Puc adoptar el meu fillastre?

Sí, si està casat amb el pare o la mare de l'infant o forma amb ell o amb ella una parella estable. Cal, a més, que l'altre progenitor de l'infant hi doni la seva conformitat davant del jutge, llevat que hagi mort, que la seva filiació no consti legalment o que estigui privat de la potestat o en causa de privació. No hi intervé la Generalitat ni s'exigeix la declaració d'idoneïtat. A Catalunya tampoc no cal tenir vint-i-cinc anys, encara que sí catorze més que l'infant. La seva parella continua sent el seu pare o la seva mare i vostè passa a ser-ho també, mentre que el vincle amb l'altre progenitor s'extingeix.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Quan és possible

A Catalunya es pot adoptar el fill del cònjuge o de la persona amb qui es conviu en parella estable. Si no estan casats, són parella estable si fa més de dos anys que conviuen sense interrupció, si han tingut un fill en comú durant la convivència o si han formalitzat la seva relació en escriptura pública.

La llei exigeix, a més, que es doni alguna d'aquestes situacions respecte de l'altre progenitor de l'infant:

  • Que la seva filiació no estigui determinada legalment, és a dir, que l'infant només tingui legalment pare o només tingui mare.
  • Que hagi mort.
  • Que estigui privat de la potestat parental o incorri en una causa per ser-ne privat.
  • Que hi doni el seu assentiment, és a dir, la seva conformitat, davant del jutge.

Si l'altre progenitor s'hi nega i vostè considera que està en causa de privació de la potestat, per exemple per haver incomplert de manera greu o reiterada els seus deures, el jutge ho examina en el mateix expedient d'adopció. El suspèn i dona als afectats un termini per defensar-se, amb els tràmits del judici verbal.

Qui adopta ha de tenir almenys catorze anys més que l'infant, però no se li exigeix ser major de vint-i-cinc anys. Si el seu fillastre ja és major d'edat, l'adopció exigeix, en general, que hagi conviscut amb vostè sense interrupció des d'abans de complir catorze anys. És una altra qüestió.

A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú també permet adoptar el fill del cònjuge o de la parella sense intervenció de l'Administració. Però qui adopta ha de ser major de vint-i-cinc anys i tenir almenys setze anys més que l'infant, encara que no regeix la diferència màxima de quaranta-cinc. L'altre progenitor hi ha d'assentir, llevat que estigui privat de la pàtria potestat per sentència ferma o incurs en causa legal per a això, cosa que només es pot apreciar en un procediment judicial contradictori.

Com es tramita

Vostè presenta la sol·licitud al jutjat del seu domicili, amb la prova del matrimoni o de la parella estable i de la situació de l'altre progenitor. No cal advocat ni procurador, llevat que algú s'hi oposi o recorri.

Davant del jutge donen el seu consentiment vostè i el seu fillastre, si ha complert dotze anys. També hi donen el seu assentiment el seu cònjuge o la seva parella i l'altre progenitor, llevat dels casos indicats. El jutge escolta l'infant menor de dotze anys si té prou judici i els seus propis fills, si viuen amb vostè.

Què canvia amb l'adopció

Vostè passa a ser pare o mare del seu fillastre a tots els efectes, amb els mateixos drets i deures que la seva parella, que conserva la seva filiació. Des d'aquell moment, per exemple, hereta de vostè com qualsevol altre fill. Amb l'altre progenitor, en canvi, el vincle jurídic s'extingeix i deixen d'existir entre ells els drets i deures de pare i fill. A Catalunya es manté, això sí, el parentiu amb la família d'aquest progenitor, com els avis o els oncles de l'infant, encara que en les seves herències l'infant només conserva alguns drets.

L'infant conserva el cognom del seu pare o de la seva mare i hi afegeix el de vostè, en l'ordre que ja tinguin els seus fills comuns o, si no en tenen, en el que acordin o fixi la llei o, si són del mateix sexe, el jutge.

A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú manté els vincles amb la família de la seva parella, però no amb la de l'altre progenitor.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.