Com adoptar un infant a Catalunya?

A Catalunya l'adopció es tramita davant l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), de la Generalitat. Cal assistir a una sessió informativa, presentar la sol·licitud i superar una formació i una valoració que acaben, si són favorables, amb la declaració d'idoneïtat. Quan l'ICAA proposa un infant concret i la família l'accepta, comença una convivència progressiva en acolliment preadoptiu i, més endavant, el jutge constitueix l'adopció a proposta de la Generalitat. Avui hi ha moltes més famílies idònies que infants petits sense necessitats especials. Les sol·licituds per adoptar aquests infants s'admeten i conserven el torn, però la seva formació i la seva valoració estan suspeses, cosa que no passa quan s'adopten infants amb necessitats especials.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Qui pot adoptar

Pot adoptar una persona sola o una parella. L'adopció conjunta només s'admet en el cas dels cònjuges i dels membres d'una parella estable. Qui adopta ha de ser major de vint-i-cinc anys i tenir com a mínim catorze anys més que l'infant. Si adopten dues persones, n'hi ha prou que una d'elles hagi complert els vint-i-cinc.

L'ICAA atén les persones i les famílies amb residència habitual a Catalunya. No pot adoptar qui ha estat privat de la potestat parental o la té suspesa, ni qui ha estat remogut d'una tutela, mentre duri aquesta situació.

Els passos

Quan s'adopta un infant que està sota la protecció de la Generalitat, el procediment passa per aquestes fases:

  • La sessió informativa. És obligatòria i es reserva per internet.
  • La sol·licitud. Es pot presentar en qualsevol moment, per internet o en una oficina de registre. És gratuïta.
  • La formació i la valoració. Consisteixen en sessions de formació i en entrevistes individuals i al domicili amb els equips tècnics de les institucions col·laboradores d'integració familiar. Si el resultat és favorable, la família és declarada idònia.
  • L'assignació. L'ICAA proposa a la família un infant concret i li facilita la informació bàsica sobre ell.
  • L'acolliment preadoptiu. Si la família accepta, la relació amb l'infant comença de manera progressiva fins que passa a viure amb ella. Des d'aleshores la família el cuida i l'educa com a seu, amb el seguiment de la Generalitat.
  • La constitució de l'adopció. La Generalitat la proposa al jutge. Davant d'ell donen el seu consentiment els adoptants i també l'infant si ha complert dotze anys. Els pares biològics no hi han de donar la seva conformitat quan la resolució que va acordar l'acolliment preadoptiu ja és ferma. El jutge constitueix l'adopció mitjançant una resolució, anomenada interlocutòria, que s'inscriu al Registre Civil.

L'espera

La sol·licitud es pot presentar en qualsevol moment, però el temps fins a l'assignació depèn del nombre de famílies, dels oferiments i de les necessitats dels infants. Segons la mateixa Generalitat, hi ha moltes més famílies idònies que volen un infant de zero a tres anys sense una problemàtica específica que infants en aquesta situació.

Des del 2011, les sol·licituds per adoptar aquests infants s'admeten i conserven el seu ordre de registre, però l'ICAA no en tramita la formació ni la valoració, perquè la idoneïtat no perdi vigència durant l'espera. La suspensió no afecta els qui s'ofereixen per a infants amb necessitats especials, com els que tenen set anys o més, alguns grups de germans o els infants amb una malaltia crònica o una discapacitat.

L'adopció d'un infant d'un altre país, que depèn també de la llei d'aquest país, és una altra qüestió.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.