És obligatòria la prova de paternitat?

Fora d'un judici no ho és, perquè cap llei no l'exigeix i per reconèixer un fill no cal cap prova. En un judici de filiació, el jutge la pot acordar a petició d'una de les parts o per iniciativa pròpia. La llei no preveu obligar ningú per la força a sotmetre-s'hi, però negar-s'hi té conseqüències. Si el demandat a qui es reclama la paternitat s'hi nega sense justificació, el jutge el pot declarar pare sempre que hi hagi altres indicis. Quan s'impugna una paternitat, a Catalunya cal provar de manera concloent que qui consta com a pare no ho és, cosa que a la pràctica sol exigir la prova biològica.

José Manuel Alburquerque

Alburquerque Abogados

Fora d'un judici

Cap llei no obliga a fer-se una prova de paternitat per reconèixer un fill, per inscriure'l al Registre Civil ni per a cap altre tràmit. Qui vulgui sortir de dubtes la pot fer de manera voluntària, amb la col·laboració de les persones les mostres de les quals s'analitzen.

Una anàlisi feta pel seu compte es pot presentar després en un judici com a informe pericial, juntament amb la demanda o la contestació. Però el jutge la valora segons el seu criteri i pot acordar una altra prova.

Quan l'acorda el jutge

En els judicis en què es reclama o s'impugna una paternitat, la llei admet tota mena de proves, incloses les biològiques. El jutge pot acordar la prova biològica a petició de qualsevol de les parts o per iniciativa pròpia, perquè en aquests processos pot decretar d'ofici les proves que consideri pertinents i designar el perit.

A Catalunya, qui impugna una paternitat ha de provar de manera concloent que qui consta com a pare no ho és, cosa que a la pràctica sol exigir la prova biològica. Qui reclama una paternitat compta, en canvi, amb presumpcions legals, com la que assenyala l'home que va conviure amb la mare o hi va tenir relacions en l'època de la concepció, tot i que es poden destruir amb altres proves.

El que passa si algú s'hi nega

La llei no preveu obligar ningú per la força a donar una mostra. El que preveu és una conseqüència per al demandat que, en una reclamació de paternitat, s'hi nega sense justificació. Aleshores el jutge pot declarar la filiació, sempre que hi hagi altres indicis de la paternitat i aquesta no s'hagi provat per altres mitjans. Per si sola, la negativa no és suficient.

Aquesta regla és de la Llei d'Enjudiciament Civil i s'aplica igual a tot Espanya. La mateixa llei permet declarar la filiació, encara que no hi hagi prova directa, a partir del reconeixement exprés o tàcit del pare, del tracte públic com a pare i fill o de la convivència amb la mare en l'època de la concepció.

Aquesta resposta té una finalitat didàctica i ofereix una primera orientació sobre la qüestió plantejada. Cada assumpte presenta circumstàncies i matisos propis que requereixen una valoració individual. Per això, abans de prendre decisions amb conseqüències rellevants, convé consultar un professional i no basar-se únicament en aquesta informació. L'assessorament personalitzat permet aplicar aquestes explicacions al cas concret i valorar les opcions disponibles amb més seguretat.