambiental, de conformitat amb la legislació d'avaluació de plans i programes i amb el mateix article, sense perjudici de l'avaluació d'impacte ambiental dels projectes que es requereixin per a la seva execució. L'apartat 2 exigeix que l'informe de sostenibilitat ambiental dels instruments d'ordenació d'actuacions d'urbanització inclogui un mapa de riscos naturals de l'àmbit objecte d'ordenació. L'apartat 3 imposa, en la fase de consultes, l'obtenció d'informes preceptius, entre els quals el de l'Administració hidràulica sobre l'existència de recursos hídrics necessaris per satisfer les noves demandes i sobre la protecció del domini públic hidràulic, i el de l'Administració de costes sobre la delimitació i la protecció del domini públic maritimoterrestre, així com els de les Administracions competents en matèria de carreteres i altres infraestructures afectades. Aquests informes són determinants per al contingut de la memòria ambiental, que només pot dissentir-ne de manera expressament motivada.
La Llei 21/2013, d'avaluació ambiental, reforça aquesta lògica en exigir, en el seu article 16, que els estudis i els documents ambientals siguin realitzats per persones amb capacitat tècnica suficient i que el seu contingut i la seva fiabilitat siguin responsabilitat dels autors, i en regular en l'article 18 la sol·licitud d'inici de l'avaluació ambiental estratègica ordinària, que s'ha d'acompanyar d'un document inicial estratègic amb informació sobre objectius, abast, alternatives, impactes ambientals i concurrència amb altres plans. L'avaluació ambiental no és un tràmit formal; és la via per integrar en el planejament consideracions com la disponibilitat d'aigua i la protecció del domini públic hidràulic.
2.La STS de 15 d'abril de 2026: suficiència material i disponibilitat jurídica de l'aigua
En el cas resolt per la Sentència de 15 d'abril de 2026, el Tribunal Suprem analitza l'Instrument d'Ordenació Provisional d'un municipi que pretenia recuperar previsions d'un pla general anterior anul·lat per manca de disponibilitat jurídica de recursos hídrics. L'Ajuntament al·legava que, en haver-se produït un descens de població, no existien “noves demandes” d'aigua en el sentit de l'article 25.4 del Text Refós de la Llei d'Aigües, i que, per tant, no calia recaptar ni complir determinades condicions de l'informe de la Confederació Hidrogràfica. La Sala rebutja aquesta tesi i fixa doctrina sobre dues qüestions: quan existeix nova demanda de recursos hídrics i quan es pot anul·lar parcialment un instrument de planejament.
En relació amb la disponibilitat d'aigua, el Tribunal Suprem subratlla que la “suficiència” dels recursos hídrics no es limita a l'existència física del recurs, sinó que exigeix acreditar-ne la disponibilitat material i jurídica. No n'hi ha prou que hi hagi aigua a l'aqüífer o a la xarxa; cal que el municipi disposi de títols concessionals suficients i adequats per atendre les demandes actuals i les que generarà el nou planejament. L'informe vinculant de l'organisme de conca, previst en l'article 22.3 del Text Refós de la Llei de Sòl i en la legislació d'aigües, no es pot ometre ni desatendre quan el desenvolupament urbanístic generarà noves demandes d'aigua, encara que la població hagi descendit. El descens de població és un factor a ponderar, però no és l'únic ni el determinant; també s'han de considerar les necessitats poblacionals, la naturalesa i l'ús del sòl planificat i la situació jurídica de les concessions.
La Sala recorda que el pla general anterior del municipi havia estat anul·lat precisament per la manca de disponibilitat jurídica dels recursos hídrics, en no disposar de concessió per a l'abastament de determinats nuclis. El nou instrument d'ordenació provisional no va esmenar aquest vici, ja que no va regularitzar la situació concessional ni va complir les condicions de l'informe de la Confederació Hidrogràfica. El Tribunal conclou que el vici persisteix i que afecta la integritat del títol concessional del municipi, i es projecta sobre tot el planejament. La creació de nous àmbits urbanístics sense garantir la disponibilitat jurídica d'aigua vulnera la normativa d'aigües i de sòl i justifica la nul·litat de l'instrument.
