Dret administratiu

L'activitat administrativa incideix sovint en interessos econòmics o patrimonials: propietat, immobles, activitats empresarials, llicències, valoracions, expropiacions, tributs o indemnitzacions. Aquesta realitat explica l'estreta relació de la nostra pràctica de dret públic i administratiu amb l'especialització del despatx en dret civil patrimonial.

El dret públic exigeix combinar el coneixement de la norma amb el domini del procediment. Una autorització, una llicència, una sanció, una expropiació o una actuació urbanística poden produir conseqüències econòmiques i patrimonials d'especial transcendència. Per això abordem cada assumpte des de la seva fase inicial, procurant anticipar els riscos i construir la posició jurídica del client abans que el conflicte arribi als tribunals. Quan la controvèrsia no es pot resoldre en via administrativa, n'assumim la defensa davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

L'experiència processal del despatx i el nostre coneixement del dret patrimonial ens permeten integrar en una mateixa estratègia el règim jurídic de l'actuació administrativa, les seves conseqüències econòmiques i la defensa judicial dels interessos afectats.

Dret administratiu i defensa contenciosa administrativa

Assessorem i defensem els nostres clients en procediments administratius de naturalesa molt diversa, inclosos els sancionadors, disciplinaris, tributaris i cadastrals, així com en matèria d'autoritzacions i llicències, subvencions i reintegraments, funció pública, via de fet i concessions administratives.

Sempre que és possible, la nostra intervenció comença abans que l'Administració adopti una resolució definitiva. Analitzem els antecedents, la normativa aplicable i les conseqüències de cada alternativa; preparem al·legacions, atenem requeriments i formulem els recursos administratius que siguin procedents. Exhaurida la via administrativa, assumim la direcció lletrada del procediment contenciós administratiu en les seves diferents instàncies.

Urbanisme i expropiacions

L'urbanisme constitueix una de les àrees de més especialització de la nostra pràctica de dret públic. Assessorem en planejament i gestió urbanística, projectes de reparcel·lació i urbanització, juntes de compensació i altres entitats urbanístiques col·laboradores, convenis urbanístics i tramitació de llicències i autoritzacions. Intervenim així mateix en procediments de protecció de la legalitat i disciplina urbanística, inspeccions, ordres de restauració, sancions i altres actuacions administratives que puguin afectar l'ús, la transformació o l'aprofitament dels immobles.

En matèria d'expropiació forçosa, acompanyem el client durant tot el procediment. Analitzem els béns i drets afectats, revisem la seva valoració econòmica, preparem els fulls d'apreuament i actuem davant els òrgans de valoració corresponents. La nostra intervenció comprèn també els procediments de reversió i la impugnació administrativa i contenciosa administrativa de les resolucions expropiatòries.

Fiscalitat local i responsabilitat patrimonial de l'Administració

Dins la nostra pràctica de dret públic, prestem un assessorament específic en fiscalitat local i procediments cadastrals. Es tracta d'un àmbit diferent de l'assessorament fiscal general, estretament vinculat a l'actuació de les Administracions locals i a la titularitat i la valoració dels béns immobles. Intervenim en qüestions relacionades amb tributs locals, valors i ponències cadastrals, declaracions i comunicacions davant el Cadastre, esmena de discrepàncies, recursos administratius i reclamacions economicoadministratives.

Comptem així mateix amb experiència en reclamacions de responsabilitat patrimonial per danys derivats del funcionament de les Administracions públiques. Analitzem l'existència i la valoració del dany, la seva relació amb l'actuació administrativa i els altres pressupòsits de la reclamació. Després la formulem en via administrativa i, quan és necessari, n'assumim la defensa davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Oficines de farmàcia

Disposem d'experiència específica en l'assessorament jurídic a titulars i professionals vinculats a oficines de farmàcia, una activitat sotmesa a una intensa regulació administrativa i en la qual les decisions regulatòries incideixen directament en el valor i la continuïtat del negoci.

Assessorem en estudis i procediments relacionats amb noves instal·lacions, trasllats i modificacions de local, obertura de botiquins i altres actuacions administratives vinculades a l'autorització i al funcionament de l'oficina de farmàcia.

La nostra pràctica comprèn també la compravenda i la donació d'oficines de farmàcia. En aquestes operacions integrem el component administratiu amb la nostra experiència en dret civil patrimonial i contractació, per oferir una visió conjunta de l'autorització administrativa i de l'operació jurídica i econòmica que l'acompanya.

