Què cal per adoptar una persona major d'edat?
A Catalunya només es pot adoptar una persona major d'edat si ha conviscut sense interrupció amb qui l'adopta des d'abans de complir catorze anys, o si va estar en acolliment preadoptiu amb ell almenys els sis mesos immediatament anteriors a la seva majoria d'edat. En tots dos casos ha d'haver continuat convivint amb ell sense interrupció, un requisit l'abast del qual es discuteix. Qui adopta ha de tenir almenys catorze anys més que l'adoptat i, en general, més de vint-i-cinc. Tots dos donen el seu consentiment davant del jutge, que constitueix l'adopció en un expedient sense plet. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú exigeix un acolliment o una convivència estable d'almenys un any immediatament abans que l'adoptat complís divuit anys o s'emancipés.
Alburquerque Abogados
Els requisits
L'adopció de majors d'edat és excepcional. Serveix per donar forma jurídica a una relació de pare o mare i fill que ja existia quan l'adoptat era menor. El Codi civil de Catalunya l'admet en dos casos:
- Quan l'adoptat ha conviscut sense interrupció amb qui l'adopta des d'abans de complir catorze anys.
- Quan ha estat en acolliment preadoptiu amb ell, la mesura per la qual la Generalitat confia un infant a la família que l'adoptarà, almenys durant els sis mesos immediatament anteriors a la majoria d'edat o a l'emancipació.
En tots dos casos la llei exigeix, a més, que hagi continuat convivint amb l'adoptant sense interrupció. L'abast d'aquesta exigència no és pacífic. En una interlocutòria, l'Audiència Provincial de Barcelona ha admès que n'hi ha prou que la convivència s'hagi mantingut fins a la majoria d'edat, sense exigir que continuï després, perquè no seria raonable demanar a la filiació adoptiva el que no es demana a la biològica. En aquest mateix assumpte va considerar que el divorci de la parella no havia interromput la convivència, perquè l'adoptat va seguir amb qui el va adoptar el règim de relació fixat en la sentència de divorci.
Qui adopta ha de tenir almenys catorze anys més que l'adoptat i ser major de vint-i-cinc anys, llevat que adopti el fill del seu cònjuge o de la seva parella estable o un parent orfe.
A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú admet l'adopció d'un major d'edat o d'un menor emancipat si, immediatament abans de complir els divuit anys o d'emancipar-se, va estar en acolliment amb qui l'adopta o va conviure de manera estable amb ell durant almenys un any. Qui adopta ha de ser major de vint-i-cinc anys i tenir almenys setze anys més que l'adoptat.
Com es tramita
No hi intervé la Generalitat ni cal una declaració d'idoneïtat. Qui vol adoptar presenta un escrit al jutjat del seu domicili amb les seves dades, la relació que l'uneix amb l'adoptat i les proves que es compleixen els requisits. La llei no exigeix advocat ni procurador. El Ministeri Fiscal intervé en l'expedient.
Davant del jutge donen el seu consentiment qui adopta i l'adoptat. Si qui adopta està casat o té parella estable, el seu cònjuge o la seva parella també hi ha de donar la seva conformitat, llevat que estiguin separats. Els pares de l'adoptat són escoltats, però no cal el seu consentiment.
El jutge resol mitjançant una interlocutòria, que es pot recórrer. Per al recurs sí que calen advocat i procurador. Quan és ferma, l'adopció s'inscriu al Registre Civil. L'adoptat pot conservar els seus propis cognoms si ho demana en constituir-se l'adopció.
Com es prova la convivència
Convé reunir la prova de la convivència abans de presentar la sol·licitud, perquè si el jutjat denega l'adopció, en el recurs no sempre s'admeten documents nous. Solen ser útils aquestes proves:
- Els certificats històrics d'empadronament de tots els implicats, que fixen les dates.
- La sentència de divorci i el conveni regulador, si la parella es va separar, perquè el règim de relació que fixen pot provar que la convivència va continuar.
- Les declaracions dels interessats i de testimonis que hagin vist funcionar la família.
- Les fotografies i altres documents de la vida familiar, com viatges, celebracions o graduacions.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.