3.Informe vinculant de l'organisme de conca i memòria ambiental
L'article 22.3 del Text Refós de la Llei de Sòl exigeix recaptar, en la fase de consultes, l'informe de l'Administració hidràulica sobre l'existència de recursos hídrics necessaris per satisfer les noves demandes i sobre la protecció del domini públic hidràulic. Aquests informes són determinants per al contingut de la memòria ambiental, que només pot dissentir-ne de manera expressament motivada. La STS de 15 d'abril de 2026 insisteix en el caràcter vinculant d'aquests informes quan es tracta de garantir la disponibilitat d'aigua per a nous desenvolupaments urbanístics.
El Tribunal Suprem destaca que l'informe de la Confederació Hidrogràfica no és un simple parer tècnic; és un instrument de coordinació interadministrativa que assegura que el planejament urbanístic no comprometi la sostenibilitat dels recursos hídrics ni vulneri el domini públic hidràulic. La memòria ambiental no pot ignorar ni relativitzar les condicions imposades per l'organisme de conca; les ha d'integrar i, si escau, justificar de manera expressa i raonada qualsevol discrepància. L'omissió de l'informe o l'incompliment de les seves condicions constitueixen vicis substancials del procediment d'aprovació del planejament, que poden conduir a la seva nul·litat.
La sentència subratlla que la creació de nous àmbits urbanístics, encara que es presenti com a mera recuperació de previsions anteriors, genera noves demandes d'aigua en el sentit de l'article 25.4 de la Llei d'Aigües, quan implica la urbanització de sòls que requereixen abastament, sanejament i altres serveis vinculats a l'aigua. El descens de població no elimina aquesta realitat; pot reduir la demanda global, però no eximeix de l'obligació de garantir la disponibilitat jurídica d'aigua per als nous sectors.
4.Nul·litat total o parcial del planejament: individualització del vici
La segona qüestió abordada per la STS de 15 d'abril de 2026 és la possibilitat de declarar la nul·litat parcial d'un instrument de planejament quan el vici es pugui individualitzar en una zona concreta sense afectar la coherència de la resta. La Sala recorda la seva jurisprudència consolidada en el sentit que és possible anul·lar parcialment un pla general o un instrument d'ordenació quan el defecte es circumscriu a un sector, àmbit o determinació concreta i la seva anul·lació no compromet la coherència interna del pla ni la seva viabilitat global.
En el cas concret, el Tribunal Suprem distingeix entre dos tipus de vicis. D'una banda, el relatiu a la inclusió d'un àmbit concret, l'AR‑29, que podria, aïlladament, haver conduït a una nul·litat parcial, en tractar-se d'un defecte localitzat. De l'altra, el relatiu a la manca de garantia dels recursos hídrics, que constitueix un vici de tal entitat que afecta la totalitat de l'instrument. L'absència de disponibilitat jurídica d'aigua no és un defecte sectorial; compromet la viabilitat de tot el planejament, en afectar la base mateixa de l'ordenació: la capacitat del municipi per abastir els nous desenvolupaments.
La Sala conclou que, en aquest cas, la nul·litat ha de ser total, perquè el vici relatiu als recursos hídrics no es pot individualitzar en sectors concrets sense afectar la coherència del pla. Tanmateix, reafirma la possibilitat de nul·litat parcial en altres supòsits, quan el vici es circumscrigui a un àmbit delimitat i la seva correcció no exigeixi refer l'ordenació global. La doctrina ofereix, per tant, un criteri de proporcionalitat: la nul·litat s'ha d'ajustar a l'extensió del vici, però quan aquest afecta elements estructurals com la disponibilitat d'aigua, la nul·litat parcial no és viable.
