Què passa si una persona reconeix un fill que no és seu?
El reconeixement és vàlid i el fill passa a ser-ho legalment a tots els efectes, encara que qui el va reconèixer sabés que no n'era el pare biològic. És el que s'anomena un reconeixement de complaença. Qui el va fer no el pot retirar perquè canviï d'opinió, però sí que pot impugnar la paternitat davant el jutge, demostrant que no és el pare, dins d'un termini que a Catalunya és de dos anys des que va quedar establerta. Passat aquest termini, la paternitat es manté per a ell, tot i que el fill conserva la seva pròpia acció per impugnar-la. Si el reconeixement es va fer en frau de llei, és nul i se'n pot demanar la nul·litat en qualsevol moment.
Alburquerque Abogados
Mentre ningú no l'impugni
Reconèixer un fill sabent que no és propi passa, per exemple, quan la nova parella de la mare vol que el nen tingui legalment un pare. El Registre Civil no comprova la veritat biològica. El Tribunal Suprem ha declarat que un reconeixement no és nul pel fet de ser de complaença i que no se'n pot denegar la inscripció per aquest motiu.
Un cop és eficaç, produeix tots els efectes de la filiació, com ara els cognoms, la potestat parental mentre el fill és menor, els aliments i els drets successoris. Si la parella es trenca, aquests efectes continuen igual mentre la paternitat no es deixi sense efecte.
Qui el pot impugnar i en quin termini
La llei catalana no exclou de la impugnació qui va reconèixer sabent que no era el pare. Aquestes són les persones que poden impugnar la paternitat d'un fill de pares no casats i els terminis que tenen per fer-ho:
- Qui va reconèixer, en els dos anys següents al moment en què va quedar establerta la seva paternitat. Si creia de bona fe que n'era el pare, el termini es pot comptar des que apareixen proves que no ho és.
- La mare, en nom propi i en aquests mateixos dos anys. Mentre el fill és menor, també la pot impugnar en interès d'ell.
- El fill, en els dos anys següents a la seva majoria d'edat o a l'aparició de noves proves contràries a la paternitat.
Qui impugna ha de provar de manera concloent que qui consta com a pare no ho és, cosa que normalment es fa amb una prova biològica. Abans de demandar no cal intentar un acord, perquè la llei exclou d'aquesta exigència els processos de filiació.
A la major part de la resta d'Espanya, el Tribunal Suprem també admet que qui va reconèixer de complaença impugni la seva paternitat. Si no es va casar amb la mare i hi ha hagut possessió d'estat, és a dir, si s'han tractat públicament com a pare i fill, té quatre anys des que, ja inscrita la filiació, va començar aquest tracte. Si es va casar amb la mare, la filiació va passar a ser matrimonial i el termini és d'un any, que es compta des del reconeixement o des del casament, si va ser posterior.
Els límits
El reconeixement no es pot revocar. Passat el termini per impugnar-lo, qui el va fer continua sent el pare a tots els efectes, encara que se separi de la mare o deixi de tenir relació amb el fill. Tampoc no es pot deixar sense efecte la paternitat de qui va consentir, en la forma que exigeix la llei, la fecundació assistida de la mare.
Una altra cosa és el reconeixement fet en frau de llei, és a dir, per aconseguir un resultat que la llei prohibeix. És nul, l'acció per demanar-ne la nul·litat no prescriu i la poden exercir el Ministeri Fiscal o qualsevol persona amb un interès directe i legítim.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.