Pot adoptar una família d'acollida?

Ho pot fer en alguns casos, però l'acolliment no és una via per adoptar. A Catalunya la Generalitat l'ofereix sense finalitat adoptiva i qui vol adoptar ha de seguir el procediment d'adopció. Tot i així, la llei permet que la família que té un infant en acolliment simple l'adopti si les circumstàncies han canviat i ja no és possible que torni amb la seva família d'origen. Per fer-ho, la Generalitat ha de proposar l'adopció al jutge i la família ha de complir els requisits generals per adoptar. A la major part de la resta d'Espanya, l'Entitat Pública també ha de declarar idonis els qui adopten i proposar-los al jutge, llevat que faci més d'un any que l'infant està amb ells en guarda amb finalitats d'adopció.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Per què l'acolliment no és una via per adoptar

L'acolliment familiar busca que l'infant creixi en una família mentre no pot viure amb la seva. En l'acolliment simple s'espera que torni amb els seus pares i en el permanent es manté, en principi, la relació amb ells. Per això la Generalitat el presenta com una mesura sense finalitat adoptiva i valora en les famílies acollidores que acceptin la relació de l'infant amb la seva família d'origen.

Qui vol adoptar ha d'oferir-se per a l'adopció i obtenir la declaració d'idoneïtat, que és un procediment diferent amb els seus propis requisits.

Quan pot adoptar la família acollidora a Catalunya

El Codi civil de Catalunya permet que els qui tenen un infant en acolliment simple l'adoptin si es compleixen aquestes condicions:

  • Que hagin canviat les circumstàncies que van portar a l'acolliment.
  • Que ja no sigui possible que l'infant torni amb la seva família d'origen, per exemple perquè el temps que caldria li causaria un perjudici més gran o perquè els seus pares demanen l'adopció i renuncien als seus drets.
  • Que la Generalitat proposi l'adopció al jutge, amb una valoració raonada de la idoneïtat de la família.

Qui adopta ha de reunir, a més, els requisits generals de l'adopció, com ara l'edat mínima i la diferència d'edat amb l'infant. Davant el jutge donen el seu consentiment els adoptants i també l'infant si ha fet dotze anys.

Fora d'aquest cas, un infant desemparat només pot ser adoptat quan la Generalitat ha acordat un acolliment preadoptiu, que és la mesura prèvia a l'adopció. Hi ha algunes excepcions, com la de l'orfe que és parent de qui adopta.

Quan l'acollit ja és major d'edat, la família el pot adoptar si hi ha conviscut sense interrupció des d'abans que complís catorze anys.

A la major part de la resta d'Espanya

El Codi civil comú exigeix, com a regla, que l'Entitat Pública, que és l'organisme de protecció de menors de cada comunitat autònoma, declari idonis els qui volen adoptar i els proposi al jutge. Abans de la proposta, els pot confiar l'infant en guarda amb finalitats d'adopció.

No cal aquesta proposta quan fa més d'un any que l'infant està en guarda amb finalitats d'adopció amb els qui l'adopten. L'acolliment temporal o permanent no equival per si sol a aquesta guarda. Quan l'acollit ja és major d'edat, el Codi civil comú permet que l'adoptin els qui el van tenir en acolliment durant almenys l'any immediatament anterior al moment en què va complir divuit anys.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.