Quins requisits calen per canviar el cognom del meu fill?
Depèn del canvi que es vulgui fer. Per invertir l'ordre dels cognoms o adaptar-ne l'ortografia al català o a una altra llengua oficial n'hi ha prou amb una declaració davant el Registre Civil. Per substituir un cognom per un altre cal un expedient en què s'acrediti que el fill ja l'usa habitualment, que li pertany legítimament i que no es quedarà amb dos cognoms de la mateixa línia familiar, tot i que hi ha excepcions, com la de les víctimes de violència de gènere. Mentre el fill és menor de setze anys, el canvi el demanen els seus pares. Ell té dret a ser escoltat segons la seva edat i la seva maduresa i, en tot cas, des dels dotze anys.
Alburquerque Abogados
Els canvis que només cal declarar
L'encarregat del Registre Civil pot autoritzar alguns canvis amb una simple declaració de voluntat, sense necessitat d'expedient. Són aquests:
- Invertir l'ordre dels cognoms, de manera que el segon passi a ser el primer.
- Anteposar la preposició “de” al primer cognom quan és un nom propi o comença per un nom propi, o unir els dos cognoms amb “y” o amb “i”.
- Adaptar l'ortografia d'un cognom al castellà o a la llengua cooficial que correspongui, com el català, també si és d'origen estranger.
Els canvis que necessiten expedient
Qualsevol altre canvi, com substituir el cognom d'un dels pares per un altre de la família, exigeix un expedient al Registre Civil. La llei demana tres requisits:
- Que el fill ja usi habitualment el cognom en la forma que es proposa.
- Que aquest cognom li pertanyi legítimament, com el segon cognom del seu pare o de la seva mare.
- Que els dos cognoms que en resultin no procedeixin de la mateixa línia. El fill no es pot quedar, per exemple, amb dos cognoms de la mare.
Hi ha excepcions. Si el cognom és contrari a la dignitat o causa greus inconvenients, no cal que el fill ja usi el nou. Si el que es demana és el cognom de la persona que té acollit el fill, n'hi ha prou que el fill l'usi habitualment i que ho consentin aquesta persona, el seu cònjuge i els seus descendents. Si es tracta de víctimes de violència de gènere o dels seus descendents que hi conviuen o hi han conviscut, el canvi es pot autoritzar sense cap dels tres requisits. Per raons d'urgència o de seguretat o per altres circumstàncies excepcionals, també el pot autoritzar el Ministeri de Justícia mitjançant una ordre.
Un cop autoritzat, el canvi només produeix efecte quan s'inscriu al Registre Civil.
Qui el demana si el fill és menor
Mentre el fill és menor de setze anys, la sol·licitud la presenten els seus pares com a representants legals. Com que és una decisió important per al fill, correspon als dos si tots dos tenen la pàtria potestat, que a Catalunya s'anomena potestat parental. Si no es posen d'acord, qualsevol d'ells pot demanar al jutge que atribueixi a un dels dos la facultat de decidir.
El fill té dret a ser escoltat abans que es decideixi, segons la seva edat i la seva maduresa. Si ha fet dotze anys, aquest dret se li reconeix en tot cas. Des dels setze anys pot demanar el canvi ell mateix.
Si és un dels pares qui canvia el seu propi cognom, el canvi s'estén també als fills que estan sota la seva pàtria potestat.
Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.