5.Conseqüències per a promotors, propietaris i ajuntaments
Per a promotors i propietaris, la doctrina de la STS de 15 d'abril de 2026 implica que la viabilitat jurídica de nous desenvolupaments urbanístics depèn no només de la classificació i la qualificació del sòl, sinó també de la situació concessional de l'aigua. Abans d'invertir en la promoció de sectors, és essencial verificar que el municipi disposa de concessions suficients i adequades, que l'informe de la Confederació Hidrogràfica s'ha recaptat i s'ha complert i que la memòria ambiental ha integrat correctament les condicions. L'anul·lació del planejament per manca de disponibilitat jurídica d'aigua pot deixar projectes en suspens i generar costos significatius.
Per als ajuntaments, la sentència és un avís clar: no n'hi ha prou d'al·legar un descens de població per justificar l'absència de noves demandes d'aigua; cal acreditar la suficiència material i jurídica dels recursos hídrics per als nous desenvolupaments. La coordinació amb l'organisme de conca i la integració dels seus informes en la memòria ambiental són obligacions ineludibles. L'aprovació de planejament sense garantir la disponibilitat d'aigua exposa el municipi a la nul·litat i a la responsabilitat davant de promotors i propietaris.
Per als operadors que intervenen en la preparació del planejament –equips redactors, consultors ambientals, serveis jurídics–, la doctrina reforça la importància d'incorporar des de l'inici la dimensió hídrica en l'ordenació. L'informe de sostenibilitat ambiental de l'article 22 del Text Refós de la Llei de Sòl ha d'incloure no només mapes de riscos naturals, sinó també anàlisis de recursos hídrics i de títols concessionals. L'avaluació ambiental estratègica ha de considerar la capacitat del sistema d'abastament i sanejament per atendre les noves demandes.
6.Impugnació del planejament i tutela judicial
Per a qui impugna el planejament –associacions, particulars, Administracions–, la STS de 15 d'abril de 2026 ofereix arguments sòlids. La manca d'obtenció de l'informe de l'Administració hidràulica, l'incompliment de les seves condicions, l'absència d'acreditació de la disponibilitat jurídica d'aigua o la integració defectuosa d'aquests elements en la memòria ambiental són vicis que poden fonamentar recursos contenciosos administratius contra l'aprovació del pla. La jurisdicció contenciosa administrativa, d'acord amb l'article 70 de la Llei 29/1998, ha d'estimar el recurs quan la disposició o l'acte incorri en qualsevol infracció de l'ordenament jurídic, inclosa la desviació de poder, entesa com l'exercici de potestats per a finalitats diferents de les fixades per l'ordenament.
La possibilitat de nul·litat parcial permet ajustar la impugnació a sectors concrets quan el vici es circumscrigui a aquests, però la doctrina de la sentència recorda que, quan el defecte afecta elements estructurals com la disponibilitat d'aigua, la nul·litat pot i ha de ser total. La tutela judicial efectiva exigeix que el planejament s'ajusti a la normativa d'aigües i de sòl i que no comprometi la sostenibilitat dels recursos.
7.Conclusió: l'aigua com a condició estructural del planejament
La Sentència de 15 d'abril de 2026, destacada en la crònica oficial de la Sala Tercera per al bienni 2025–2026, consolida una idea que ja era latent en la normativa: l'aigua no és un recurs accessori del planejament, sinó una condició estructural. La creació de nous àmbits urbanístics obliga a comprovar la suficiència material i la disponibilitat jurídica dels recursos hídrics, encara que el municipi estigui perdent població. L'informe vinculant de l'organisme de conca no es pot ometre ni desatendre quan el desenvolupament generarà noves demandes d'aigua, i el seu incompliment pot conduir a la nul·litat del planejament.
La sentència també reafirma la possibilitat de nul·litat parcial quan el vici es pugui individualitzar sense afectar la coherència del pla, però recorda que, quan el defecte afecta elements estructurals com la disponibilitat d'aigua, la nul·litat parcial no és viable. Per a promotors, propietaris, ajuntaments i operadors, la lliçó és clara: el planejament urbanístic s'ha de construir sobre una base hídrica sòlida, jurídicament garantida i ambientalment sostenible. Sense aigua jurídicament disponible, el pla no té suport i pot ser anul·lat.
