Qui administra els béns d'una persona amb alzheimer?

Mentre entén el que fa, els administra la persona mateixa, perquè el diagnòstic d'alzheimer no li treu per si sol la capacitat de decidir sobre els seus béns, encara que pot necessitar ajuda. Quan ja no pot, els administra qui ella hagi triat en un poder preventiu atorgat a temps. Si no el va atorgar, cal demanar al jutge una mesura de suport, que a Catalunya és l'assistència i a la major part de la resta d'Espanya, la curatela. El jutge concreta quins actes pot fer qui presta el suport. Mentrestant, el familiar que en té cura sense cap nomenament és el seu guardador de fet i, a Catalunya, només pot fer actes d'administració ordinària.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Mentre pot decidir

La llei no priva ningú de la seva capacitat per tenir una malaltia. En les primeres fases de l'alzheimer la persona sol poder continuar ocupant-se dels seus béns, amb l'ajuda de la seva família si la necessita. És el millor moment per deixar organitzat qui ho farà quan ella ja no pugui.

Ho pot fer davant notari de dues maneres:

  • Amb un poder preventiu, en què tria la persona de confiança que actuarà en nom seu quan ella ja no pugui.
  • A Catalunya, també amb una assistència notarial, en què nomena qui l'ajudarà a prendre les seves decisions.

Quan ja no pot

Si va atorgar a temps un poder preventiu suficient, els seus béns els administra l'apoderat, dins del que el poder li permet. En principi no cal anar al jutge.

Si no hi ha poder, o no n'hi ha prou, poden demanar al jutge una mesura de suport la persona mateixa, el seu cònjuge o la seva parella, els seus descendents, els seus ascendents, els seus germans i el Ministeri Fiscal. A Catalunya és l'assistència. El jutge fixa en la resolució les funcions de l'assistent en l'administració dels béns i, només de manera excepcional, els actes concrets en què la pot representar. A la major part de la resta d'Espanya és la curatela, que per regla general també és assistencial. El curador només representa la persona quan el jutge ho acorda. Per vendre o hipotecar un immoble o fer donacions en nom seu necessita, a més, autorització judicial.

Mentre no hi ha poder ni mesura judicial, el familiar que en té cura és el seu guardador de fet. A Catalunya només pot fer actes d'administració ordinària, com ara pagar amb els diners d'ella la residència o els rebuts. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú li permet, sense autorització, demanar prestacions econòmiques per a ella i fer actes d'escassa rellevància econòmica. Per representar-la en altres actes necessita autorització del jutge.

Des del 4 de febrer de 2027

A Catalunya, l'assistència tindrà tres modalitats, que el jutge o l'escriptura triaran segons el que la persona necessiti:

  • La d'acompanyament, en què l'assistent aconsella la persona.
  • La de cooperació, en què cal la intervenció de l'assistent perquè els actes que es fixin siguin eficaços.
  • La de representació, que permet a l'assistent actuar en nom de la persona.

El familiar que l'ajudi sense cap nomenament prestarà un suport no formalitzat, que no li permetrà actuar davant de bancs, jutjats, registres ni notaris. Els poders preventius atorgats abans d'aquesta data continuaran regint-se, pel que fa als seus efectes i al seu exercici, per les normes anteriors.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.