Quan es pot treure el cognom del pare?
Només en casos concrets, perquè el cognom del pare depèn que consti legalment com a pare. No desapareix pel fet que els pares se separin, que el pare no s'ocupi del fill ni que se l'hagi privat de la pàtria potestat. El més senzill és invertir l'ordre, perquè el cognom de la mare passi a ser el primer, cosa que es demana amb una simple declaració davant el Registre Civil. Treure'l del tot és possible, entre altres casos, quan desapareix la filiació paterna, quan la mare ha estat víctima de violència de gènere o en circumstàncies excepcionals. A la major part de la resta d'Espanya, on regeix el Codi civil comú, també quan el pare va ser condemnat pels fets dels quals va néixer el fill o la seva paternitat es va declarar en judici contra la seva oposició.
Alburquerque Abogados
Per què no n'hi ha prou de demanar-ho
La llei estableix que la filiació determina els cognoms. Mentre el pare consti legalment com a tal, el seu cognom és un dels del fill encara que no hi convisqui, no li pagui aliments o hagi perdut la pàtria potestat per sentència, perquè perdre-la no fa desaparèixer la filiació.
Canviar un cognom per un altre exigeix un expedient al Registre Civil. Un dels seus requisits és que els dos cognoms que en resultin no procedeixin de la mateixa línia. Per això, com a regla, no es pot substituir el cognom del pare pel segon de la mare, perquè el fill es quedaria amb dos cognoms materns.
El que sí que es pot demanar amb una simple declaració és invertir l'ordre. El cognom del pare no desapareix, però passa al segon lloc. Mentre el fill és menor de setze anys, la inversió la demanen en nom seu els qui tenen la pàtria potestat. Des dels setze anys la pot demanar el mateix fill i, en arribar a la majoria d'edat, o a Catalunya també en emancipar-se, la llei li reconeix expressament aquest dret.
Els casos en què sí que es pot
Treure el cognom del pare és possible en aquests casos:
- Quan desapareix la filiació paterna, perquè s'impugna amb èxit la paternitat o perquè una altra persona adopta el fill, per exemple el cònjuge o la parella de la mare. Si s'impugna la paternitat, el fill pot demanar que se li mantinguin els cognoms que feia servir fins llavors, en els dos mesos següents a la inscripció de la nova filiació o, si escau, a la seva majoria d'edat.
- Quan es tracta de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents que hi conviuen o hi han conviscut. La llei permet canviar-ne els cognoms sense els requisits ordinaris.
- Quan el fill usa habitualment el cognom de la persona que el té acollit. Aquest cognom pot substituir el del pare si ho consenten aquesta persona, el seu cònjuge i els seus descendents.
- Quan concorren raons d'urgència o de seguretat o altres circumstàncies excepcionals, que permeten al Ministeri de Justícia autoritzar el canvi mitjançant una ordre.
Hi ha un supòsit més que depèn de la llei aplicable. Si el pare va ser condemnat per sentència penal ferma pels fets dels quals va néixer el fill, o la seva paternitat es va declarar en judici contra la seva oposició, el Codi civil de Catalunya permet al fill o al seu representant legal demanar que la filiació es limiti a determinar qui és el pare, sense cap efecte a favor d'aquest, però no diu res dels cognoms. A la major part de la resta d'Espanya, el Codi civil comú estableix que, en aquests casos, el fill no porta el cognom del pare llevat que ho demanin ell mateix o el seu representant legal.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.