Publicacions

Treballs encarregats sense contracte vàlid: què pot cobrar el contractista de l'Administració

La contractació irregular per part d'Administracions Públiques, especialment mitjançant encàrrecs verbals o contractes nuls per infracció de la normativa de contractació, planteja un conflicte clàssic entre la interdicció de la contractació al marge de la llei i la necessitat d'evitar l'enriquiment injust de l'Administració que ha rebut i aprofitat la prestació. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 15 de juny de 2026, Secció Quarta, recurs de cassació 9117/2024, delimita amb precisió la compensació procedent en aquests supòsits: el contractista pot recuperar el cost efectiu de la prestació, incloent-hi l'Impost sobre el Valor Afegit que no hagi pogut recuperar, però no les despeses generals ni el benefici industrial propis d'un contracte vàlidament adjudicat. A més, no s'aplica automàticament el règim d'interessos de demora de la Llei 3/2004, de lluita contra la morositat en les operacions comercials, sinó l'interès legal previst en la Llei General Pressupostària. La qüestió resulta especialment rellevant per a contractistes municipals i entitats públiques que, a la pràctica, continuen rebent treballs sense cobertura contractual adequada.

Llegir-ne més

Notificacions electròniques administratives: com es compten els deu dies per entendre-les rebutjades

La generalització de les notificacions electròniques ha convertit el còmput de terminis en un element crític de la relació entre ciutadans, empreses i Administracions Públiques. La Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, estableix en l'article 43.2 que, quan la notificació electrònica sigui obligatòria o hagi estat expressament escollida per l'interessat, s'entendrà rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició sense que s'accedeixi al seu contingut. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 12 de juny de 2026, en línia amb la crònica oficial de la Sala per al bienni 2025–2026, aclareix per primera vegada que aquests deu dies naturals es compten des de l'endemà d'aquell en què la notificació es posa a disposició de l'interessat a la seu electrònica o a l'adreça electrònica habilitada única. Transcorregut el termini sense accés, la notificació s'entén rebutjada i comencen a computar-se els terminis de recurs. La decisió té conseqüències directes per a empreses, professionals i ciutadans obligats a relacionar-se electrònicament amb l'Administració i reforça la importància de controlar regularment les bústies electròniques.

Llegir-ne més

La comunicació prèvia permet iniciar l'activitat, però no és una autorització administrativa

La generalització de la comunicació prèvia i de la declaració responsable com a instruments substitutius de llicències ha transformat la manera en què ciutadans i empreses es relacionen amb les Administracions. Tanmateix, aquesta transformació ha generat també confusions sobre la naturalesa jurídica d'aquests instruments i sobre el seu control contenciós. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 20 d'abril de 2026, Secció Cinquena, recurs de cassació 2290/2023, precisa que una comunicació prèvia no és un acte administratiu recurrible com si fos una llicència. És una declaració del particular a la qual la llei atribueix eficàcia habilitant per iniciar l'activitat o exercir el dret des del dia de la seva presentació, sense perjudici de les posteriors potestats de comprovació, inspecció i reacció de l'Administració. Si es detecten falsedats, omissions o incompliments, serà l'acte administratiu posterior –d'ineficàcia, suspensió, clausura o sanció– el que es podrà impugnar. La doctrina té conseqüències rellevants per a obertures d'establiments, activitats econòmiques, titulars d'immobles, ajuntaments i tercers afectats.

Llegir-ne més

Nous desenvolupaments urbanístics i disponibilitat d'aigua: quan es pot anul·lar el planejament

L'expansió urbanística ja no es mesura només en metres quadrats de sòl classificat, sinó també en metres cúbics d'aigua jurídicament disponible. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 15 d'abril de 2026, Secció Cinquena, recurs de cassació 9014/2023, fixa amb claredat que la creació de nous àmbits urbanístics obliga a comprovar la suficiència i la disponibilitat jurídica dels recursos hídrics, encara que el municipi estigui perdent població. L'informe vinculant de l'organisme de conca no es pot ometre ni buidar de contingut quan el desenvolupament generarà noves demandes d'aigua, i el seu incompliment pot conduir a la nul·litat del planejament. La sentència també admet limitar la nul·litat a sectors concrets quan el vici es pugui individualitzar sense afectar la coherència de la resta del pla. La doctrina interessa directament promotors, propietaris, ajuntaments i operadors que intervenen en la preparació o la impugnació del planejament.

Llegir-ne més

Administracions que decideixen mitjançant algoritmes: quina transparència exigeix el cas BOSCO

La progressiva automatització de l'actuació administrativa ha situat en primer pla la qüestió de com s'han d'explicar i controlar les decisions adoptades mitjançant algoritmes. La Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem 1119/2025, d'11 de setembre, coneguda com a cas BOSCO i destacada en la crònica oficial de la Sala Tercera 2025–2026, fixa una fita en aquesta matèria en reconèixer que, quan les Administracions utilitzen sistemes automatitzats per concedir drets o prestacions socials, el dret d'accés a la informació pública pot exigir, en determinades circumstàncies, conèixer fins i tot el codi font del programa. La decisió es fonamenta en l'article 105 b) de la Constitució, en la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en la regulació de l'actuació administrativa automatitzada de la Llei 40/2015 i en el marc europeu de protecció de dades del Reglament (UE) 2016/679. La transparència algorítmica deixa de ser una qüestió tècnica per convertir-se en una exigència estructural de l'Estat de Dret digital.

Llegir-ne més
Veure totes les publicacions relacionades

Equip assignat