Es pot reconèixer un fill major d'edat?

Sí, en qualsevol moment i amb les mateixes formes que un fill menor, però el reconeixement només és eficaç si el fill hi consent. La decisió és seva, de manera que pot acceptar-lo o negar-s'hi. Si s'hi nega, el pare o la mare poden demanar al jutge que declari la filiació, tot i que a Catalunya la sentència es limita a determinar-la, sense cap altre efecte, llevat que es provi la raó que justifica el retard en el reconeixement. Si el fill ja ha mort, el reconeixement només és eficaç si va deixar descendents i hi consenten els de grau més pròxim.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Com es fa i com hi consent el fill

El reconeixement es pot fer davant l'encarregat del Registre Civil o en testament, en codicil o en escriptura pública davant notari. El més senzill és que el fill intervingui en el mateix acte i hi doni el seu consentiment. Si es fa davant el Registre Civil, la llei exigeix que aquest consentiment sigui exprés. En les altres formes n'hi ha prou que el fill l'accepti de manera expressa o tàcita, és a dir, amb paraules o amb actes que no deixin cap dubte que l'accepta.

Mentre el fill no hi consent, el reconeixement no produeix efectes. Quan hi consent, produeix els de la filiació, com ara el dret d'aliments entre pare i fill i els drets successoris de l'un en l'herència de l'altre. La potestat parental no, perquè només existeix sobre els fills menors. El que passa amb els seus cognoms és una altra qüestió.

Si el fill s'hi nega o ja ha mort

Si el fill no hi consent, qui el volia reconèixer pot demanar al jutge que declari la filiació. A Catalunya ho pot fer durant tota la seva vida. Abans de demandar no cal intentar un acord, perquè la llei exclou d'aquesta exigència els processos de filiació. Però, encara que guanyi el plet, la sentència es limita a declarar la filiació sense els altres efectes que té, com ara els aliments o els drets successoris. Només els té si prova la raó que justifica que no el reconegués abans.

Si el fill ja ha mort, el reconeixement només és eficaç si va deixar descendents i hi consenten els de grau més pròxim, per exemple els seus fills. Si algun d'ells és menor, cal, a més, l'aprovació del jutge. Si s'hi neguen, qui reconeix també pot acudir al jutge, amb el mateix abast limitat.

A la major part de la resta d'Espanya

El Codi civil comú també exigeix el consentiment exprés o tàcit del fill major d'edat. Si ha mort, hi han de consentir els seus descendents.

Si el fill s'hi nega, el progenitor només pot reclamar la filiació davant el jutge en el termini d'un any des que va conèixer els fets en què basa la seva reclamació. No té aquest límit si hi ha hagut possessió d'estat, que és haver-se tractat de manera constant i pública com a pare i fill.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.