Quins tipus d'acolliment familiar hi ha?
A Catalunya la llei distingeix dos tipus d'acolliment familiar segons el que s'espera de la situació de l'infant. És simple quan es preveu que podrà tornar amb la seva família i permanent quan es preveu que la separació serà definitiva i l'adopció no és possible o no és el més adequat per a ell. Segons qui l'acull, es pot fer en la seva família extensa, que té preferència, o en una família aliena. Hi ha, a més, un acolliment a càrrec de persones amb formació específica, pensat per a infants amb necessitats especials. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú distingeix l'acolliment d'urgència, el temporal i el permanent.
Alburquerque Abogados
Segons la durada
L'acolliment familiar és una mesura de protecció que acorda la Generalitat quan un infant o un adolescent no pot viure amb els seus pares, normalment perquè l'ha declarat en situació de desemparament. La persona o la família que l'acull el té a casa seva, en té cura, l'alimenta i l'educa, amb la supervisió i el suport de l'Administració.
La llei catalana preveu dues modalitats segons el que s'espera de la situació de l'infant:
- L'acolliment simple, quan es preveu que la separació serà temporal i que l'infant podrà tornar amb la seva família.
- L'acolliment permanent, quan es preveu que la separació serà definitiva i l'adopció no és possible o no és el més adequat per a ell.
Mentre s'estudia quina mesura li convé, cosa que s'ha de fer en sis mesos com a màxim, l'infant pot ser atès de manera immediata i transitòria per una família d'urgència. Hi ha també l'acolliment preadoptiu, que és el pas previ a l'adopció i té una altra finalitat.
Segons qui acull
L'acolliment es pot fer en la família extensa de l'infant, és a dir, amb els seus avis, els seus oncles o altres parents, o en una família aliena, sense parentiu amb ell. La llei dona preferència a la família extensa quan reuneix les condicions per atendre'l.
Quan l'infant té necessitats especials, per exemple per una discapacitat, o forma part d'un grup de germans, pot ser acollit en una unitat convivencial d'acció educativa. La formen persones seleccionades per la seva formació i la seva experiència.
La llei prefereix en tot cas l'acolliment en una família a l'ingrés en un centre. També procura que l'infant quedi tan a prop com sigui possible del seu entorn. La Generalitat ofereix, d'altra banda, l'acollida en família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances, per a infants majors de nou anys que viuen en centres residencials.
A la major part de la resta d'Espanya
El Codi civil comú també distingeix l'acolliment en la família extensa i l'acolliment en una família aliena, que pot ser especialitzada quan algun dels seus membres té formació específica per atendre infants amb necessitats o circumstàncies especials.
Segons la durada, el Codi civil comú distingeix tres modalitats:
- L'acolliment d'urgència, pensat sobretot per a infants menors de sis anys, que dura com a màxim sis mesos mentre es decideix la mesura adequada.
- L'acolliment temporal, quan es preveu que l'infant tornarà amb la seva família o mentre s'adopta una mesura més estable. Dura com a màxim dos anys, llevat que l'interès de l'infant n'aconselli la pròrroga.
- L'acolliment permanent, quan, passats aquests dos anys, no és possible que torni amb la seva família, o directament en alguns casos, com el dels infants amb necessitats especials.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.