Quina diferència hi ha entre acolliment i adopció?
L'acolliment és una mesura de protecció que la Generalitat acorda per a un infant que no pot viure amb els seus pares. La família acollidora en té cura i l'educa, però no passa a ser-ne el pare o la mare i l'infant manté, en principi, la relació amb la seva família d'origen. L'adopció, en canvi, la constitueix un jutge i crea una filiació igual que la biològica. L'adoptat passa a ser fill de qui l'adopta a tots els efectes i, com a regla, s'extingeixen els seus vincles jurídics amb la família d'origen. L'acolliment pot acabar amb el retorn de l'infant a casa seva, mentre que l'adopció és definitiva.
Alburquerque Abogados
En què es diferencien
A Catalunya les dues institucions es diferencien en aquests punts:
- Qui les acorda. L'acolliment el decideix la Generalitat mitjançant una resolució administrativa, que no necessita el consentiment dels pares. L'adopció la constitueix el jutge, en la majoria dels casos a proposta de la Generalitat.
- La relació amb l'infant. La família acollidora n'assumeix la guarda i l'exercici ordinari de les funcions de cura per delegació de la Generalitat, que continua sent-ne la tutora si l'ha declarat en situació de desemparament. Qui adopta passa a ser-ne el pare o la mare, amb la potestat parental i tots els drets i deures que comporta.
- La família d'origen. En l'acolliment els pares no perden la potestat parental, tot i que la tenen en suspens mentre dura el desemparament. L'infant continua relacionant-s'hi llevat que el seu interès aconselli limitar-ho. L'adopció extingeix, com a regla, el parentiu amb la família d'origen.
- Els cognoms i l'herència. L'infant acollit conserva els seus cognoms i l'acolliment no li dona drets en l'herència dels qui l'acullen. L'adoptat porta els cognoms de qui l'adopta i n'hereta com qualsevol altre fill.
- La durada. L'acolliment acaba, entre altres causes, quan l'infant torna amb la seva família, quan és adoptat o quan arriba a la majoria d'edat. L'adopció és definitiva.
L'acolliment preadoptiu
Entre una figura i l'altra hi ha l'acolliment preadoptiu, que és el pas previ a l'adopció. La Generalitat l'acorda quan l'infant no pot tornar amb la seva família i el més favorable per a ell és integrar-se en una altra mitjançant l'adopció, o quan els seus pares ho demanen i renuncien als seus drets. Des d'aleshores la família que el rep assumeix les responsabilitats parentals, amb la supervisió de la Generalitat, fins que el jutge constitueix l'adopció.
L'acolliment simple o permanent, en canvi, no té una finalitat adoptiva. Que una família acollidora pugui arribar a adoptar és una altra qüestió.
A la major part de la resta d'Espanya
En el Codi civil comú les diferències són les mateixes. L'acolliment el formalitza l'Entitat Pública, que és l'organisme de protecció de menors de cada comunitat autònoma, mentre que l'adopció la constitueix el jutge i extingeix, llevat d'excepcions, els vincles jurídics amb la família d'origen. El pas previ a l'adopció s'anomena guarda amb finalitats d'adopció. Els qui l'exerceixen tenen els mateixos drets i obligacions que els acollidors familiars.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.