Com es reparteixen els beneficis en una comunitat de béns?

Question

José Manuel Alburquerque · Accepted Answer

Primer, com ho hagin pactat els comuners, que són els membres de la comunitat. Si no hi ha pacte, el Codi civil de Catalunya reparteix els fruits i els rendiments, com els lloguers, en proporció a la part de cadascun, que es presumeix igual llevat de prova en contrari. Les despeses es reparteixen en la mateixa proporció. Si un dels comuners cobra pel seu compte, ha de retre comptes als altres i lliurar-los el que els correspon. Per a Hisenda, la comunitat no paga l'impost sobre la renda, sinó que cada comuner declara la seva part en la seva pròpia declaració. El repartiment entre els comuners El codi català deixa que la comunitat es regeixi en primer lloc pel que pactin els seus membres. Si no han pactat res, s'apliquen aquestes regles: Els fruits i els rendiments del bé, com els lloguers o els interessos, corresponen a cada comuner en proporció a la seva quota, que és la part que té en la comunitat. Si no es prova una altra cosa, les quotes es presumeixen iguals. Les despeses necessàries per conservar el bé, fer-lo servir i treure'n rendiment es paguen en la mateixa proporció, igual que les millores que hagi acordat la majoria. Si un dels comuners cobra pel seu compte, per exemple perquè els llogaters li paguen a ell, ha de retre comptes als altres com qui administra béns d'altri i lliurar-los la seva part. Com reclamar-li-ho si no ho fa és una altra qüestió. Si la comunitat porta un negoci i funciona en realitat com una societat, a falta de pacte cadascun participa en els guanys i en les pèrdues en proporció al que va aportar. És nul el pacte que deixa un comuner sense cap part en els guanys o en les pèrdues, tot i que qui aporta únicament el seu treball pot quedar exempt de les pèrdues. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú també reparteix els beneficis i les càrregues de la comunitat en proporció a les quotes, que presumeix iguals. El que es declara a Hisenda La comunitat no paga l'impost sobre la renda. Les seves rendes s'atribueixen a cada comuner, que les declara a la seva declaració de la renda segons el que siguin, com a rendiments del capital immobiliari si provenen d'un lloguer o com a rendiments d'una activitat econòmica si provenen d'un negoci. És l'anomenat règim d'atribució de rendes. Les rendes s'atribueixen segons els pactes o les normes aplicables. Si a Hisenda no li consten de manera fefaent, per exemple en una escriptura, s'atribueixen per parts iguals. Un repartiment diferent de les quotes pot tenir conseqüències fiscals, que convé revisar abans de pactar-lo. Cada any, al gener, la comunitat presenta una declaració informativa, el model 184, amb el que correspon a cada comuner. No l'ha de presentar si no porta cap negoci i les seves rendes no passen de 3.000 euros l'any. Per exemple, un local és de tres germans, un amb el 50 % i els altres dos amb el 25 % cadascun. El lloguen per 1.200 euros al mes, que són 14.400 euros l'any. D'aquesta quantitat poden restar algunes despeses, com l'assegurança del local o l'IBI, que és l'impost municipal sobre els immobles. Si sumen 2.400 euros, el rendiment net, el que queda del lloguer després d'aquestes despeses, és de 12.000 euros. El primer declara 6.000 euros i cadascun dels altres dos, 3.000. Si a Hisenda no li constessin aquestes quotes de manera fefaent, s'atribuirien 4.000 euros a cadascun.